25.10.2018 - 13:40
|
Actualització: 25.10.2018 - 23:17
El ple del Parlament Europeu ha aprovat una resolució conjunta sobre l’auge de la violència neofeixista a Europa. Ha rebut el suport d’una àmplia majoria de la cambra: 359 vots a favor i només 90 en contra. Els Verds, l’Esquerra Unitària Europea, el Partit Popular Europeu, el Partit Socialista i els liberals de l’ALDE han votat a favor d’un text que condemna els atacs, agressions i manifestacions de les organitzacions neofeixistes i neonazis a diversos països de la UE. La part més destacable del text és el punt 20, que insta els estats membres a ‘il·legalitzar els grups i partits neofeixistes i neonazis, com també associacions i fundacions que exalten i glorifiquen el nazisme i el feixisme’.
Aquest punt, tot i que no és de compliment obligat, obre la porta a il·legalitzar organitzacions neofeixistes com ara Democracia Nacional, España 2000, Hogar Social, PxC i la Fundación Francisco Franco. Precisament dimarts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que estudiava d’il·legalitzar la Fundación Francisco Franco en el context d’una reforma integral de la llei de memòria històrica. A banda, l’executiu espanyol també va dir que es proposava de modificar l’article 510 del codi penal per considerar un delicte l’apologia del franquisme.
El cas Blanquerna entra en la resolució
La resolució conjunta inclourà casos concrets de violència feixista, i alguns són comesos a l’estat espanyol. Seran inclosos com a consideracions després d’haver estat aprovats inesperadament com a esmenes. La número 9, concretament, parla de l’assalt al Centre Cultural Blanquerna. Textualment ho explica així: ‘A Espanya dotze membres de l’organització neonazi Hogar Social Madrid són investigats per incitació a l’odi; els membres dels grups feixistes espanyols Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional van ser arrestats i condemnats pel Tribunal Suprem després d’atacar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid durant les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya el 2013; el 2016, l’ONG antiracista SOS Racismo va documentar 309 casos de violència xenòfoba; el president d’aquesta organització va rebre amenaces de mort després d’informar aquests casos i va condemnar la manca de mecanismes efectius per a denunciar aquests delictes.’