Les tres trampes d’Iceta amb el referèndum

TEMA DEL DIA
Supervivent. Miquel Iceta és un gran supervivent de la política catalana. Quan rellisca, sempre cau dret i, més enllà de la seva reconeguda afecció a ballar, és capaç de passar de defensar el referèndum a aplicar el 155 sense haver de baixar de l’escenari. Entrenat políticament en els soterranis de la Moncloa del començament dels noranta, amb Felipe González de mestre, ha sobreviscut a totes les purgues del caïnita món socialista català, entre més raons, perquè algunes les ha planificades i executades ell mateix. S’ha manifestat amb l’extrema dreta que ara pretén aturar demanant el vot pel PSOE, però, malgrat la contradicció, aconseguirà de ressuscitar el PSC a les eleccions del 28 d’abril amb un resultat que la majoria d’enquestes pronostiquen que serà important.

Tenint en compte aquests antecedents, les seves propostes s’han d’agafar amb pinces, perquè se’n pot desdir en vint-i-quatre hores, com ha fet avui. Primer, en una entrevista al diari Berria, ha explicat que si el 65% dels catalans volguessin la independència, la democràcia hauria de fer-ho possible. Però demana que aquest 65% no sigui flor d’un dia, sinó sostingut en el temps. ‘No es podria decidir en l’últim penal; no pot ser amb el 47%, ni tampoc amb el 51%’, ha explicat a Martxelo Otamendi, el sagaç director de Berria. Hores després recordava a les xarxes que ell no era independentista, per si algú se n’havia oblidat, i refusava el referèndum ‘en una societat dividida al 50%’, perquè sap que entrar en el debat de percentatges és admetre que tard o d’hora hi haurà d’haver un referèndum a Catalunya.

Però la proposta d’Iceta, com sempre, té un parany. El penal d’Iceta seria anul·lat pel VAR, perquè no hi ha contacte. S’ha llançat descaradament a la piscina. Primer perquè l’instrument per a validar aquest percentatge, el referèndum, és refusat pel PSOE, tant si és a l’oposició com si governa. Cercar percentatges en eleccions ordinàries pluripartidistes no serveix, perquè el vot independentista és dispersat entre partits diversos i gent que votaria que sí en un referèndum vota partits que no són independentistes, com per exemple els comuns.

El segon parany és el percentatge. Tan bo és el 65% que ell proposa com el 50% més un dels vots. En tot cas, el percentatge del sí i la participació són dos elements a negociar en cas que s’accepti de fer un referèndum. La Unió Europea va exigir un 50% de participació i el 55% dels vots afirmatius per reconèixer el resultat del referèndum de Montenegro. En el cas de Catalunya no s’ha començat a parlar de percentatges, entre més motius perquè el darrer govern que va organitzar un referèndum és assegut al banc dels acusats del Tribunal Suprem espanyol o a l’exili. En tot cas, l’únic percentatge en què coincideixen les enquestes és en el 80% dels catalans que veuria bé que hi hagués un referèndum pactat. Una xifra que el PSC fins ara ha menystingut.

I el tercer parany és el calendari. Per Iceta, l’independentisme hauria d’esperar entre deu anys i quinze per proposar un referèndum, tot esperant un canvi de l’opinió pública espanyola. És a dir, que la majoria democràtica del Parlament de Catalunya ha d’esperar a fer efectiu el seu programa electoral fins que no hi hagi un suposat canvi d’opinió de la societat espanyola, que no és previst que hi sigui ni hi ha ningú que el promogui, començant pel PSOE.

L’única virtut de la proposta d’Iceta és que assumeix el marc del referèndum com un marc possible, encara que les condicions que hi posa siguin inacceptables. Ara ja no seria il·legal, com diu el PSOE, sinó que depèn d’uns condicionants polítics. Precisament avui l’Institut d’Estudis per l’Autogovern ha presentat un estudi que demostra que hi ha dues vies ‘legals’ per a convocar un referèndum pactat si hi ha voluntat política de fer-lo. Però el problema és que fins ara no solament no n’hi ha hagut, sinó que s’ha combatut fins al punt d’esbotzar les costures de l’estat de dret. De moment, no hi ha penal. Només aigua.

