El parlament refusa de suspendre els diputats però esquiva l’enfrontament amb Llarena

El ple del parlament ha fet un gest de sobirania i ha refusat de suspendre els sis diputats amenaçats per Pablo Llarena, però tot seguit, JxCat, ERC i els comuns han aprovat un mecanisme perquè Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez –que no han participat en la votació– puguin ‘designar’ un diputat substitut del grup que exerceixi els seus drets, incloent-hi el de vot. Ciutadans i el PP han abandonat l’hemicicle per no participar en la votació. El PSC tampoc no ha votat, tot i que els seus diputats s’han mantingut als escons. Tots tres grups consideren que no s’havia de sotmetre al criteri de la cambra el compliment d’una resolució judicial. La CUP hi ha votat en contra perquè creu que és un ‘recurs per a acomodar-se’ a la interlocutòria del Tribunal Suprem. És a dir, que comporta l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal que just abans la cambra s’ha negat a aplicar.

‘No acceptarem que el jutge deixi sense efecte allò que el poble va votar’, ha advertit el diputat de la CUP Vidal Aragonés. La discrepància és important perquè arriba en un context d’allunyament dels anticapitalistes i els dos socis de govern en una qüestió especialment sensible per a l’independentisme, just després d’haver demanat, la CUP, la dimissió del conseller de l’Interior, Miquel Buch, per les càrregues dels Mossos d’Esquadra contra manifestants independentistes, i just abans del debat de política general que comença aquesta tarda.

JxCat i ERC han defensat el seu acord perquè implica negar les ingerències de Llarena en l’autonomia del parlament. ‘Debatem sobre el moll de l’os de la democràcia, sobre la separació de poders’, ha argumentat Marta Madrenas, de JxCat. Gerard Gómez del Moral ha subratllat que els sis diputats ‘ni són violents, ni de bandes armades, ni d’organitzacions terroristes’, com requereix l’article 384 bis per aplicar la suspensió dels drets dels diputats processats. Com es preveia, els dos socis de govern i la CUP han votat en contra que el parlament suspengués els sis diputats encausats. Els comuns també s’hi han oposat. Com que la suspensió requeria majoria absoluta, d’acord amb el reglament de la cambra, no ha tirat endavant.

Sí que ha prosperat el segon punt que es votava, el de la designació d’un substitut. La decisió dels lletrats del parlament que aquest punt s’aprovés per majoria simple, i no absoluta, ha permès que tirés endavant tot i l’oposició de la CUP. La diputada dels comuns Marta Ribas ha justificat el suport del seu grup per la necessitat de desblocar la cambra, que no feia cap ple des del juliol. Les discrepàncies entre JxCat i ERC per la manera de fer front a l’ordre judicial de les suspensions havien congelat la situació dels diputats amenaçats per Llarena fins que van acordar que el ple es pronunciés sobre el text que s’ha debatut avui. Per Ribas, cal que hi hagi plens on l’oposició pugui exercir la seva funció parlamentària de control del govern. En canvi, per la CUP significa ‘acceptar la intervenció repressiva de l’estat’.

Ciutadans ha insistit que presentaria una querella contra la mesa del parlament i de la comissió de l’estatut dels diputats. Inés Arrimadas ha acusat el president de la Generalitat, Quim Torra, de promoure un atac al parlament des de fora, per haver avalat les mobilitzacions dels CDR, i des de dins, per haver permès que es votés una ordre del Suprem. Alicia Romero, del PSC, ha titllat d’intolerable la votació i ha al·legat que els sis diputats, en realitat, ja estaven suspesos perquè des del juliol que ‘no cobren el sou ni emeten el vot.’ El PP, a més, ha demanat la dimissió de Torra.