05.03.2020 - 20:30
|
Actualització: 05.03.2020 - 21:15
TEMA DEL DIA
Turbulent. El PDECat és un partit que va néixer el juliol del 2016 per intentar de salvar el que quedava de l’antiga Convergència Democràtica, corcada pels casos de corrupció. D’un congrés turbulent en va sortir una sigla discutible i una direcció feble, encapçalada per Marta Pascal, que no va acabar mai de consolidar-se ni va saber construir un espai polític propi. Tot i ser formalment un partit polític, el PDECat no s’ha presentat mai a les eleccions amb les seves sigles, conscient que no té tiratge electoral. Sempre s’ha presentat amb la marca Junts per Catalunya que va recuperar el president Carles Puigdemont per a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017. La marca Junts per Catalunya, desestimada per les bases d’aquell congrés de juliol, s’ha utilitzat per a totes les eleccions. A les municipals, la gran majoria de batlles del PDECat ja es van presentar amb el nom de Junts per Catalunya. Això mateix van fer a les espanyoles i a les europees, de manera que semblava que el PDECat acabaria adoptant aquella marca per fer una formació política, amb Carles Puigdemont com a dirigent i afegint-hi organitzacions pròximes, com ara la Crida. Però, de moment, no és així.
La marca Junts per Catalunya continua essent propietat del PDECat i la direcció del partit ho ha utilitzat per posar condicions a la refundació. Abans-d’ahir una part de la direcció del PDECat, encapçalada per David Bonvehí, i amb Ferran Bel i Marc Solsona, es van reunir amb el president Puigdemont a Waterloo i li van proposar de fer una coalició electoral entre el PDECat i la Crida, amb el nom de Junts per Catalunya, en la qual el 50% de la candidatura fos del partit de Bonvehí i l’altre 50% de la formació de Jordi Sànchez. La proposta va ser refusada per Puigdemont, perquè és partidari d’aglutinar tot l’espai independentista possible sota una sola formació política i la reunió es va acabar sense acord. L’endemà, la mateixa delegació del PDECat es va reunir als Lledoners amb Jordi Sànchez i Toni Morral, secretari general de la Crida. Jordi Sànchez es va mostrar disposat a renunciar a les sigles de la Crida en favor de Junts per Catalunya però també va refusar la fórmula de coalició que proposa el PDECat.
Ara el desacord ja sembla difícilment salvable si el PDECat no accepta de dissoldre’s dins una nova Junts per Catalunya més àmplia. La direcció del partit al·lega que té un acord del seu consell nacional per a ‘transitar’ cap a Junts per Catalunya, però sense dissoldre’s. En canvi, tant la Crida com els independents de Junts per Catalunya, que són majoria als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i de les corts espanyoles, s’arrengleren amb la posició de Puigdemont: no volen cap coalició. Aquest sector acusa la direcció del PDECat de voler preservar les sigles del partit per garantir-se quotes de poder, tant a les llistes electorals com a les institucions, com feia Unió Democràtica a CiU amb l’antiga CDC. Un altre argument per a refusar la coalició és que el PDECat encara té pendent de resoldre el procés judicial del 3%, que no se sap quines implicacions tindrà.
Tant Puigdemont com la Crida i els independents de Junts per Catalunya volen fer net del passat de corrupció convergent, i proposen que la nova formació política estableixi un sistema democràtic d’elecció interna dels candidats, sense quotes partidistes. També volen obrir la llista a més plataformes o moviments independentistes, com ara Acció per la República –que encapçala la diputada Aurora Madaula– i Independentistes d’Esquerra, que es va presentar el 22 de febrer a l’Ateneu Barcelonès i ja té 5.475 adherits. La voluntat és que la nova formació política sigui tan transversal i àmplia com sigui possible, defugint les estructures verticals dels partits tradicionals. Les converses per a integrar el PDECat en aquesta nova força política continuaran i la voluntat de Puigdemont és que en formi part. Però, ara com ara, les discrepàncies són importants i no es descarta que finalment hi hagi una escissió. Si fos el cas, en teoria ni el PDECat ni la nova formació que sorgís no podria utilitzar la sigla de Junts per Catalunya, perquè hi ha un document signat per David Bonvehí i Jordi Sànchez que estableix que, en cas de desacord, totes dues parts hi han de renunciar.