MÉS QÜESTIONS

Compromís demanarà el vot perquè els canvis siguin ‘imparables’. Compromís cercarà la confiança dels valencians perquè els canvis i avanços començats el 2015 siguin ‘imparables’ durant la pròxima legislatura, amb la repetició del pacte del Botànic. Una cosa que només garanteix el vot a aquesta coalició, perquè els socialistes podrien pactar amb Ciutadans. La candidata de Compromís a la Generalitat i vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el candidat de la coalició al congrés espanyol, Joan Baldoví, han presentat el seu lema de campanya que serà: ‘Imparables’. Oltra ha assegurat que es presenten a aquestes eleccions perquè tot allò que han començat al Consell continuï. ‘Els valencians no volen tornar al passat’, ha dit, en referència a una possible victòria del PP. ‘Demanem la confiança dels valencians perquè els canvis que milloren la vida de la gent siguin imparables’, ha insistit. Per ella, Compromís és la garantia que aquest canvi sigui una realitat durant la legislatura vinent. Ha recordat també que la seva coalició és partidària d’un nou pacte del Botànic, però aquesta vegada encapçalat per Compromís, per a aprofundir els canvis començats el 2015 i perquè la legislatura vinent sigui la de la transformació. Així mateix, ha lamentat la indefinició dels socialistes a l’hora de dir amb qui pactaran i ha advertit que ‘no es pot servir Déu i el dimoni’, quan li han demanat pel festeig entre el PSOE i Ciutadans. Baldoví ha demanat claredat al PSOE perquè concreti què en vol fer, de la representació que obtingui el 28 d’abril, i ha deixat clar que amb el vot a Compromís ni Santiago Abascal ni Pablo Casado ni Albert Rivera no ‘tocaran bola’. Ha destacat que per primera vegada un partit valencià pot condicionar el govern de Madrid i que Compromís serà ‘imparable’ a l’hora d’afavorir un govern progressista i d’exigir que tornin els recursos que han d’arribar als valencians.

PP i Ciutadans intenten traslladar la polèmica dels llaços grocs a Mallorca. El PP i Ciutadans pretenen que la polèmica electoralista sobre els llaços grocs, que tant soroll els ha proporcionat al Principat, també arribi a Mallorca. Tots dos partits han exigit al president del Parlament de les Illes Balears, Baltasar Picornell, la retirada del llaç groc que penja a la façana de la cambra, al balcó on hi ha el despatx de Més per Mallorca i de Més per Menorca. La petició dels dos partits s’afegeixa la d’un ciutadà que ha registrat una petició al president de la cambra en el mateix sentit. Tots dos partits han anunciat que demanaran a Picornell que exigeixi la retirada del llaç i avisen que, si no ho fa, presentaran una denúncia a la Junta Electoral perquè ordeni de retirar-lo. Els diputats de Més ja han avançat que no llevaran el llaç del balcó ni que ho sol·liciti el president del parlament. El portaveu de Més, Josep Ferrà, ha assegurat que la seva formació esperarà a veure què diu la Junta Electoral en cas que PP i Cs compleixin la seva amenaça.

François Calvet denuncia pressions per a retirar el manifest dels senadors francesos contra la repressió. El senador perpinyanès François Calvet, un dels impulsors del manifest que denuncia la repressió contra l’independentisme, assegura que els signants han rebut pressions diplomàtiques molt fortes per retirar el document, però que no es farà enrere. Calvet ha explicat que un dels que més s’ha mobilitzat per a fer pressions a les autoritats franceses ha estat l’ex-primer ministre Manuel Valls, actualment candidat de Ciutadans a les eleccions municipals de Barcelona. ‘Valls ha telefonat a tothom dient que era un escàndol, i que no podíem fer-ho, ha afegit Calvet, que ha explicat que cap dels quaranta-un senadors no li havia fet cas. El senador dels Republicans atribueix les pressions diplomàtiques al fet que es parla de Catalunya. ‘Si haguéssim parlat d’Hongria, Romania o Polònia ningú no ens hauria dit res’, ha remarcat. També ha insistit a dir que ningú no ha de donar lliçons als senadors que han criticat la indefensió dels dirigents independentistes catalans.

LA XIFRA
15 partits es presenten a les eleccions valencianes per les demarcacions d’Alacant i València i 12 per Castelló.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de març de 1993 es va morir el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. Els seus versos continuen essent plenament actuals: ‘No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen/, baixa al carrer i participa./ No podran res davant d’un poble/ unit, alegre i combatiu.’