10.01.2020 - 18:14
|
Actualització: 11.01.2020 - 12:17
Els serveis jurídics del Parlament Europeu han donat per acabat el mandat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. Accepten així la decisió del Tribunal Suprem espanyol després la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li era favorable. L’eurocambra fa marxa enrere després d’haver-lo reconegut com a eurodiputat i haver instat Espanya a acatar la sentència del Tribunal de Luxemburg, assegurant que no tenen cap més opció que acceptar la decisió del Suprem.
‘Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Parlament Europeu està obligat a prendre nota sense dilació de les decisions que amb caràcter definitiu prenguin les autoritats judicials competents dels estats membres’, diu l’eurocambra en un breu comunicat. Aquesta jurisprudència es refereix a una sentència de l’any 2005 en el cas de Jean Marie Le Pen contra el Parlament Europeu.
Poc després, la defensa de Junqueras ha anunciat que presentaria un recurs al Tribunal General de la Unió Europea –que forma part del Tribunal de Luxemburg– contra la decisió del Parlament Europeu.
Quin recorregut té ara la defensa de Junqueras contra la decisió del Suprem?
El Suprem va ratificar ahir la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC) d’inhabilitar Junqueras i desposseir-lo de l’escó al Parlament Europeu i li va retirar la condició d’eurodiputat i la immunitat. A més, va aixecar la suspensió de la pena d’inhabilitació que havia deixat sense complir precisament perquè esperava la decisió de la justícia europea. A més, el jutge Manuel Marchena va enviar una carta al TJUE assegurant que acataria la sentència europea.
Dilluns passat l’eurocambra havia fet cas omís de la JEC i l’havia reconegut com a eurodiputat, tot esperant que dilluns vinent prengués possessió del càrrec al ple d’Estrasburg. Ahir ERC va demanar al president del Parlament Europeu, David Sassoli, que protegís els drets de Junqueras i dels seus electors. Sassoli, tanmateix, ha decidit d’acatar la decisió del Suprem.
Que les institucions europees es deixin arrossegar per l'actuació venjativa i euroescèptica de l'Estat és una mala notícia per al projecte europeu. Alguns, treballen per empetitir Europa. D'altres no pararem de lluitar per engrandir-la #FreeMEPJunqueras https://t.co/4voxZG1v0b
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) January 10, 2020
Heus ací el comunicat del Parlament Europeu.
«Declaració del President Sassoli sobre la composició del Parlament Europeu:
En virtut de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l’afer C-502/19 Junqueras Vies del 19 de desembre de 2019, els mandats dels senyors Junqueras i Vies, Puigdemont i Casamajó i Comín i Oliveres van començar el 2 de juliol de 2019 a conseqüència de la declaració oficial dels resultats de les eleccions europees per les autoritats espanyoles competents.
No obstant això, tenint en compte la decisió de la Junta Electoral Central del 3 de gener de 2020 i de conformitat amb la decisió del Tribunal Suprem de 9 de gener de 2020, el mandat del Sr. Junqueras i Vies va expirar amb efecte el 3 de gener de 2020.
Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Parlament Europeu està obligat a prendre nota sense dilació de les decisions que amb caràcter definitiu prenguin les autoritats judicials competents dels estats membres.
En conseqüència, al començament del ple el dilluns 13 de gener, anunciaré el començament del mandat dels tres diputats a data 2 de juliol de 2020 i l’expiració del mandat del Sr. Junqueras i Vies el 3 de gener de 2020. Sol·licitaré a les autoritats competents espanyoles que notifiquin amb celeritat al parlament el nom del seu substitut.
Informació de context:
El 19 de desembre de 2019, últim dia de sessió plenària de 2019, el President del Parlament va informar la cambra del contingut i de les conseqüències de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE en el cas C-502, Junqueras Vies, publicada aquest mateix dia.
Després de l’avaluació detallada dels efectes de la sentència en la composició del Parlament a càrrec dels serveis parlamentaris, el president va instruir a l’administració perquè es procedís a l’obertura dels mandats dels tres diputats.
En les seves decisions, comunicades al Parlament Europeu, tant la Junta Electoral Central com el Tribunal Suprem reconeixen l’existència dels mandats d’aquests tres diputats.
Respecte de la jurisprudència rellevant relativa a la finalització d’un mandat, vegeu la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l’afer C-208/03 de 7 de juliol de 2005.»
