08.08.2017 - 02:00
El Parlament de Catalunya ha aprovat vint-i-tres lleis des del començament de l’actual legislatura, marcada pel no de la CUP a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat i el relleu per Carles Puigdemont, el procés d’independència i la tensió entre els grups independentistes i l’oposició.
Entre aquestes vint-i-tres lleis, destaquen la llei de pressupost de la Generalitat del 2017 i la del codi tributari de Catalunya, que estableix les bases d’una futura hisenda catalana que recapti tots els impostos. És una de les lleis de desconnexió, juntament amb la llei de transitorietat i la llei de la seguretat social, a més de la llei del referèndum.
El parlament també ha aprovat la llei de comunitat catalana a l’exterior, que crea un registre de catalans a l’exterior; la de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·la tots els judicis de la dictadura; la llei del canvi climàtic i la creació d’una renda garantida de ciutadania de 664 euros mensuals per a lluitar contra l’exclusió social, entre altres normes.
A més, des del començament de la legislatura, el parlament ha aprovat onze decrets llei del govern, com ara el que crea el registre dels grups d’interès i el de l’impost sobre les begudes ensucrades. També ha fet diverses proposicions de llei al congrés espanyol, com la que reclama la despenalització de l’eutanàsia en casos concrets.
Diverses iniciatives en tràmit
Actualment, hi ha sis projectes de llei en tràmit, entre els quals destaquen la llei del vot electrònic per als catalans que viuen a l’estranger i el d’igualtat de tracte i no discriminació, que vol imposar sancions a discriminacions per raó de religió, discapacitat, edat, raça, ètnia, sexe o orientació sexual.
A més, el parlament tramita una quarantena de proposicions de llei presentades pels grups i diverses Iniciatives Legislatives Populars (ILP), una de les quals per a prohibir els correbous a Catalunya.
L’ombra del Tribunal Constitucional
La legislatura també ha estat marcada per les suspensions del Tribunal Constitucional després dels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol. Només començar, el 9 de novembre de 2015, es va aprovar una declaració política d’inici del procés de desconnexió, que va ser anul·lada.
Un altre procés judicial va ser el que es va derivar del debat en el ple del parlament de diverses iniciatives sobiranistes, com ara el referèndum. El Tribunal Constitucional va dir a la mesa del parlament no ho permetés, però la cambra va continuar endavant. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va començar la investigació a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i als membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet.
L’últim cas ha estat el de la reforma del reglament del parlament que han impulsat Junts pel Sí i la CUP, aprovada la setmana passada, i que ha de servir per a aprovar les lleis de desconnexió pel mecanisme de lectura única. El Tribunal Constitucional ja l’ha suspesa de manera cautelar. És probable que la pròxima norma recorreguda i suspesa pel tribunal sigui la llei del referèndum.
