12.12.2023 - 16:50
|
Actualització: 12.12.2023 - 17:57
La mesa del Parlament de Catalunya ha acordat avui una sèrie de mesures per a respondre a les irregularitats que havia detectat l’Oficina Antifrau (OAC) en matèria de personal i de transparència. Ha suspès temporalment les primes per jubilació i els premis de vinculació mentre se’n fa una revisió d’ofici de nul·litat de ple dret. També es revisaran pel mateix procediment dues de les 14 llicències per edat concedides el 2021 i el 2022, poc abans que fossin derogades per la mateixa cambra, entre més actuacions. A partir d’ara, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat farà un informe sobre la resolució dels casos que serà vinculant per a la cambra. Antifrau va investigar diverses actuacions del parlament després de rebre una denúncia anònima, i després que la mateixa cambra l’autoritzés a actuar el mes de maig. L’octubre passat, l’OAC va fer un informe on llistava un seguit d’irregularitats i instava la cambra a prendre mesures.
El parlament ha lliurat aquesta tarda el seu informe de resposta a Antifrau, elaborat pel secretari general de la cambra, on conclou que s’han de revisar d’ofici per nul·litat de ple dret algunes de les decisions preses. Admet que la prima o subsidi de jubilació esmentats als ERGI (Estatuts del Règim i el Govern Interiors) –que són les normes que regeixen la funció pública parlamentària– no estan prou regulats i, per tant, no tenen prou cobertura legal d’acord amb la jurisprudència. Per això, la mesa les ha suspeses fins que la Comissió Jurídica Assessora no faci el seu dictamen. Aquesta figura consisteix a percebre en el moment de la jubilació fins a un any de sou extra i, en el cas de la cúpula funcionarial, supera els 100.000 euros bruts de mitjana, segons que va publicar el diari Ara, que xifrava en 71 els treballadors que l’havien rebuda, d’un total dels 81 que s’havien jubilat. En total, ha tingut un cost de 3,9 milions d’euros per a la cambra. El parlament també ha suspès temporalment el premi de vinculació, que fins ara s’atorgava pel compliment de 25, 30, 35 i 40 anys d’antiguitat com a treballador i que ha consistit en rebre una mensualitat íntegra o un mes suplementari de vacances. El secretari general del parlament, Albert Capelleras, nomenat per Anna Erra el setembre passat, també reconeix que aquesta regulació seria nul·la de ple dret perquè es va regular una matèria reservada a una norma amb força de llei.
Pel que fa a les llicències per edat, el parlament considera que 12 de les 14 concessions qüestionades es van fer correctament. L’informe conclou que no sembla que es concedissin per la imminent eliminació d’aquesta figura, que no es va plantejar fins al gener de l’any passat, tot i que en aquell moment sí que es preparava una rebaixa de les condicions. Admet que n’hi va haver dues que s’han de revisar d’ofici perquè es van concedir amb molta antelació a la data d’inici, en contra del que deia la regulació, segons la qual l’atorgament de la llicència no podia tenir una antelació superior a un mes de la data d’inici sol·licitada per a gaudir-la. Una es va demanar el mes d’octubre de 2021 per a l’abril de l’any següent i, l’altra, el mes de desembre de 2021 per al juliol del2022. Com que el parlament va aprovar el febrer de 2022 derogar les llicències per edat, aquestes persones no les haurien pogut tenir si s’hagués respectat el procediment establert. La mesa va revocar aquestes dues llicències i els treballadors afectats estan fent actualment teletreball. Ara, la cambra esperarà el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
En el cas de les 12 llicències per edat restants, s’obrirà una actuació informativa, que es tracta d’un procediment menys greu que el de la revisió d’ofici per nul·litat de ple dret. És així perquè el secretari general conclou que no es van motivar suficientment els pactes a què va arribar la cambra amb els treballadors afectats perquè els efectes de la llicència tinguessin efectes amb posterioritat a la data sol·licitada, atenent a la potestat de la cambra per a imposar unilateralment ajornaments de sis mesos, prorrogables com a màxim a sis mesos mes, si hi havia necessitats de mantenir cobertes temporalment les places que quedarien buides.
D’altra banda, també es revisaran d’ofici l’ampliació d’una plaça en el concurs d’oposició lliure per a proveir una plaça de lletrat del Cos de Lletrats del parlament del 2006 i el 2008, i l’ampliació del nombre de places en el concurs d’oposició lliure per a proveir onze places d’uixer. En aquest últim cas, el secretari general conclou que només s’hauria hagut d’ampliar una plaça i se’n van ampliar tres, però descarta que hi hagués un tracte de favor a una d’aquestes persones.
El maig de l’any passat, l’aleshores secretària general del parlament, Esther Andreu, va dimitir després de la polèmica generada per no haver comunicat a la mesa que el seu fill havia participat en un procés de selecció de personal intern i havia guanyat una plaça interina d’uixer. Aquell mateix dia, la mesa va encarregar un informe a l’Oficina Antifrau perquè determinés si hi havia hagut un conflicte d’interessos. Va ser una decisió forçada per la majoria de la mesa, després que el PSC, ERC i la CUP consideressin que no n’hi havia prou amb les explicacions donades ni amb l’informe sobre el procediment que havia avalat un lletrat de la cambra. Aquella decisió va precipitar la decisió de dimitir d’Andreu, a qui l’aleshores presidenta del parlament, Laura Borràs, havia nomenat després de destituir Xavier Muro, que va ser un ferm opositor de la via unilateral. El relleu del secretari general va ser un dels compromisos que va prendre Borràs en ser elegida. En l’informe del parlament, no es considera que hi hagués irregularitats ni un tracte de favor. Tanmateix, s’obrirà un període d’informació per a tornar a analitzar les incidències denunciades i el possible conflicte d’interès.
Finalment, el parlament argumenta en l’informe que no hi ha regularitats en altres procediments assenyalats per Antifrau, com ara la provisió en el lloc d’oïdor o oïdora de comptes de l’any 2015, l’existència d’interins en llocs de comandament en la relació de llocs de treball del personal del parlament, la creació de “llocs instrumentals” en connexió amb els processos d’estabilització del personal interí, la selecció d’interins “de reforç” i l’increment del personal eventual que assessora els grups parlamentaris.
