El partidisme trenca l’independentisme

TEMA DEL DIA
Suport. Aquestes darreres setmanes, músics com Lluís Llach, Borja Penalba i Gerard Quintana han expressat el seu suport a Laura Borràs arran del procés que li ha obert la justícia espanyola i que acabarà amb un judici al Tribunal Suprem, amb el fiscal José Zaragoza i amb Manuel Marchena presidint el jurat. Una imatge que la retina de l’independentisme ja té gravada com el símbol de la repressió, de la politització de la justícia i de la manca de separació de poders a Espanya. Aquests tres músics, juntament amb desenes d’escriptors, artistes i intel·lectuals de tots els Països Catalans, no han tingut cap dubte a tancar files amb Laura Borràs. Molts d’ells no combreguen amb les seves idees polítiques, alguns ni tan sols són independentistes, però no tenen cap dubte de l’honestedat de Borràs i ho han volgut fer saber públicament. Hi ha pocs polítics que reuneixin un consens tan ampli del món de la cultura, especialment divers i poc amic de les unanimitats.

Aquest consens en el món de la cultura no s’ha traduït pas en el món de la política, ni tan sols entre els partits independentistes. Fins ara, la repressió i la solidaritat eren els únics aspectes en què l’independentisme conservava una certa unitat, però avui això s’ha trencat. ERC i la CUP han evitat de votar contra el suplicatori amb l’excusa que atesa la corrupció que ells consideren que hi ha en la gestió de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes no poden votar en contra del suplicatori. Un vot que hauria estat gratuït, un simple gest, perquè amb els vots del PSOE, del PP, de Ciutadans i de Vox, ja n’hi havia prou per a enviar Laura Borràs al Suprem. Però no ho han considerat així i han optat per l’equidistància, no participant en la votació.

El cas de Laura Borràs no és cap cas de corrupció, sinó un cas de persecució política i és segur que no tindrà pas un judici just al Tribunal Suprem. No oposar-se al seu suplicatori és homologar el tribunal que va sentenciar els dirigents de l’independentisme i, per tant, avalar la repressió. En tot el procés d’instrucció, els únics que parlen d’irregularitats són uns informes de la Guàrdia Civil, tan falsos com els que acusaven els dirigents independentistes d’haver promogut un alçament violent o els que acusaven el govern espanyol d’haver autoritzat la manifestació feminista del 8-M sabent el risc que implicava. L’independentisme no pot donar credibilitat a un informe de la Guàrdia Civil ni ni dubtar, perquè dóna per bona la repressió que ha patit i pateix, com en el cas dels CDR d’aquesta setmana, acusats de terrorisme. El primer informe del cas el van fer els Mossos d’Esquadra, que no van trobar cap indici de delicte, i com que a la jutgessa no li va agradar, va canviar de fiscal i va encarregar un altre informe, aquest a la benemèrita, perquè inculpés Borràs. Hi ha massa irregularitats, massa trampes, en el procés d’instrucció, per a refugiar-se en la sospita d’un tema de corrupció. És una coartada poc creïble. La majoria de denúncies per fraccionament de contractes són arxivades, perquè no són delicte, com es va fer amb una denúncia del PP contra Mònica Oltra l’abril del 2018. El Ministeri Fiscal la va arxivar perquè va considerar que no hi havia prevaricació administrativa.

En el cas de Laura Borràs, la denúncia no s’ha arxivat perquè hi ha una clara persecució política. Per tant, la lògica portaria a rebutjar el suplicatori. Davant la repressió, l’independentisme no es pot permetre l’equidistància. Però no ha estat així. Esquerra i la CUP tenen tot el dret de votar allò que els sembli, però després del que ha passat al congrés espanyol, l’independentisme està més fragmentat que ahir, més dividit, més enfrontat. Avui s’ha obert una nova ferida que costarà de cicatritzar. El partidisme s’ha imposat a la solidaritat contra la repressió. S’ha prioritzat el càlcul electoral a la condemna en un Tribunal Suprem polititzat. Un gest que costarà molt d’explicar internacionalment, i que els advocats defensors d’Espanya davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg no dubtaran a fer servir, perquè si el Suprem és bo per a jutjar Laura Borràs també ho serà per a jutjar els presos independentistes. No són casos comparables, però a Laura Borràs no li demanen quinze anys de presó per haver fraccionat contractes, li demanen quinze anys per ser independentista, per posar fi al seu lideratge, per tombar-la. Només la ceguera partidista impedeix de veure-ho. Centenars de persones del món de la cultura de totes les ideologies ho han expressat aquestes darreres setmanes. Això que s’ha trencat avui costarà molt de reconstruir, si és que hi ha cap voluntat de reconstruir res.

