26.05.2019 - 01:50
|
Actualització: 26.05.2019 - 08:48
Per als socis del PEN català aquests són uns dies difícils, incrèduls, trasbalsats, trists. Aquesta setmana s’ha sabut que la junta actual, presidida per la poeta Àngels Gregori, vol posar una demanda civil contra Carme Arenas, la presidenta anterior, per irregularitats econòmiques que segons la junta han perjudicat l’entitat. Carme Arenas, catedràtica de literatura i traductora, va presidir el PEN català del 2010 al 2018 i en va ser la secretària general del 2001 al 2010, sota la presidència de Dolors Oller. La junta actual ha convocat una assemblea extraordinària l’11 de juny per votar si s’ha de tirar endavant la demanda o no.
La junta li reclama la quantitat de 280.000 euros, xifra que sorgeix de comptes sense justificar d’aquests últims deu anys. És el període de presidenta i l’últim any de secretària general, segons que es desprèn de l’auditoria encarregada per la junta a una empresa externa. El nucli del conflicte prové del fet que Arenas va retirar petites quantitats de diners de manera continuada d’un compte fent servir només la seva signatura, tot i que és fixat que n’havien de fer servir dues. I són despeses que Arenas no ha pogut justificar.
S’escau que va ser ella qui va impulsar la junta actual, elegida el juny de l’any passat. Presidida per Àngels Gregori, Jaume Subirana n’és el vice-president, la secretària general és Gemma Rodríguez; el vice-president al País Valencià és Manolo Gil; el vice-president a les Illes Balears, Miquel Àngel Llauger; i els vocals són Cinta Arasa, Sebastià Bennasar, Joan Borja i Ricard Ripoll. Els membres de la junta coneixen Carme Arenas, hi han treballat i a alguns els lligava una llarga amistat. Per això la demanda no neix d’enfrontaments personals ni desavinences enquistades i els membres de la junta s’afanyen a dir que el reconeixement de la feina que ha fet durant tants anys no es posa en qüestió ni es discuteix, però que pel bé de l’entitat, cal retornar els diners cobrats d’una forma irregular.
En vista d’això, Carme Arenas afirma que va deixar els comptes en positiu i sense deure res. Assegura que entén que amb tants anys de gestió acumulats a l’esquena hi hagi encerts i desencerts, però pensar que els desencerts s’han fet de mala gaita no ho pot tolerar, perquè taquen la seva honorabilitat. Diu que les coses es poden fer de moltes maneres i que han triat la pitjor, i que l’ha ferit el tracte i el menyspreu rebut. A més, considera que les coses no es fan així tampoc, perquè l’entitat va davant de tot.
Tant la junta com Carme Arenas posen el PEN per davant de tot. La junta defensa la transparència del procés; Carme Arenas reclama que l’entitat no es posi a tir dels qui li volen fer la pell. Però el fet és que al llarg d’un any ni Carme Arenas ni la junta han estat capaços de trobar una solució discreta i ha estat un torcebraç que ha esclatat amb la convocatòria de l’assemblea extraordinària de l’11 de juny, que en el redactat fa explícit el conflicte i insta els socis del PEN a posar una demanada civil contra Carme Arenas.
El transcurs dels fets
Poques setmanes després d’haver estat elegida la junta actual i d’haver començat a funcionar, els nous comptables del PEN van advertir d’unes primeres irregularitats que van portar a encarregar una auditoria. L’auditoria es va elaborar a la tardor i es va enllestir el mes de gener d’enguany. Va ser llavors que la junta es va reunir amb Carme Arenas per demanar-li que s’expliqués. Segons fonts de la junta, ella va argumentar que el seu havia estat un mandat ple de dedicació i de treball, però no va explicar les irregularitats ni va poder justificar-les. Tampoc no va voler demanar unes disculpes públiques que li van demanar. En canvi, segons Arenas, en aquella reunió només van parlar els membres de la junta i no la van voler escoltar ni va poder explicar-se.
Després d’aquesta reunió, el conflicte va acabar a les mans dels advocats, però sembla que els lletrats van agreujar-lo més que no estovar-lo. Del mes de març ençà que la qüestió és travada i que les parts no s’han parlat. En aquest escenari, la junta va decidir de convocar una assemblea extraordinària per tirar endavant la demanada abans de la convocatòria de la junta ordinària.
Divisió interna, atac extern
Després d’haver-se fet públic a la premsa aquesta setmana, ambdues parts s’insten a retre comptes als socis en l’assemblea de l’11 de juny. Seran els socis qui decidiran si per majoria donen suport a la junta i tiren endavant la demanada civil contra Carme Arenas o si la majoria de socis es decanta per Arenas i es desestima la demanada.
Aquesta situació ha dividit els socis del PEN. La feina de tants anys de Carme Arenas i el seu prestigi fa que membres destacats li donin suport. I també hi ha socis que no estan d’acord en la manera com la junta ha gestionat aquest conflicte. Què faran si s’aprova de posar la demanada? Se n’aniran del PEN?
I si la junta no té un suport majoritari dels socis i la demanada no prospera? La presidenta Àngels Gregori ja ha apuntat que seria motiu perquè la junta dimitís en bloc. Però en una situació tan crispada com l’actual serà factible de crear-ne una de nova?
D’una altra banda, els mitjans unionistes, aprofitant la feblesa que genera aquesta situació, ja han començat a mirar de desprestigiar el PEN, una entitat a punt de ser centenària, amb una llarga i prestigiosa trajectòria de defensa d’escriptors i periodistes de tot el món perseguits i silenciats. Una entitat amb una història europea al darrere i una història mundial al costat. Les irregularitats econòmiques no tenen res a veure amb el compromís del PEN català i internacional amb els dirigents socials empresonats, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ni amb exiliats com el músic Valtònyc. Però algunes informacions ho mencionen i ho barregen.
Ara caldrà esperar l’11 de juny per saber què decidiran els socis del PEN català, si no és que durant aquestes tres setmanes els advocats d’una banda i de l’altra mouen fitxa o s’esdevé alguna altra novetat.
