El parlament es mou per protegir Juvillà però no es compromet a desobeir la JEC

La majoria independentista del parlament intenta que Pau Juvillà no perdi l’escó per ordre de la Junta Electoral espanyola (JEC), com va passar amb el president Quim Torra. Fins que no hi hagi sentència ferma, si més no, la CUP, ERC i Junts miraran que la cambra li preservi la condició de diputat aprofitant una escletxa legal que diuen que han trobat en la resolució en què el Tribunal Suprem va confirmar a l’abril que la JEC era competent per a retirar-li la credencial i que no ho era tan sols el parlament. Perquè no passi igual com va passar amb Torra, aquesta vegada actuaran de manera diferent, tot activant des del principi totes les vies d’acció que té el parlament. Unes vies que, en el cas de Torra, no es van seguir perquè la majoria independentista no esperava la ingerència de l’òrgan administratiu electoral. Ara bé, és un camí dins de la legalitat espanyola que no els garanteix l’èxit. I encara no han concretat com respondran políticament en cas que fracassin, tant si la JEC fa com va fer amb Torra com si hi ha altres decisions judicials que trepitgen l’actuació del parlament. No han aclarit, per tant, si desobeiran, tot i que algunes fonts indiquen que prendran les decisions que més convingui al moviment independentista quan hi hagi el xoc.

Avui, el parlament ha començat a moure fitxa per mirar de protegir el secretari tercer de la mesa. S’ha reunit la comissió de l’estatut del diputat i ha aprovat un dictamen que diu que “no concorre cap causa d’incompatibilitat” sobre Juvillà “ni cap altra circumstància que afecti la seva condició de diputat”. Curiosament, el text ha tingut el suport del PSC i d’En Comú Podem, a més dels partits independentistes. Per què? Pel moment en què s’esdevé, en què no hi ha encara cap conflicte formalment obert per la situació del diputat. De fet, Juvillà, que va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a sis mesos d’inhabilitació per desobediència per no haver retirat uns llaços grocs dels despatxos de la CUP a la Paeria, preveu de recórrer contra la condemna del TSJC al Suprem. “Què passarà en el futur?, ja ho veurem”, ha dit en la comissió el diputat socialista David Pérez. En canvi, hi han votat en contra Vox, Ciutadans i el PP, que donen per fet que la JEC li tornarà a retirar l’acta en compliment de l’article 6 de la llei orgànica de règim electoral general, que estableix que són inelegibles els condemnats per delictes contra l’administració pública, encara que no tinguin sentència ferma. Que la Junta actuarà és segur. Vox i Cs ja han anunciat que s’hi adreçaran per demanar-li que retirin l’acta al diputat de la CUP, i s’espera que el PP també ho faci. Mentrestant, el pròxim pas l’executarà el ple. La majoria independentista preveu que el dictamen es voti en el ple dijous que ve, aprofitant la convocatòria per a l’aprovació definitiva del pressupost.

L’escletxa que han trobat en el pronunciament que va fer el Suprem a l’abril és la constatació, per part del tribunal mateix, que el parlament pot actuar en casos d’inelegibilitat sobrevinguda, com seria el de Juvillà, encara que no en tingui la competència exclusiva. I per això, aquesta vegada, la majoria independentista vol que el parlament s’hi pronunciï abans que la junta electoral. D’aquesta manera, quan l’administració electoral resolgui que li retira l’escó, el parlament podrà al·legar que va prendre abans la decisió contrària com a òrgan competent en la qüestió. Una al·legació que formalitzaria en un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per garantia de drets fonamentals, que podran presentar tant la cambra com Juvillà. Ara bé, si el resultat és el mateix que amb Torra, i el Suprem confirma la competència de la Junta Electoral o no admet mesures cautelars que aturin la decisió de la JEC, els partits hauran de prendre la decisió definitiva: desobeir o no?

És possible, a més, que la decisió no depengui només dels partits i hi impliqui, també, els funcionaris de la cambra, que es poden jugar el lloc de feina si no acaten una ordre de la JEC. La seva actuació va ser determinant en el cas de Torra. El secretari general del parlament d’aleshores, Xavier Muro, va ser qui va acatar la decisió de la JEC, la mesa en va prendre nota i el president de la Generalitat es va trobar dins de l’hemicicle amb el mecanisme de votació desactivat. Per aquesta raó, quan va ser elegida, Laura Borràs va anunciar que rellevaria Muro. Des del juny passat, la secretària general de la cambra és Esther Andreu.

L’acord de la majoria independentista, que els membres de la mesa han detallat avui, consisteix a defensar l’escó de Juvillà fins que no hi hagi sentència ferma, però realment no han aclarit si desobeiran per garantir-ho. A més, tenen clar que qualsevol pas el volen fer amb unitat, i això pot fer que, finalment, passi igual com va passar amb Quim Torra. La falta d’unitat estratègica torna a aparèixer en el fons de la qüestió. “Ens comprometem a treballar per donar una resposta col·lectiva i unitària per tal de defensar totes les persones represaliades en la defensa dels nostres drets col·lectius i reforçar la lluita independentista”, ha llegit Juvillà davant la resta de membres independentistes de la mesa: la vice-presidenta primera, Alba Vergés; la secretària segona, Aurora Madaula; i el secretari quart, Ruben Wagensberg, a més de Borràs. La presidenta del parlament va assumir el càrrec amb el compromís que no es tornés a vulnerar la sobirania del parlament. De moment, la mesa ha permès que Lluís Puig delegui el vot des de l’exili. Però amb el cas de Juvillà s’acosta definitivament l’hora de la veritat.