MÉS QÜESTIONS
La patronal valenciana demana al govern espanyol un finançament just. El País Valencià ha superat la crisi sanitària del coronavirus sense gaires problemes, però ara el temor és que la crisi econòmica afecti especialment l’economia, amb sectors sensibles com el turisme i l’automoció. El president de la patronal (CEV), Salvador Navarro, ha demanat al govern espanyol que resolgui definitivament el problema de l’infrafinançament crònic, no tan sols perquè tracta els valencians com a ciutadans de segona sinó, sobretot, perquè aquesta situació pot frenar la recuperació econòmica. Navarro ha advertit que hi hauria greus conseqüències econòmiques de la pandèmia, perquè el turisme representa el 14,6% del PIB i el 15,1% dels llocs de feina. Malgrat aquestes previsions, el president dels empresaris valencians també ha volgut enviar un missatge d’optimisme i ha recordat que aquesta crisi també era una oportunitat. Ha recordat que la CEV va presentar algunes peticions per a la recuperació i ha esmentat, entre més, el foment del diàleg social per a arribar a acords abans de tancar un pla de recuperació, el manteniment dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) mentre calgui i eliminar l’excés de regulació i la burocràcia.

Rebuig a la visita dels reis d’Espanya a Mallorca. La visita del rei Felipe VI i la princesa Leticia a Mallorca ha aixecat protestes de partits i de la societat civil. Desenes de persones s’han concentrat davant l’hotel Iberostar Cristiana, on també s’ha concentrat un nucli reduït d’espanyolistes. En el terreny polític, Més per Mallorca ha qualificat la visita d’inoportuna i ha demanat l’abdicació dels reis i la implantació d’una república. El portaveu adjunt de la formació al parlament, Josep Ferrà, ha dit que la visita era un intent de rentar-se la cara de la institució. Segons ell, la monarquia espanyola ha estat malmesa pels continus escàndols públics d’aquests darrers temps. En la mateixa línia, Crida per Palma ha refusat la visita perquè la interpreta com un intent de donar imatge de normalitat i tapar els casos de corrupció recents. La Crida ha demanat la declaració de persona non grata al rei i la reina espanyols. En canvi, les patronals i els sindicats espanyols s’han reunit amb els monarques per expressar-los la preocupació sobre la situació econòmica causada per la crisi sanitària, però sobretot pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que consideren que s’han d’allargar i flexibilitzar. Els monarques han arribat a Mallorca acompanyats de la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, i han estat rebuts per la presidenta del govern, Francina Armengol. Han fet una passejada breu però s’han estat de fer declaracions a la premsa.

Dos sanitaris cubans fugen del grup enviat a Andorra. El doctor anestesista i militar Dariel Romero i la seva parella, una infermera, tots dos cubans, han desaparegut d’ençà de dissabte, segons que ha informat el Diari d’Andorra. Tots dos formaven part d’un grup de sanitaris cubans enviat a Andorra. Romero era el portabandera que es veia a les fotos de l’acte de comiat del grup, abans de sortir de Cuba, que va difondre el Ministeri d’Afers Estrangers d’aquell país. És considerat un dels caps de la missió, supervisada pel cònsol general de Cuba a Barcelona, Alain González, que avui ha anat a Andorra arran de la fugida dels dos sanitaris. La tasca exercida pel doctor Dariel Romero era destacada fa dues setmanes en un vídeo del coordinador del bloc quirúrgic de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Raül Cerro, que van publicar mitjans cubans, on relatava la feina conjunta que han desenvolupat els professionals sanitaris caribencs i els andorrans i l’intercanvi d’experiències fruit d’aquesta col·laboració. El govern d’Andorra creu que aquest fet no originarà cap conflicte democràtic.

Puigdemont dóna suport a Jean-Marc Pujol com a candidat a la batllia de Perpinyà. El president Carles Puigdemont ha fet una crida a votar Jean-Marc Pujol diumenge en la segona volta de les eleccions municipals de Perpinyà. Des de l’exili, recorda que caldrà triar entre les forces democràtiques o els representants d’un dels moviments més populistes de tot Europa, el Rassemblement National. D’aquesta manera, expressa el desig que després de les eleccions municipals de diumenge Perpinyà continuï essent un referent comú de llibertat i democràcia, tant al nord com al sud, i això només és possible si guanya, diu, la persona que millor encarna aquests principis: Jean-Marc Pujol. L’actual batlle de Perpinyà va donar suport a Puigdemont i el passat mes de febrer el va rebre institucionalment coincidint amb l’acte multitudinari que el Consell de la República va fer a la capital nord-catalana.

LA XIFRA
11 anys ha trigat Fèlix Millet a entrar a la presó com a responsable de l’espoliació del Palau de la Música. En teoria ha de complir una condemna de 9 anys i vuit mesos, però ja ha demanat l’indult.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de juny de 1308 Jaume II incorpora Alacant i Elx al Regne de València, a les quals concedeix els Furs de València i furs i privilegis propis.