El PDeCAT demana a la Paeria que emprengui accions penals contra els responsables de la ‘repressió policial’ de l’1-O

El grup municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Lleida ha presentat una proposta de resolució a la Comissió Informativa de Polítiques de la Gestió dels Recursos, la Seguretat Pública i l’Organització Municipal –que se celebrarà aquest dimecres- en què torna a instar la Paeria ‘a emprendre accions judicials contra els responsables de la repressió policial del passat 1 d’octubre a la ciutat de Lleida’.

La proposta també reclama que l’Ajuntament emprengui una reclamació judicial ‘pels danys patrimonials i les destrosses’ ocasionades als centres de votació, i que ‘assumeixi tots els costos corresponents a la defensa i assistència jurídica d’aquelles persones que van ser víctimes de la violència a la ciutat’ l’1-O. Cal recordar que el PDeCAT, juntament amb els grups d’ERC-Avancem, Crida-CUP i Comú de Lleida ja van portar al Ple municipal del 6 d’octubre una moció per demanar l’inici d’accions legals per part de la Paeria contra els responsables policials i polítics de l’actuació dels cossos de seguretat de l’estat espanyol durant l’1-O a Lleida, que va ser tombada pels vots del PSC, Cs i PP.

Després que un jutjat gironí hagi admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O interposada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l’operatiu policial de l’1-O, el grup del PDeCAT a l’Ajuntament de Lleida ha presentat una proposta de resolució instant la Paeria a presentar accions judicials de caràcter penal contra la Policia de l’estat espanyol i la Guàrdia Civil, contra els comandaments d’aquests cossos a Lleida, contra la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, i el delegat a Catalunya, Enric Millo, i també contra el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, i el president espanyol, Mariano Rajoy.

La regidora del PDeCAT, Marta Gispert, ha explicat que el text busca ‘emprendre accions contra els responsables de la violència’ però també destaca altres aspectes, com ara ‘la reclamació judicial pels danys patrimonials i les destrosses’ ocasionades als centres de votació, i que l’Ajuntament de Lleida ‘assumeixi tots els costos corresponents a la defensa i assistència jurídica d’aquelles persones que van ser víctimes de la violència a la ciutat’.

Cal recordar que el Ple de la Paeria del mes de setembre, celebrat el 6 d’octubre, va rebutjar amb els vots del PSC, Cs i PP una moció presentada de forma conjunta pel PDeCAT, ERC-Avancem, la Crida-CUP i el Comú de Lleida per condemnar la violència de l’Estat a Catalunya durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. El text també demanava la dimissió de l’alcalde Àngel Ros per la seva ‘actitud’ i les seves primeres declaracions públiques en què ‘justificava l’ús de la violència de l’estat  espanyola la ciutat de Lleida’ durant l’1-O, malgrat que hores més hagués matisat les seves primeres paraules tot qualificant de ‘desproporcionada’ l’actuació policial.