24.01.2024 - 18:53
|
Actualització: 24.01.2024 - 20:25
El Parlament de Catalunya ha tombat la proposició de llei presentada per la CUP perquè el català sigui l’única llengua vehicular i d’aprenentatge als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics. Els grups han votat a favor de les esmenes de refús que havien presentat el PSC, ERC, ECP, Vox i el PP. La CUP s’ha trobat tota sola defensant l’oportunitat de reobrir el debat parlamentari sobre la llengua a l’escola amb la participació de tots els actors implicats i la comunitat educativa. Una discussió que subratllen que no es va poder fer ara fa dos anys per la urgència de respondre a la imposició judicial del 25% de castellà. El PSC, ERC, Junts i els comuns, que van ser els impulsors de la llei del català aprovada el juny del 2022, no estaven disposats a reobrir la discussió que reclamava la CUP. Tampoc Vox, Cs i el PP, que són contraris a allò que consideren un sistema monolingüe i polititzat.
En concret, la iniciativa proposava la modificació de l’article 14 de la llei d’educació de Catalunya (LEC) per a establir que el català sigui la llengua vehicular única a les aules, en tots els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de famílies d’alumnes. La CUP va presentar la proposta el març del 2022, però es va encallar al parlament.
La diputada de la CUP Nogay Ndiaye ha assenyalat que la llei del català, i el decret del govern que va validar la cambra després no han aturat la imposició del 25% de castellà en alguns centres. “Ha estat un fracàs”, ha dit, convençuda que “el TSJC ha tirat pel dret en la seva croada contra la llengua catalana”. Però allò que la CUP veia com una oportunitat per a abordar la situació de retrocés de la llengua (gairebé el 60% dels adolescents entre 13 i 15 anys només fan servir el castellà en les seves intervencions habituals, ha remarcat Ndiaye) era una proposta inoportuna per a la resta, per diverses raons.
ERC diu que la llei i el decret del 2022 sí que han funcionat. “Es pot dir que des que es va aprovar el decret i la llei s’ha frenat l’aplicació del 25% de castellà”, ha dit la diputada d’Esquerra Mònica Palacín. Segons ella, el percentatge per imposició judicial s’aplica en 26 aules d’un total de 72.000. ERC, a més, considera que la proposta de la CUP implicaria posar l’escola enmig del conflicte. “Deixem l’educació fora de l’enfrontament”, ha dit Palacín.
La proposta del català com a única llengua vehicular topa amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut, que va establir que el català i el castellà havien de ser llengües d’ensenyament i reconegudes com a vehiculars. Això implicaria, per tant, que només es podria defensar la vehicularitat única amb una confrontació política que és als antípodes del consens a què van arribar la majoria de partits la primavera del 2022. La llei del juny de fa dos anys esquivava els percentatges, però, al mateix temps, consagrava l’“ús curricular i educatiu” del castellà. Una expressió que, segons el PSC i la CUP, implicava admetre el caràcter vehicular del castellà. El TSJC va portar la llei i el decret posterior –amb què el govern assumia la responsabilitat dels projectes lingüístics dels centres– al Constitucional, perquè entenia que li impedia d’executar la sentència del 25% de castellà. També hi van presentar un recurs el PP i Ciutadans. La sentència encara ha d’arribar.
Per al PSC, amb aquella llei ja n’hi ha prou, perquè va servir per a “refer i reforçar” el consens, i situava el català com a “centre de gravetat” del sistema. La diputada Sílvia Romero ha argumentat que el model no pot ser monolingüe ni uniforme a Catalunya. Segons Junts, proposar una reforma de la LEC podria ser més perjudicial que no beneficiós per a la llengua. “La LEC no s’hauria de tocar. Hi podríem perdre més del que podríem guanyar”, ha dit el diputat de Junts Francesc Ten, que ha donat per fet que la llei, si fos modificada, acabaria al Constitucional i que el resultat final seria negatiu. Però Ten ha demanat al govern que comenci a preparar amb els partits la resposta a la situació hipotètica que el Constitucional tombi la llei i el decret del català amb què van intentar de driblar el 25%.
Precisament perquè la llei i el decret posterior estan pendents de la resolució dels recursos al TC, els comuns tampoc no eren partidaris de reobrir el debat sobre la immersió. “Esperem-nos”, ha dit el diputat Joan Carles Gallego, que també ha alertat que es podria trencar el consens a què tant va costar arribar.
Per a Cs, els membres de la CUP són uns “hispanòfobs sense pèls a la llengua”. El PP, a més, ha vist en la proposta de la CUP la voluntat d’imposar un “sistema d’obligatorietat” que és molt lluny del “sistema trilingüe” que asseguren defensar.
La CUP havia demanat prèviament a ERC i als comuns que retiressin les seves esmenes de retorn amb l’argument que l’objectiu era poder-ne fer una discussió parlamentària. Però no se n’ha sortit i s’ha trobat sola a l’hemicicle reclamant-la.
