El parlament engega la reforma del reglament amb discrepàncies entre els grups per a una investidura a distància

El parlament ha constituït la comissió del reglament que preveu de reformar les normes de la cambra, a petició de JxCat, amb una possible investidura a distància sobre la taula. JxCat no renuncia a investir Carles Puigdemont a distància una volta s’aprovi una modificació del reglament que ho especifiqui.

Les discrepàncies entre els grups parlamentaris s’han fet evidents a la sessió d’aquesta tarda. El diputat de JxCat Albert Batet ha apel·lat al ‘respecte democràtic, a la sobirania del parlament’ i als resultats electorals del 21-D com a objectius per impulsar la comissió.

El diputat d’ERC Gerard Gómez del Moral ha evitat de ‘pressuposar d’antuvi’ el contingut de la ponència i ha fixat com a mínim sis eixos prioritaris, entre els quals la modernització del reglament, però sense anomenar la possibilitat d’una investidura a distància. La CUP diu que cal anar fins el final. La diputada Maria Sirvent ha exigit que no sigui un nou ‘torcebraç simbòlic’ amb l’estat espanyol.

Els grups de l’oposició, que volen aprofitar la ponència per introduir-hi canvis en aspectes com la feminització, s’han mostrat contraris, amb arguments diferents, al debat sobre la investidura a distància. Carlos Carrizosa (Cs) ha dit que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) va suspendre la candidatura de Puigdemont –pendent de revisió al TC– i Ferran Pedret (PSC) ha recordat que hi ha informes del Consell de Garanties Estatutàries i dels lletrats de la cambra que no aproven les investidures a distància. La diputada Marta Ribas (Catalunya en Comú) ha avançat que els comuns no avalarien investidures a distància i Santi Rodríguez (PP) també s’hi ha oposat.

Una reforma del reglament en aquest sentit podria aprovar-se amb la majoria independentista si es resol el problema dels diputats suspesos. No obstant això, previsiblement la modificació del reglament acabaria impugnada al TC, tal com va passar la darrera vegada, quan JxSí i la CUP volien incloure la lectura única com a mecanisme per a aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat. Mig any després d’acceptar el recurs i de suspendre cautelarment la reforma, el TC va donar la raó als grups independentistes.