27.11.2024 - 06:59
|
Actualització: 27.11.2024 - 08:22
El Parlament Europeu donarà el vist-i-plau avui a la nova Comissió Europea, amb els vots a favor de la majoria d’eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE), els Socialistes i Demòcrates (S&D), i els liberals de Renew. Aquest segon executiu d’Ursula von der Leyen també rebrà el suport de part de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), que al juliol va votar-hi en contra. El grup dels Verds, que al juliol van votar a favor de Von der Leyen, votarà dividit. Pràcticament la meitat dels eurodiputats del grup, entre els quals Diana Riba (ERC), Vicent Marzà (Compromís) i Jaume Asens (Comuns), hi votarà en contra, i la resta a favor. El nou executiu comunitari s’estrenarà oficialment el primer de desembre.
Després de l’acord de populars, socialdemòcrates i liberals per a desencallar el nou executiu comunitari, amb l’ex-ministra espanyola Teresa Ribera com a vice-presidenta executiva a càrrec de Competència i Transició Neta, el ple aprovarà definitivament els nous comissaris de Von der Leyen.
Malgrat la pressió del PP d’Alberto Núñez Feijóo, els populars europeus encapçalats per Manfred Weber van acabar acceptant Ribera com a vice-presidenta executiva de la nova CE –i futura mà dreta de Von der Leyen.
A canvi, els socialdemòcrates van haver d’aixecar els seus vets al candidat del govern d’Itàlia de la ultradretana Giorgia Meloni, Raffaele Fitto, i al candidat del govern d’Hongria del populista Viktor Orbán, Olivér Várhelyi. Aquest últim serà comissari de Salut i Benestar, però les tres famílies polítiques van pactar de retirar-li les competències en drets reproductius i gestió de crisis.
Els populars espanyols i els socialdemòcrates francesos, en contra
Tot i que els populars europeus votaran a favor de la nova CE, el PP d’Alberto Núñez Feijóo té previst de trencar la disciplina de vot dins el grup. Segons algunes fonts, no donaran suport de cap manera a un executiu que inclogui Ribera. Tanmateix, s’ha de veure si la delegació s’abstindrà o hi votarà en contra.
L’executiu necessita una majoria simple a favor per poder ser aprovat. Si no hi ha res de nou, li donaran suport la majoria d’eurodiputats de les tres grans famílies polítiques europees (populars, socialdemòcrates i liberals) i, a més, tindrà els vots de la ultradreta d’ECR.
Tanmateix, dins els populars, els socialdemòcrates i el grup de Meloni hi ha divisions. És el cas del PP espanyol i també dels socialdemòcrates francesos, que la setmana passada, quan es va rubricar l’acord, ja van avisar que hi votarien en contra. En el cas d’ECR, fonts del grup confirmen que la delegació italiana (Germans d’Itàlia) hi votarà a favor juntament amb els belgues de l’N-VA, però la delegació polonesa (Llei i Justícia) en contra, igual que les delegacions francesa i sueca.
Els Verds, que en la votació del juliol van votar a favor de Von der Leyen, ara votaran dividits. Segons fonts parlamentàries, 25 eurodiputats del grup hi votaran a favor, 20 en contra –entre els quals l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens– i 5 s’abstindran. El grup de l’Esquerra, on hi ha Podem i Sumar, hi votarà en contra.
Malgrat això, els membres de la nova CE continuaran tenint prou suport de la cambra.
El grup d’extrema dreta de Patriotes per Europa (PfE), on hi ha integrat Vox, hi votarà en contra, tot i tenir un comissari dins l’executiu, l’hongarès Olivér Várhelyi. Tampoc no hi donaran suport els ultres de l’Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), on hi ha Se Acabó la Fiesta de l’eurodiputat Alvise Pérez.
Ribera i els pesos pesants de l’executiu
Els nous comissaris de Von der Leyen entraran en funcions el primer de desembre. Teresa Ribera serà vice-presidenta executiva a càrrec de Competència i Transició Justa i Neta i, per tant, serà un dels pesos pesants de l’executiu, que tindrà cinc vice-presidents executius més.
El francès Stéphane Séjourné serà vice-president executiu a càrrec de Prosperitat i Estratègia Industrial; l’italià Raffaele Fitto portarà la vice-presidència de Cohesió i Reformes; l’ex-primera ministra estoniana Kaja Kallas rellevarà Josep Borrell i serà l’Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat; la finlandesa Henna Virkkunen serà vice-presidenta de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia; i la romanesa Roxana Mînzatu encapçalarà la vice-presidència d’Educació, Treball i Drets Socials.
Repartiment de la resta de carteres
Dins el nou executiu hi haurà cinc comissaris que repetiran aquesta legislatura, entre els quals l’eslovac Maroš Šefčovič, que serà comissari de Comerç i Seguretat Econòmica i responsable de Relacions Interinstitucionals i Transparència; Valdis Dombrovskis, que serà comissari d’Economia i Productivitat i encarregat d’Implementació i Simplificació; i l’hongarès Olivér Várhelyi, que liderarà Salut i Benestar animal.
També repetiran el neerlandès Wopke Hoekstra, que serà comissari de Clima, de manera que haurà de treballar en coordinació amb la vice-presidenta Ribera, amb la nova comissària de Medi Ambient, la sueca Jessika Roswall, i amb el danès Dan Jørgensen, comissari d’Energia i Habitatge.
La resta de nous comissaris seran l’eslovena Marta Kos, a Ampliació, i per primera vegada hi haurà una comissària de Mediterrània, la croata Dubravka Šuica. La portuguesa Maria Luís Albuquerque portarà la cartera de Serveis Financers, i l’irlandès Michael McGrath encapçalarà Justícia, Democràcia i Estat de Dret.
El txec Jozef Síkela serà comissari de Col·laboracions Internacionals; el xipriota Costas Kadis, el de Pesca i Oceans; la belga Hadja Lahbib, la de Gestió de Crisis; l’austríac Magnus Brunner, el d’Afers Interns i Migració; el polonès Piotr Serafin, el de Pressupost; la búlgara Ekaterina Zaharieva, la de Recerca i Innovació; el grec Apostolos Tzikostas, el de Transport Sostenible i Turisme; el luxemburguès Christophe Hansen, el d’Agricultura i Alimentació; i el maltès Glenn Micallef, el d’Equitat intergeneracional, Cultura, Joventut i Esport; i la nova cartera de Defensa i Espai serà dirigida pel lituà Andrius Kubilius.
