El parlament exigeix al PSOE que es comprometi a treballar per un referèndum

ERC i Junts no han aconseguit de coordinar-se en la negociació amb el PSOE, però sí que han acordat uns mínims per a entomar la situació que s’acosta. Ho ha aprovat el parlament en una resolució com a colofó del debat de política general: han pactat de no donar suport a cap investidura d’un futur govern espanyol que “no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum”. La CUP ha permès que s’aprovés amb una abstenció, malgrat que observa amb escepticisme les negociacions dels altres dos partits independentistes, perquè no creu que puguin resoldre el conflicte polític. El PSC i els comuns hi han votat en contra. En la resolució no hi ha, tanmateix, la limitació temporal que va fixar Pere Aragonès en el seu discurs: que aquestes condicions es pactessin durant la legislatura espanyola. Aprovant aquesta iniciativa –fruit d’un acord contra rellotge d’ahir– la cambra s’ha refermat en la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació i en la defensa que el mandat de l’1-O només podrà ser substituït per un nou referèndum acordat amb l’estat espanyol. També insta el govern a fer totes les accions oportunes per a fer-ho possible.

El pacte entre ERC i Junts va irritar ahir el PSOE i el PSC, que van emetre un comunicat de resposta conjunt, molt mesurat, que alertava que el límit és la constitució espanyola i s’havia de prioritzar la “convivència”. Enmig de la competició oberta entre Junts i ERC per a demostrar la capacitat de treure rèdit de la negociació, els socialistes han rebut la resolució com una pedra en un camí que creien desbrossat. En una entrevista a RAC1, Salvador Illa ha refusat la possibilitat d’explorar les condicions d’un referèndum i ha llançat un advertiment: “Si cal fer eleccions, farem eleccions i que la ciutadania triï”, ha dit. La cambra ha tombat la seva resolució a favor del diàleg i del retrobament en el marc de la constitució espanyola.

El parlament també ha manifestat la necessitat d’una amnistia que parteixi de la llei que el 2020 van registrar al congrés espanyol els tres partits independentistes. Aquesta ha estat l’única resolució que han estat capaços de transaccionar conjuntament ERC, Junts i la CUP, i els comuns hi han votat a favor. El PSC, com es preveia, s’hi ha pronunciat en contra. Dibuixa un abast ampli per a l’amnistia: d’una banda, la vincula a les infraccions penals i administratives relacionades amb l’exercici del dret d’autodeterminació i, d’una altra, demana que en la tramitació de la llei es facin “les accions necessàries” perquè s’hi incloguin tots els represaliats per motius polítics en defensa de drets i llibertats, en el context de conflicte social i polític amb l’estat espanyol.

D’aquesta manera, deixa una porta oberta perquè se’n puguin beneficiar Pablo Hasel o Valtònyc. Junts també ha defensat que s’hi pugui acollir la seva presidenta, Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental, perquè consideren que el seu cas és de lawfare. Després de l’estira-i-arronsa entre ERC i Junts pel paper de lideratge (o no) del govern en la negociació de l’amnistia, la resolució insta finalment el govern i les “institucions catalanes”, en general, a afegir-se a “l’esforç col·lectiu” per a aprovar-la.

La cambra veu un govern feble i desorientat

El parlament també ha fet un toc d’atenció al govern d’Aragonès. El PSC, Junts i En Comú Podem s’han unit per aprovar les resolucions de tots tres que constaten la debilitat parlamentària de l’executiu tot esperant que el govern presenti el pressupost de l’any vinent. Quan fa un any del trencament de la coalició d’ERC i Junts, la cambra ha afirmat que la falta de confiança de la majoria en el govern persisteix i, fins i tot, s’ha accentuat. N’ha criticat la desorientació i la inexistència de rumb, condicionat per la “feblesa, inestabilitat i manca de previsió” per a entomar els desafiaments de Catalunya. A més, ha exigit a l’executiu que presenti una proposta de pressupost per a l’any vinent. El PSC i els comuns són els més ben situats per a mirar d’arribar a un acord pressupostari amb Aragonès, com va passar amb els comptes d’enguany, però també han intentat d’aprofitar el debat de política general per marcar perfil i fer-se valer enviant un missatge d’exigència a l’executiu. L’oposició també ha fet que ERC perdés les votacions de moltes de les seves resolucions.

L’oficialitat del català a Europa, el 24 d’octubre

El parlament ha aprovat igualment per una àmplia majoria de 113 vots una resolució de Junts que considera imprescindible que el 24 d’octubre s’aprovi l’oficialitat del català a la Unió Europea. No solament hi han votat a favor els partits independentistes, sinó també el PSC i els comuns. El vot favorable del PSC evidencia la voluntat del PSOE de complir el compromís adquirit en les negociacions de la mesa del congrés espanyol enmig de les converses per la investidura. La iniciativa també diu que el fet que el català no sigui oficial a la UE és un greuge important per als catalanoparlants en relació amb la resta de parlants de les llengües que sí que són oficials, i remarca que és contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme.