El Parlament Europeu activa l’aplicació de l’article 7 contra Hongria, amb l’abstenció del PP espanyol

El Parlament Europeu ha votat avui a favor d’obrir un procés amb l’objectiu de sancionar Hongria per haver erosionat la democràcia. Dels diputats del PP espanyol, la major part –nou– s’han abstingut, tres hi han votat en contra i cinc no han estat presents en el ple. La resolució aprovada recomana d’activar el procediment marcat a l’article 7 del Tractat de la Unió Europea per a suspendre els drets de vot a la UE del govern de Víktor Orbán, com a resposta al ‘risc de violació’ de l’estat de dret a Hongria.

Ara, Orbán haurà de donar explicacions a la resta de caps de govern de la UE al Consell Europeu. La majoria fixada per a l’activació de l’article 7 requereix 22 vots favorables dels 27 estats. És la primera vegada que l’Eurocambra proposa d’activar l’article 7 i ho ha fet amb la sòlida majoria de més de dues terceres parts dels eurodiputats: 448 a favor, 197 en contra i 48 abstencions. Segons fonts parlamentàries, els eurodiputats del PP han decidit d’abstenir-se després de debatre fins a l’últim moment entre aquesta opció i votar-hi a favor.

El gran consens parlamentari necessari per aprovar la resolució requeria que hi votés a favor almenys una part del Partit Popular Europeu (EPP), en què s’integra Fidez, la formació d’Orbán. Vista la controvèrsia interna sobre el suport al dirigent hongarès, el grup va decidir de donar llibertat de vot als seus membres. S’esperava que la posició dels populars d’Alemanya, França i Espanya –les delegacions més grans– fossin clau per a desencallar el vot.

Polònia actualment ja s’enfronta a aquest procediment. En aquest cas, va ser la Comissió Europea que va impulsar la mesura, després de mesos reclamant a Varsòvia d’aturar les reformes judicials que, segons l’executiu europeu, fan perillar la independència judicial.

En el cas d’Hongria, al juliol Brussel·les va portar aquest país al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per haver incomplert la legislació europea en matèria d’asil i retorns i va manifestar preocupació per la ‘criminalització’ de les ONG que hi treballen amb refugiats.