MÉS QÜESTIONS
La Generalitat exigirà als acusats per la visita del papa a València de tornar els diners. El judici sobre la visita del papa Benet XVI a València començarà dilluns vinent i el president de la Generalitat, Ximo Puig, ja ha dit que la Generalitat només acceptaria un acord de conformitat entre els acusats i la fiscalia si hi ha reconeixement de culpabilitat i devolució dels diners. Sense aquestes dues condicions –ha dit–, la Generalitat no hi donarà el vist-i-plau. Puig ho ha dit responent al síndic de Compromís sobre algunes informacions publicades del ‘saqueig’ de RTVV per part de les trames de corrupció del PP amb motiu de la vista del papa. Puig ha recordat que fou una de les espoliacions més flagrants: ‘Aprofitar la visita del papa per robar és molt dur.’ Aquest procediment judicial farà seure vint-i-quatre acusats al tribunal. Entre ells, l’ex-president de les corts, Juan Cotino; l’ex-director de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Pedro García Gimeno; i els principals capitosts de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez ‘el Bigotis’. Ara fa gairebé quatre anys que el magistrat de l’Audiència espanyola José de la Mata va processar aquests vint-i-quatre investigats i nou persones físiques per delictes d’associació il·lícita, prevaricació, emblanquiment de capital i delicte contra la hisenda, per la contractació de les pantalles i la megafonia a una societat pantalla de la trama Gürtel. El càlcul del cost d’aquests contractes fou de 7 milions d’euros i va permetre als acusats de repartir-se’n 3,3 milions.
Compromís i Més per Mallorca reclamaran la reciprocitat televisiva urgent. La campanya ‘Reciprocitat ara!’ ha presentat, al costat del senador de Compromís, Carles Mulet, una iniciativa per a demanar la reciprocitat dels mitjans públics del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Hi han participat també representants de diverses entitats com Decidim, Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, Escola Valenciana i el SEPC. La moció reclama de sol·licitar al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital espanyol l’atribució de les freqüències per a aquestes autonomies (amb calendari, pressupost, desenvolupament i promoció), per tal d’assolir la plena reciprocitat dels mitjans públics de tot el domini lingüístic, per raons de veïnatge, història i cultura. Antoni Infante, en nom dels impulsors de la campanya, ha agraït la iniciativa del grup parlamentari de l’Esquerra Confederal i ha recordat que ‘Reciprocitat ara!’ és una més de les campanyes que es fan d’ençà del 1985 en favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans a tot el territori dels Països Catalans. També ha assenyalat que els arguments tècnics successius dels diversos governs no són sinó falses justificacions per a amagar una negativa política a reconèixer un dret dels ciutadans que exerceixen la majoria de les comunitats lingüístiques europees. ‘Reciprocitat ara!’ va començar com a campanya a les xarxes socials i d’ençà del primer moment va mostrar la voluntat de permanència i d’anar creixent amb actes i intensitat fins a l’assoliment de l’objectiu.
L’esquerra andorrana critica el Servei d’Atenció a les Dones. El partit socialdemòcrata (SDP) ha assegurat que el Servei Integral d’Atenció a les Dones inaugurat pel govern aquesta setmana, abans del 8 de març, no implica cap avenç. Creuen que l’única mesura efectiva és despenalitzar l’avortament i no creuen que el copríncep episcopal deixés el càrrec si es fes, perquè hi ha hagut més lleis que es podria entendre que vulneren el dret a la vida. Del seu punt de vista, això sí, el Servei Integral d’Atenció a la Dona és un pas positiu perquè les dones que vulguin avortar tindran més informació. També han recordat que el 2019 es va aprovar la llei de reproducció humana assistida que preveu el desistiment dels embrions. El copríncep episcopal no la va ratificar, però va tirar endavant amb la signatura de l’altre cap d’estat, el copríncep francès. Pels socialdemòcrates amb l’avortament es podria fer això mateix.
LA XIFRA
12.000 morts prematures a tot Europa origina cada any l’exposició crònica a un nivell de soroll per sobre del permès. També motiva 48.000 nous casos anuals de cardiopatia, segons un estudi de l’Agència Europea de Medi Ambient.
TAL DIA COM AVUI
El 5 de març de l’any 1894 neix Josep Maria de Sagarra. És àmpliament conegut com a poeta, però també com a autor d’una de les novel·les catalanes més ben valorades del segle XX: Vida privada.
