Puigdemont i Comín no aniran a Estrasburg per la resposta “ambigua” de l’eurocambra sobre la immunitat de desplaçament

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín no aniran avui a Estrasburg, on a la tarda començarà el ple del Parlament Europeu d’aquesta setmana. Tots dos afirmen haver rebut la resposta de l’eurocambra a la pregunta que li van adreçar per saber si disposaven de la immunitat de desplaçament, qüestionada pel Tribunal General de la Unió en la sentència de dimecres. Segons Puigdemont, la resposta és prou ambigua per a no arriscar-se a anar-hi i ser detinguts en cas que el jutge Pablo Llarena emeti una nova euroordre contra ells. “Esperàvem una resposta assertiva del parlament sobre la nostra immunitat de desplaçament, ambiguament qüestionada a la sentència del TGUE, però tot el que hem rebut és que arribat el cas ‘prendrà totes les mesures disponibles per defensar qualsevol de les immunitats a què puguin tenir dret en aquell moment’. És a dir, més ambigüitat. Probablement perquè de la sentència se’n fa difícil extreure’n una decisió clara”, ha dit el president.

A aquestes hores, ja hauria d’estar viatjant cap a Estrasburg per assistir al ple del @Europarl_CAT. Esperàvem una resposta assertiva del Parlament sobre la nostra immunitat de deslpaçament, ambigüament qüestionada a la sentència del TGUE, però tot el que hem rebut és que arribat…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 10, 2023

Puigdemont diu que si el Parlament Europeu no els comunica “de manera clara” que la immunitat de desplaçament queda garantida, no aniran a Estrasburg, “contràriament a allò que era la nostra intenció i el nostre deure”, afegeix. Remarca que insistiran a demanar aquesta resposta clara.

Durant tot el procediment judicial al TGUE contra el suplicatori, aquesta immunitat de desplaçament no s’ha qüestionat pas. De fet, el TGUE havia desestimat la petició de restabliment cautelar de la immunitat el juliol del 2021 amb l’argument que tenien aquesta immunitat que els protegia per anar i tornar de les reunions de treball de l’eurocambra. Perquè el jutge Llarena només havia demanat de llevar-los la que els protegeix de les accions judicials dins tots els estats de la UE tret de l’espanyol.

Però, sorprenentment, en la sentència de la setmana passada que confirmava la validesa del suplicatori, el TGUE afirmava que tampoc no disposaven d’aquesta immunitat, perquè trobava que no era indestriable de l’altra, de manera que el suplicatori els despullava de qualsevol mena de protecció. Puigdemont i Comín van demanar l’aclariment a l’eurocambra, perquè aquesta afirmació és contradictòria amb consideracions prèvies del TGUE mateix sobre aquesta qüestió i amb la jurisprudència del TJUE, l’alt tribunal europeu, el TJUE.

El risc de detenció a l’estat francès

La retirada de la immunitat de desplaçament no té un impacte important mentre siguin a Bèlgica. L’equip legal de Puigdemont i Comín, que encapçala Gonzalo Boye, ha deixat clar que en cas de nova euroordre –seria la quarta després de gairebé sis anys d’exili–, les autoritats belgues no els faran detenir, com no ho van fer en les anteriors. A més, ha assenyalat que el procés judicial es pot allargar anys i difícilment acabarà amb l’extradició. Ara, la situació es complica molt més si, quan s’activen les euroordres, els eurodiputats són en territori francès.

El 2019, Puigdemont i Comín, sense les credencials d’eurodiputats, van quedar a pocs metres del parlament d’Estrasburg. Malgrat la gran manifestació de suport a les portes de la cambra, els dirigents no van travessar el pont d’Europa que uneix les dues lleres alsacianes del Rin. El motiu? Tenien constància d’un dispositiu de la gendarmeria per a detenir-los i lliurar-los de manera immediata a l’estat espanyol.

Aquí és on apareix l’anomenat conveni de Màlaga, un conveni bilateral signat per Espanya i França el 2002, de readmissió de ciutadans en situació presumptament irregular que siguin aturats per les autoritats policíaques en el moment de travessar la frontera. Aquest acord és pensat per a les devolucions en calent, és a dir, per la via ràpida, de persones reclamades per un dels dos estats.

El conveni continua vigent i s’ha actualitzat. En cas d’euroordre de Llarena, Puigdemont i Comín poden ser víctimes d’aquest conveni, de manera que les autoritats franceses els poden lliurar directament a Madrid sense donar-los l’oportunitat de lluitar contra l’extradició als tribunals.

“A nosaltres no ens ha preocupat mai el risc de comparèixer davant les autoritats judicials franceses. Allò que ens preocupa sempre a França és no arribar a comparèixer davant les autoritats judicials, és a dir, que s’apliqués el conveni de Màlaga”, deia Boye en aquesta entrevista a VilaWeb.

La situació de Clara Ponsatí és molt diferent de la dels seus companys de files. Acusada tan sols de desobediència –només implica pena d’inhabilitació, no pas presó–, segons el nou processament que s’adapta a la derogació de la sedició, l’eurodiputada no s’haurà d’enfrontar a una euroordre. Així doncs, és previsible que assisteixi al ple de la cambra sense dificultats, tot i que té una ordre de detenció activa a l’estat espanyol, després d’haver-se negat a presentar-se davant el jutge Llarena el dia 24 d’abril.