15.06.2017 - 13:16
|
Actualització: 15.06.2017 - 13:35
Sol·licita que es declari “la plena constitucionalitat” dels Pressupostos
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
Els lletrats del Parlament han remès al Tribunal Constitucional (TC) les seves al·legacions pel recurs que van presentar el PSC i el PSOE contra la disposició dels Pressupostos de la Generalitat 2017 que fa referència al referèndum, i argumenten que l’apartat impugnat preveu una consulta “en el marc d’un eventual acord polític amb l’Estat”.
Les al·legacions, recollides per Europa Press i publicades aquest dijous en el Butlletí Oficial del Parlament (Bopc), estan signades pel secretari general de la Cambra, Xavier Muro; el lletrat major, Antoni Bayona, i el lletrat Fernando Domínguez, amb data de 13 de juny, quatre dies després que el Govern anunciés la data i la pregunta del referèndum unilateral.
Els lletrats repeteixen la majoria d’arguments que ja van exposar en les al·legacions contra el recurs del Govern central: la diferència entre tots dos recursos és que els socialistes només van impugnar la disposició del referèndum i no les partides que permetrien finançar-lo, ja que van ser avalades pel Consell de Garanties Estatutàries.
La disposició del referèndum que es va aprovar definitivament inclou una esmena de la CUP a favor de la via unilateral, però afegeix un segon apartat impulsat per SíQueEsPot que aposta per un referèndum pactat amb l’Estat.
Els lletrats subratllen davant el TC aquest segon punt: “El referèndum al qual aquest apartat fa referència n’exclou expressament la convocatòria i realització per part de la Generalitat i el situa objectivament en el marc d’un eventual acord polític amb l’Estat que en permeti la celebració”.
Admeten que l’apartat que es refereix a la via pactada és “aparentment contradictori” amb el qual al·ludeix al referèndum unilateral, però defensen que la disposició en el seu conjunt contempla que puguin produir-se les condicions necessàries per pactar una consulta.
“Però de cap manera estableix una obligació d’execució durant aquest exercici pressupostari, si no concorren les circumstàncies que la mateixa norma estableix”, i per això no pot argumentar-se que la disposició només vol un referèndum inconstitucional, afegeixen.
LLEI DE CLAREDAT CANADENCA
També fan referència a la llei de claredat canadenca que va permetre un referèndum sobre la independència del Quebec després d’un pacte entre administracions, i assenyalen que aquest acord podria produir-se en el cas català sense necessitat de reformar la Constitució abans.
“Seria absurd iniciar una reforma constitucional per donar cobertura constitucional a un procés d’independència territorial sense haver pogut constatar prèviament si existeix una majoria social suficient a Catalunya”, al·leguen.
Per tot això, sol·liciten que es declari “la plena constitucionalitat de la disposició addicional 40” dels Pressupostos 2017.
