El parlament protegirà el vot de Lluís Puig durant la legislatura?

“Si els tribunals diuen que el vot del conseller Puig no val, no tindrem capacitat de fer res”, deia el diputat de Junts i fins ahir secretari segon de la mesa del Parlament de Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas. Ara mateix Lluís Puig pot delegar el vot, per l’acord de la mesa del 26 de març, però fins quan ho podrà fer? Fins quan el parlament serà capaç de protegir aquest dret del conseller a l’exili elegit diputat a les darreres eleccions? Tant Vox com el PP i Ciutadans han anunciat recursos al Tribunal Constitucional espanyol perquè ho impedeixi. I serà des del moment mateix que aquest tribunal decideixi que anul·la la decisió de permetre-li la delegació del vot que els membres de la mesa tindran al damunt l’amenaça de ser inhabilitats si ho continuen permetent. I la decisió que prengui la mesa no serà pas per cap qüestió simbòlica o merament declarativa, sinó per la protecció del dret d’un diputat.

La mesa d’edat del ple de constitució del parlament ja li va impedir la delegació de vot. I després els partits unionistes van intentar d’impedir que la presidenta Laura Borràs, amb l’aval de la majoria independentista a la mesa, l’hi permetés. Però fou en va. L’acord permet que Lluís Puig delegui el seu vot durant tota la legislatura. PSC, Vox, Ciutadans i PP diuen que és incompatible amb allò que diu el reglament del parlament sobre la delegació del vot dels diputats que no poden assistir als plens. I per això esgrimeixen un informe que van fer els lletrats del parlament el gener del 2018, pocs dies abans de la investidura fallida de Carles Puigdemont.

Poques setmanes després de l’empresonament dels dirigents polítics i socials independentistes i de la sortida a l’exili del president i part del govern, en un context d’una forta pressió i amenaça per part de l’aparell judicial espanyol, els lletrats i el secretari general de la cambra van signar un document, de caràcter consultiu i no vinculant, que desaconsellava la delegació del vot tant als diputats presos com als exiliats.

El reglament del parlament diu textualment, a l’article 95: “Els diputats poden delegar el vot en els supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades. La mesa del parlament ha d’establir els criteris generals per a delimitar els supòsits que [en] permeten la delegació.” La interpretació dels lletrats era que els supòsits per a poder delegar el vot quedaven clars i explícits en aquest article del reglament. Una interpretació restrictiva. La que en fa la mesa, més àmplia, és fixar-se en la segona frase, la que diu que “la mesa del parlament ha d’establir els criteris generals per a delimitar els supòsits que [en] permeten la delegació”.

Però això quedarà, tard o d’hora, en mans del Tribunal Constitucional espanyol. I fins ara l’única vegada que aquest tribunal s’ha pronunciat sobre la possibilitat de delegació del vot de diputats exiliats fou precisament el gener del 2018, en una resolució just abans del ple previst per a investir Puigdemont. Era una resolució en què el TC feia mans i mànigues per a impedir-ne la investidura. I per això establia diverses prohibicions, entre les quals la de delegar el vot dels diputats amb ordres de crida i cerca. És un altre dels precedents que esgrimeixen els unionistes contra la delegació de vot de Lluís Puig.

La mesa del parlament de la passada legislatura, presidida per Roger Torrent, va arribar a permetre que els diputats exiliats Puigdemont i Comín deleguessin el vot. Fou durant uns mesos, arran d’una resolució del jutge Pablo Llarena segons la qual els diputats presos tenien una “incapacitat perllongada” per a poder votar. I fou el punt al qual es van agafar perquè encaixés amb allò que diu el reglament del parlament. Primer amb Puigdemont, perquè la seva situació, aleshores presoner a Alemanya, era anàloga a la dels presos polítics. I després amb Comín, per les mesures cautelars a Bèlgica, restrictives de la seva llibertat de circulació mentre era pendent de l’euroordre.

Però va arribar un moment que la mesa ja no va protegir més el vot dels diputats exiliats Puigdemont i Comín, quan el jutge Llarena va processar-los per rebel·lió i va ordenar-ne la suspensió com a diputats en una polèmica aplicació de la llei d’enjudiciament criminal. El president i el conseller no van voler renunciar als seus escons i la mesa finalment no va acceptar més la delegació del seu vot. Una decisió que Puigdemont va impugnar al Tribunal Constitucional espanyol per continuar la demanda per les maniobres de Llarena.

Ara, Lluís Puig no fou processat per rebel·lió. S’ha presentat a la llista de Junts a les eleccions i ha obtingut representació al parlament. Hi ha una euroordre contra ell per malversació, però la justícia d’un estat de la UE, Bèlgica, l’ha desestimada amb sentència ferma. La seva situació jurídica és incerta, perquè no hi ha precedents d’un cas semblant a la UE. I el cas quedarà ara en mans del Tribunal de Justícia de la UE. Mentrestant, ell com a diputat continuarà exercint el seu dret de vot per delegació. Fins que el Tribunal Constitucional espanyol no l’anul·li. Què farà aleshores el parlament?

Una opció seria tramitar una reforma del reglament que, entre més coses, introdueixi canvis a l’article sobre la delegació del vot perquè quedi més clar el supòsit d’impediment d’assistir al ple en què es troba Puig. Però una reforma del reglament s’ha de fer, en principi, per la via ordinària, i s’ha d’aprovar amb una majoria qualificada. És a dir, que no és ni fàcil ni ràpid de fer. I abans pot arribar l’anul·lació per part del TC i els corresponents advertiments als membres de la mesa. Serà un dels moments de col·lisió entre la mesa d’aquesta nova legislatura i l’acció repressiva de la justícia espanyola.

Borràs, disposada a “no defugir cap responsabilitat”

I com l’encararà el parlament? Alonso-Cuevillas deia que no hi hauria manera de protegir-li el vot un cop el TC s’activés. “Si els tribunals diuen que el vot del conseller Puig no val, no tindrem capacitat de fer res. I a la pròxima votació el vot de Lluís Puig no es podrà comptar. No tenim capacitat de resistència”, deia. Ara ha estat apartat de la mesa. I la posició de la presidenta Borràs en relació al vot de Lluís Puig, és la de “mantenir l’actitud de no defugir cap responsabilitat perquè, tal com va expressar en el seu discurs, està decidida a recuperar la dignitat institucional de la cambra”, segons fonts de la presidència del parlament consultades per VilaWeb.

Borràs afegeix: “Aquesta legislatura encetem una nova etapa. El Parlament s’ha de mantenir ferm en la defensa dels valors democràtics i ha de plantar cara a la repressió. Aquesta és la meva responsabilitat com a Presidenta i ha de ser també el deure dels membres de la mesa compromesos a preservar la dignitat de la cambra. Hauria de ser normal, que ho haguem de remarcar és el que és anormal.” I fa una darrera reflexió: “Hi ha un marc mental que ajuda a normalitzar la ingerència dels tribunals espanyols al Parlament. Una mena de 155 mental. És sorprenent com, sense adonar-se’n, hi ha mitjans que col•laboren amb el TS anticipant allò que si la gent llegeix, sent que es comenta, que és matèria de debat, pot arribar a considerar normal, i aleshores ells ja tenen impunitat per fer-ho. Cal, doncs, un esforç col·lectiu per situar la inviolabilitat parlamentària i el respecte al parlament allà on pertoca, com un dels principals actius del sistema democràtic.”