El parlament s’aboca a l’espera incerta d’un primer intent d’investidura, però engega el compte enrere

El Parlament de Catalunya començarà a comptar a partir d’avui el termini de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’unes noves eleccions, en plena incertesa pel futur de la legislatura. La decisió de Salvador Illa i Carles Puigdemont de no sotmetre’s a una primera votació fallida d’investidura, que hauria activat el compte enrere, va empènyer dimecres passat el president del parlament, Josep Rull, a recórrer a l’acte equivalent. En un ple curt, d’uns tres quarts d’hora, avui Rull llegirà una resolució que constatarà que no li ha estat possible de proposar al ple un candidat per a ser investit i, amb la seva publicació al butlletí oficial de la cambra (BOPC), començarà el còmput de dos mesos. Després, hi haurà un debat breu amb cinc minuts d’intervenció per a cada grup parlamentari. El darrer dia perquè es voti una investidura serà el 26 d’agost. Però la possibilitat que es repeteixin les eleccions continua a l’aire, atesa la dificultat que el PSC i els Comuns arribin a un acord amb ERC, avalat pels militants dels republicans, i que Junts convenci Esquerra i la CUP per aconseguir més suport que els socialistes i provar de forçar una abstenció del PSC, cosa que Illa ha descartat repetidament.

El parlament ha entrat en una situació d’espera mentre el PSC i Junts negocien amb ERC, que té la clau de la legislatura. La situació interna que viu Esquerra, que es prepara per al congrés del novembre, complica encara més el seu marge de maniobra al parlament, que dependrà en qualsevol cas de la decisió final dels militants. Esquerra preveu de consultar als afiliats el seu posicionament en cada votació d’investidura que hagi de fer a la cambra: si tant Illa com Puigdemont ho volen intentar, els militants determinaran abans què votaran els vint diputats d’ERC.

La condició principal que l’equip negociador que encapçala Marta Rovira ha posat al PSC és arribar a un acord sobre l’anomenat finançament singular, entès com un concert econòmic que permeti a Catalunya de recaptar i gestionar tots els imposts. Però el PSOE no vol excloure el finançament català del sistema de règim comú. En un joc de llenguatge, proposa de gestionar la singularitat a partir d’una negociació multilateral, i això no tan sols complica les negociacions amb l’equip de Rovira sinó que dificulta que les bases d’ERC donin el vist-i-plau final a la investidura d’Illa. A Junts, en canvi, són partidaris de condicionar la reforma del finançament, en la línia del concert, a la negociació del pròxim pressupost de l’estat amb el PSOE. Durant la campanya electoral, Puigdemont va assegurar que en condicionaria el suport a l’obtenció del concert econòmic. La vice-presidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, va declarar ahir que esperava, malgrat tot, que Junts i ERC donessin suport als comptes i ho va vincular a l’acord que van tancar per la investidura. El PSC no s’ha mogut de la defensa del consorci tributari paritari que preveu l’estatut i que no s’ha desplegat mai.

Les dificultats perquè Illa i Puigdemont siguin investits poden abocar el parlament a ajornar els intents d’investidura al darrer moment, durant el mes d’agost i, fins i tot, durant la setmana del 26, tot exhaurint el termini. La mesa ha pres la decisió política de facilitar que hi hagi un debat per a elegir president durant la primera quinzena d’agost, que acostuma a ser inhàbil, si un dels dos candidats vol provar-ho. Caldrà veure si, en cas que cap suma sigui productiva, Illa i Puigdemont miraran d’aprofitar un debat d’investidura fallit per projectar les seves candidatures a les hipotètiques eleccions del 13 d’octubre, especialment a mesura que es vagi escurçant el termini legal.

De moment, el recurs de l’acte equivalent ha deixat en suspens el retorn de Puigdemont. El dirigent de Junts va dir que assistiria presencialment al primer debat d’investidura, però no hi ha cap data assenyalada al calendari. El Tribunal Suprem espanyol ha de determinar els dies vinents si aixeca l’ordre de detenció de Puigdemont per la causa del procés en aplicació de la llei d’amnistia. Tanmateix, Puigdemont també depèn dels moviments que faci el Suprem per les causes del Tsunami Democràtic i per la imputació de traïció en la presumpta trama russa que el jutge Joaquín Aguirre ha fet a última hora, i que en darrera instància també dependrà de l’alt tribunal en relació amb el president a l’exili. El retorn de Puigdemont és la carta política que té Junts per a provar d’influir en el futur d’una legislatura que es manté en la incertesa.