El peix que es mossega la cua amb el pressupost d’Aragonès

El govern de Pere Aragonès preveu d’intensificar les converses per a fer avançar el pressupost d’enguany: dimecres, es reunirà amb el PSC, amb qui ha prioritzat la negociació, i fonts del govern asseguren que intenten d’acordar nous contactes amb Junts, els comuns i la CUP. Però el pressupost és lluny de comptar amb prou suports i, segons els partits de l’oposició, no ha passat de converses preliminars. El cap dels socialistes catalans, Salvador Illa, ja va respondre a ERC que no farien un intercanvi de “cromos” amb els comptes espanyols, i que volien negociar-los a fons. De moment, les converses continuen encallades amb els requisits previs que ha posat el PSC perquè es compleixin tres compromisos adquirits amb el pacte del pressupost de l’any passat: l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) del complex turístic del Hard Rock; la signatura del conveni d’acord i finançament per a garantir la redacció del projecte de la Ronda Nord (B-40) dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, i l’execució de les obres per part del govern de la Generalitat; i la constitució d’una comissió tècnica per a acordar “el nou model aeroportuari” amb l’objectiu que l’aeroport de Barcelona guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. Però és un peix que es mossega la cua, perquè tant l’impuls a la Ronda Nord com a la comissió tècnica sobre l’aeroport depenen del govern de Pedro Sánchez. A més, el president espanyol no té garantits els suports perquè el congrés validi el decret amb què va fer les modificacions legals per al perllongament de l’anomenat Quart Cinturó.

L’executiu de Sánchez va incloure en un dels macrodecrets que es votaran dimecres al congrés espanyol la reforma que havia de fer possible l’encomanda de gestió d’obra a la Generalitat d’una carretera de què té la titularitat. Es tracta del decret 8/2023, del 27 de desembre, “pel qual s’adopten mesures per a afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, així com per a pal·liar els efectes de la sequera”, un dels tres a què Junts preveu de votar en contra. Per l’oposició local amb què comptava en les seves files, el Quart Cinturó va ser, políticament, el peatge que ERC va pagar més car internament per aconseguir els vots del PSC a l’anterior pressupost. Però, paradoxalment, la iniciativa resta encallada pel govern espanyol. El decret en qüestió especifica que, en els convenis que subscriguin l’estat i la Generalitat per a executar la infrastructura, es podrà acordar que la Generalitat faci la licitació, la contractació, el seguiment i la supervisió de les obres i la contractació dels estudis i els projectes per a executar-les, malgrat que l’aprovació del projecte l’haurà de fer l’estat. A més, la Generalitat podrà rebre els recursos per avançat sense que s’hagi de prestar la garantia legal exigible.

És imprescindible que aquesta modificació legal s’aprovi al congrés perquè els dos governs puguin subscriure el conveni que reclama el PSC. A més, fonts del govern recorden que el govern espanyol els ha de fer arribar una nova proposta de conveni que hauria d’encaixar amb el protocol que van signar el 7 de juliol. Després, els convenis de les encomandes han de passar tant pel consell executiu com pel consell de ministres. De manera que no es preveu pas que sigui immediat. En aquest context, la consellera de Territori, Ester Capella, es reunirà dimecres a Madrid amb el nou ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol, Óscar Puente. Sobre la taula del ministre també hi ha la comissió tècnica sobre l’aeroport de Barcelona, que el PSC també exigeix per a negociar el pressupost. Capella va enviar una carta a final d’octubre a l’anterior ministra espanyola, Raquel Sánchez, per a instar-la a constituir la comissió tècnica bilateral, atès que depèn de la iniciativa estatal. Abans, s’hauria de convocar la comissió bilateral d’infrastructures.

Del govern d’Aragonès sí que en depèn totalment l’aprovació del PDU del Hard Rock. El projecte continua encallat perquè el Departament d’Acció Climàtica no n’ha aprovat l’informe preceptiu, tal com va constatar la portaveu del govern, Patrícia Plaja, després de la primera reunió del consell executiu de l’any. El desenvolupament d’aquest macroprojecte és el que fa més difícil la reedició de l’aliança del govern amb els socialistes i els comuns. Els de Jéssica Albiach s’hi oposen frontalment, més en un context de sequera, i l’han convertit en un cavall de batalla polític de difícil combinació amb el discurs del PSC. El portaveu de Catalunya En Comú, Joan Mena, també veu una incoherència que el govern apressi els partits a donar suport als comptes quan “demostra certa passivitat en les negociacions”.

A Junts, hi ha veus que sí que consideren combinable el seu suport al pressupost amb el dels socialistes. Ho va expressar la presidenta del parlament, Anna Erra, en una entrevista a l’ACN. “Seria una bona manera de demostrar que hi ha ganes d’escoltar tothom. Seria un gran pas”, va dir. Fonts coneixedores apunten que l’executiva del partit va convenir a oferir-se per negociar els comptes, sense entrar en una equació complicada amb els socialistes en un any que, a efectes pràctics, serà el darrer del mandat d’Aragonès. “Aquest govern en solitari és una agonia i té un còmplice, que és Salvador Illa”, va dir ahir el portaveu de Junts, Josep Rius. El partit va oferir-se per tancar uns comptes “en clau catalana”, que no quedin supeditats als de Madrid. Tanmateix, Junts només s’ha reunit una vegada amb el govern per a abordar-lo.

El govern no preveu que el consell executiu aprovi el pressupost ni la llei d’acompanyament si no tanca abans un acord polític. Enviar-lo al parlament sense tenir els suports garantits podria convertir-se en un revés polític que complicaria el propòsit d’ERC d’acabar la legislatura. De manera que el 2024 ha començat amb una pròrroga tècnica dels comptes, però no sembla que sigui fàcil el propòsit expressat pel president de la Generalitat que el parlament pugui aprovar els d’enguany a final de gener o començament de febrer. Ni per la durada dels tràmits parlamentaris, ni per la manca d’aliats –a hores d’ara– per a aprovar-los. La possibilitat que la pròrroga es cronifiqui sempre hi és.