El parlament intervingut: la llista dels diputats apartats per la justícia espanyola

La suspensió de Laura Borràs com a diputada del Parlament de Catalunya i, de retruc, de presidenta de la cambra en funcions, és gairebé una realitat. Només falta que la Junta Electoral espanyola (JEC) ho rubriqui en una reunió que farà avui al migdia tot atenent les reclamacions de Vox, Ciutadans i el PP. La JEC s’empararà en l’article 6.2.b de la llei electoral espanyola, que recull l’anomenada inelegibilitat sobrevinguda, un precepte que coneixen bé l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà i l’ex-president Quim Torra. Són, fins ara, els darrers diputats que han estat víctimes de la implacable justícia espanyola d’ençà de l’octubre del 2017, però no són pas els únics i, possiblement, tampoc seran els darrers.

La llista és llarga i les múltiples causes que hi ha obertes, com la que instrueix el jutjat 13 de Barcelona, indiquen que la llista podria continuar engreixant-se. Les baixes com a diputats que hi ha hagut al parlament aquests darrers cinc anys no són idèntiques, però sí que mostren una indefensió de la cambra a l’hora de defensar els drets dels seus diputats. El denominador comú en tots els casos és la ingerència de la justícia espanyola, sigui per mitjà del Tribunal Suprem (TS), el Tribunal Constitucional (TC), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o la Junta Electoral (JEC).

De fet, la JEC no cap òrgan judicial, sinó electoral, però els seus pronunciaments han estat elevats a sentència. El primer de comprovar-ho va ser el president Quim Torra. La JEC va demanar que li retiressin l’acta quan el TSJC va dictar la sentència sobre el llaç groc al Palau de la Generalitat. Inicialment, el parlament va proclamar que batallaria per protegir l’escó de Torra, perquè la sentència no era ferma, però finalment, quan el Suprem va refusar el recurs que havia presentat la defensa del president contra la decisió de la JEC, la mesa presidida per Roger Torrent va retirar-li la condició de diputat.

Després va venir el cas de Pau Juvillà, condemnat a mig any d’inhabilitació per no haver retirat els llaços grocs de la Paeria de Lleida. Les promeses de Laura Borràs de no retirar-li l’escó van desfer-se quan la secretària general del parlament, Esther Andreu, va tirar pel dret.

Blocatge polític

Quan no ha actuat la JEC sense sentència ferma, ho han fet els tribunals, que han impedit que els diputats exercissin la representació política, cosa que, al final, ha desembocat en una renúncia a l’escó. Un dels primers casos va ser el de Carles Puigdemont. Va ser el guanyador de les eleccions del 21 de desembre de 2017 i tot era preparat perquè fos investit a distància en el recordat ple del 30 de gener de 2018. Però el TC va avisar que qualsevol intent d’investidura s’havia de fer presencialment. L’amenaça va obtenir els seus fruits i la mesa, presidida per Roger Torrent, va ajornar la sessió. Unes setmanes més tard, el TC mateix va suspendre la reforma de la llei de Presidència que hauria permès d’investir Puigdemont a distància.

Puigdemont va dir que se sentia “suspès i blocat” com a diputat de la cambra catalana i va acusar l’estat espanyol d’haver vetat la seva restitució. Finalment, va acabar renunciant a l’acta per poder recollir la d’eurodiputat uns mesos més tard. Abans, també ho havien fet Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, per facilitar una hipotètica investidura de Puigdemont que no va arribar mai.

Però la gran estocada la va donar el Tribunal Suprem espanyol, que va posar fi de facto al dret de representació política d’uns quants diputats. Una vegada es va haver obert judici oral als presos polítics del procés, el magistrat Pablo Llarena va dictar l’ordre de suspensió de càrrecs públics a tots els processats que tenien acta de diputats: Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Va invocar l’article 384 bis de la llei criminal (inclosa en la reforma de 1989 i pensada per a casos de terrorisme), que estableix que els investigats per delictes de terrorisme o rebel·lió perden el càrrec quan s’ha signat la interlocutòria de processament i s’ha decretat la presó provisional.

Llarena també va aplicar la suspensió a Puigdemont i Toni Comín, que eren a l’exili. Argumentava que la presó provisional també s’havia dictat per a tots dos, i per tant els podia aplicar el precepte que preveu la suspensió automàtica dels càrrecs de diputat. Aquesta suspensió, una altra sense sentència ferma, va obrir novament en canal les relacions entre independentistes; entre els qui van accedir a designar un diputat en substitució seva per tal de no exposar legalment la mesa, i els qui s’hi van oposar. Tant és així que, durant unes setmanes, la renúncia de Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez a votar perquè es negaven a delegar el vot va comportar que la majoria independentista perdés unes quantes votacions.

La pressió del Suprem va aconseguir d’apartar tots els diputats. Puigdemont i Comín van renunciar a les respectives actes per anar al Parlament Europeu. Junqueras, Romeva i Rull també hi van renunciar per plantar batalla al congrés espanyol.

En altres casos, la justícia espanyola no va necessitar cap drecera del codi penal ni cap sentència per a obtenir la renúncia dels diputats. Joaquim Forn i Jordi Sànchez, que també havien obtingut acta al parlament, van renunciar al seu escó. L’objectiu era renunciar a la política i, d’aquesta manera, convèncer Pablo Llarena que els deixés en llibertat. Però no va servir de res. L’amenaça latent també va impactar contra Carme Forcadell, Marta Rovira i Dolors Bassa, que van renunciar al seu escó després de la investidura fallida de Jordi Turull. La secretària general d’ERC es va acabar exiliant a Suïssa i Forcadell i Bassa van haver d’entrar a la presó.

Aquesta llista no és definitiva. Encara hi ha processos obert que podrien afectar uns quants càrrecs electes, com és el cas de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el de Josep Maria Jové, a qui la fiscalia demana penes d’inhabilitació per haver preparat el referèndum del Primer d’Octubre i haver planificat la creació de les estructures d’estat.