01.08.2015 - 06:00
El Parlament de Catalunya ha tancat la X legislatura amb un balanç de 47 lleis aprovades, quatre comissions d’investigació i sis d’estudi i la tramitació total d’una ILP, la de mesures urgents contra desnonaments i pobresa energètica. Des del desembre del 2012, la cambra catalana ha treballat iniciatives relacionades amb la qüestió nacional, com el dret a decidir i les estructures d’estat. Destaquen en aquest capítol l’aprovació de la llei de consultes i la declaració de sobirania i dret a decidir. Així mateix, han prosperat mesures de caire socioeconòmic com les iniciatives legislatives de lluita contra la homofòbia, d’horaris comercials, transparència, acció exterior i reforma de la FP o el SOC.
Durant aquesta X legislatura, el parlament ha fet 58 sessions plenàries, amb gairebé 900 hores de feina, i les comissions han fet 775 reunions que sumen quasi 2.300 hores. S’han aprovat 47 lleis, s’han convalidat 17 decrets llei, s’ha donat llum verda a la proposta de reforma del reglament de la cambra per adaptar-lo a la llei de transparència, han prosperat 231 mocions i s’han llegit 29 declaracions institucionals. A més, s’han substanciat 335 preguntes al president de la Generalitat, 573 al govern i 334 interpel·lacions a l’executiu.
Des del restabliment del Parlament l’any 1980, la cambra ha aprovat 659 lleis: 78 la primera legislatura, 82 la segona, 79 la tercera, 44 la quarta, 71 la cinquena, 107 la sisena, 49 la setena, 81 la vuitena, 21 la novena i 47 aquesta darrera.
De les 47 lleis aprovades aquesta legislatura, 25 ho han estat al llarg de 2015. De les quals, 34 són fruit de projectes de llei i 16, de proposicions de llei. Sis de les lleis s’han aprovat íntegrament per unanimitat, cinc per unanimitat en la majoria de punts i 28 amb un ampli consens de tres o més grups. Així mateix, CiU i ERC n’han aprovat set en solitari, mentre que CiU i PPC, una altra.
D’entre les lleis tirades endavant destaquen la de consultes, que volia donar aixopluc a la celebració del 9-N; la de mesures urgents per combatre l’emergència en matèria d’habitatge i pobresa energètica, que és fruit d’una iniciativa legislativa popular; la de lluita contra la homofòbia; la dels horaris comercials a Catalunya, que està pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol; la de creació de la comarca del Moianès; la de la Formació Professional; la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); la llei d’acció exterior de la Generalitat; la de l’Agència Tributària de Catalunya; la llei de casinos per afavorir el macrocomplex Barcelona World; la de transparència; la de l’impost sobre emissions contaminants; i la de modificació del Codi de Consum de Catalunya.
En canvi, la llei electoral no ha prosperat malgrat que la ponència va obrir-se al principi de la legislatura i es va allargar fins a l’últim mes. Finalment, la manca de consens van impedir portar el text al ple.
Legislatura prolífica en matèria de comissions
En total, s’han constituït quatre comissions d’investigació, que han aprovat les seves conclusions: sobre frau fiscal i corrupció política, entitats financeres, sanitat i la fallida de Spanair. D’aquesta manera, la X legislatura s’ha convertit en la segona més prolífica en aquesta mena de comissions. El Parlament ha estat focus d’atenció mediàtica durant les sessions de les creades arran del ‘cas Pujol’ i el rescat financer, ja que han vist comparèixer destacades personalitats polítiques, gestors públics i responsables d’entitats financeres.
Així mateix, s’han celebrat sis comissions d’estudi: sobre el dret de decidir, el ‘fracking’, l’ús de material antiavalots, l’economia col·laborativa i la reforma horària. El ple també ha aprovat les conclusions del de revisió del model dels centres d’internament d’estrangers (CIE).
La darrera sessió d’aquesta legislatura, el ple va aprovar la llei provinent d’una ILP sobre l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica. Per a l’onzena legislatura es mantenen en tràmit set ILP més. Quatre de les quals, ja han superat el debat de totalitat.
Recursos d’inconstitucionalitat
Per primer cop, aquesta legislatura el govern espanyol ha impugnat davant el Tribunal Constitucional una resolució aprovada pel ple del Parlament, la de declaració de sobirania i sobre el dret de decidir. D’altra banda, el Tribunal Constitucional tramita vint recursos promoguts pel govern espanyol contra lleis del Parlament.
De la seva banda, el Parlament ha interposat sis recursos davant del TC contra lleis estatals. Es tracta de la llei de garantia de la unitat de mercat, la LOMQE, la del sector elèctric, la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), la de mesures urgents amb relació al sistema gasista i la titularitat de les centrals nuclears, i la de seguretat ciutadana.
Proposicions de llei presentades al congrés espanyol
La cambra catalana ha defensat davant del Congrés dels Diputats espanyol cinc proposicions de llei: la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya; la de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar, que establia la dació en pagament; una per crear un fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges; una que tenia per objectiu que el català fos requisit per als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, i una que demanava la rebaixa de l’IVA cultural. Totes han estat rebutjades per la cambra espanyola.
