27.11.2017 - 20:56
|
Actualització: 27.11.2017 - 23:48
El Parlament de Catalunya ha tancat la XI legislatura amb vint-i-cinc conflictes oberts i pendents de resolució al Tribunal Constitucional (TC), disset d’ells contra lleis catalanes, la majoria impulsats pel Govern central.
Així figura en un informe recollit per Europa Press que va aprovar la Taula de la Diputació Permanent a la seva reunió del 15 de novembre, la primera després de la dissolució de la Cambra per part del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l’article 155 de la Constitució. L’informe és un balanç dels tràmits que han quedat pendents aquesta legislatura i que hauran d’abordar-se en la següent que sorgirà de les eleccions del 21 de desembre.
D’entre els 17 recursos presentats contra iniciatives catalanes, 13 els ha impulsat el govern espanyol, com ara la llei de transitorietat jurídica; l’Agència de Protecció Social; l’impost de béns de luxe; diversos articles de la llei per afrontar la pobresa energètica, i l’article del reglament del Parlament que facilita la lectura única.
Als 13 recursos de Rajoy se sumen dos recursos més presentats davant el TC pel PP: un contra alguns articles de la Llei d’educació i un altre contra el Codi de Consum català. Completen la llista de recursos presentats contra lleis del Parlament un impulsat per la defensora del Poble i un altre conjunt de Cs i el PP contra diversos preceptes dels Pressupostos de la Generalitat de 2017, principalment els destinats a afavorir l’organització del referèndum de l’1 d’octubre.
Altres carpetes obertes
També hi ha pendents recursos presentats al Tribunal Constitucional pel Parlament de Catalunya i també recursos contra decisions preses per la Mesa del Parlament. Així, en la legislatura vinent es reprendran tres recursos presentats pel Parlament contra normes estatals –la Lomce, la regulació de les centrals nuclears i la llei de protecció ciutadana–, tres recursos d’empara del PSC contra decisions de la Taula i una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la llei ferroviària.
Prohibició dels correbous
L’informe també recull que hi ha quatre lleis que es trobaven en fase d’elaboració que hauran de seguir tramitant-se durant la legislatura vinent: les quatre són Iniciatives Legislatives Populars (ILP); la resta de normes en fase de tramitació, impulsades pel Govern o pels grups parlamentaris, decauen i hauran de començar de zero en el proper mandat.
Les ILP que hauran de reprendre’s obligatòriament després del 21-D són la proposició de llei de mesures urgents per a l’habitatge; la proposició de llei electoral de Catalunya; la proposició de modificació de la llei de finances públiques de Catalunya, i la proposició de modificació de la llei de protecció dels animals.
La més destacada és l’última, ja que demana la prohibició dels ‘correbous’ a Catalunya, una activitat que el Parlament va protegir per llei l’any 2010 i que va generar polèmica perquè ho va fer al cap de pocs mesos d’haver aprovat la prohibició de les corregudes taurines en tot el territori.
Consell de garanties estatutàries
L’informe de la Taula de la Diputació Permament també exposa que la Cambra ha tancat la legislatura deixant pendents el nomenament de 83 càrrecs que és responsabilitat del Parlament designar després d’una negociació i acord dels grups parlamentaris.
Per exemple, la legislatura acaba sense que els partits s’hagin posat d’acord en els tres nous membres del Consell de Garanties Estatutàries, ja que es necessita una majoria qualificada que el desacord entre independentistes i no independentistes ha impedit tancar.
També està pendent el nomenament de quatre nous síndics de la Sincatura de Comptes de Catalunya; el nou director de l’Agència Catalana de Protecció de Dades; un membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Un altre nomenament pendent destacat és el del president de l’Agència Catalana de Protecció Social, una agència creada per una de les lleis conegudes com de ‘desconnexió’ i que està impugnada davant el Tribunal Constitucional.
