El pas endavant dels comuns, l’abast generacional i les consignes espontànies davant el TSJC

Segona jornada de la revolta. Avui les entitats sobiranistes ens han convocat al passeig de Lluís Companys, davant de l’edifici del Tribunal Superior de Justícia a migdia. Hi som puntuals i veiem com es pot muntar un escenari equipat amb tots els estris per a fer-se sentir en tan sols vint minuts. A les onze ja hi ha gent concentrada davant d’unes tanques instal·lades pels mossos d’esquadra que fan la vigilància de la mobilització. Gent gran i joves, pràcticament adolescents, comencen a entonar els clams habituals d’aquests dies. ‘És una urna; no mossega’, ‘vo-ta-rem’, ‘aquí comença la nostra independència’…

Hi ha una mena de cursa entre els més grans per ser a la primera fila d’unes tanques que tan sols serviran per a impedir que la multitud vagi a parar al carrer que separa l’edifici del passeig. La col·locació de l’escenari despista a més d’un perquè la primera fila també ha canviat de bàndol, com la por. Amb l’escala per enfilar-s’hi ja instal·lada, comencen a arribar polítics de tots els partits excepte del PP, Ciutadans i el PSC. Coscubiela tampoc no hi és. Potser ha pensat que hi aniria a la tarda. En canvi, hi podem veure una generosa representació de l’univers dels comuns i els ‘podems’ i companyia. Hi ha el diputat de Madrid Xavier Domènech, el regidor de Barcelona Jaume Asens, el secretari de la mesa del parlament Joan Josep Nuet, la diputada al parlament Jèssica Albiach, l’ex-diputat Companyon…

També hi fan cap la presidenta Carme Forcadell, els eurodiputats Ramon Tremosa i Jordi Solé, l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert, la diputada Titón Laïlla, el vice-president Oriol Junqueras, el secretari d’Economia Pere Aragonès, el diputat Gabriel Rufián… També, evidentment, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, d’Òmnium i de l’ANC, respectivament.

Al cap de poca estona ja no cap ni una agulla al passeig. També cal dir que hi ha uns escenaris instal·lats per a La Mercè que deixen poc espai a la gent. Els Mossos d’Esquadra reforcen la seguretat per tots els costats i acaben tallant el trànsit per deixar encabir la gent que s’acumula als laterals. Fins que no han fet aquesta operació, els cotxes anaven passant i feien sonar la botzina i brandaven estelades i domassos a favor de la democràcia, provocant els aplaudiments i la cridòria dels assistents. Tot seguit, han començat els parlaments dalt de l’escenari.

Han començat els presidents de l’ANC i d’Òmnium, exigint la llibertat dels detinguts i anunciant que no abandonarien aquell lloc fins que no ells fossin amb les seves famílies. Després ha parlat la presidenta Forcadell. Ha fet un discurs de compromís amb la democràcia i les institucions, i la cridòria dels manifestants s’ha intensificat. També ha parlat Pere Aragonès, que ahir va salvar-se d’una detenció que semblava cantada. El secretari d’Economia ha expressat el compromís del govern amb el referèndum de l’1 d’octubre i ha afirmat que votaríem. Els eurodiputats, Tremosa i Solé, han explicat l’impacte dels fets d’ahir a la premsa europea i internacional i la seva exigència que s’acabi el silenci europeu.

Joana Ortega i Irene Rigau han fet un parlament molt sentit. Ortega ha dit que ens volien enterrar, però que no sabien que som una llavor. De dignitat, de llibertat i de democràcia. Rigau ha parlat de la necessitat de mantenir el to amable i no violent de la revolta. A continuació, la torrencial Gabriela Serra ha fet ressonar el passeig amb la seva crida a construir una alternativa democràtica en una república independent.

Finalment, ha estat el torn dels comuns amb la veu cantant de Xavier Domènech, i de Podem, amb Albano-Dante Fachin. L’expectació era gran entre un públic netament independentista, que volia sentir de primera mà les reaccions d’aquest univers polític després de l’intent de cop d’estat. I ningú no podrà dir que tant Domènech com Fachin no hagin deixat a un costat els matisos i les reserves que havien mostrat fins ara respecte del referèndum i no s’hagin posat al costat de la democràcia atacada.

Tot plegat, en una primera part de concentració que continuarà a la tarda després de la desbandada per a dinar. Fins a quina hora durarà? Hi passarem la nit? Els detinguts poden passar 72 hores detinguts sense passar pel jutge en virtut de la imputació dels delictes de sedició, que a l’estat espanyol preveu penes llargues de presó. Si la cosa compta des d’ahir al matí, podrien passar a disposició del jutge dissabte al matí. La Mercè ja haurà començat i la protesta i la festa es barrejaran. Que estrany tot plegat. Sigui com sigui, joves, grans i tots els del mig semblen disposats a no abandonar les places i els carrers del país mentre quedi cap presoner polític i no s’hagi pogut votar.