El Parlament demana al TC deixar sense efecte les mesures cautelars sobre la investidura de Puigdemont

El Parlament ha demanat al Tribunal Constitucional espanyol (TC) que deixi sense efectes les mesures cautelars dictades per a la investidura de Carles Puigdemont fins que decideixi si admet a tràmit o no el recurs del govern espanyol contra la seva candidatura. En les al·legacions presentades pels lletrats de la cambra catalana, es consideren les mesures ‘tan insòlites com estranyes’ i alerten que d’elles s’ha derivat una ‘vulneració del dret fonamental de participació política i d’accés a càrrecs públics’.

Recorda que és ‘la primera vegada en la història del TC’ que, sense admetre a tràmit la demanda del govern espanyol, es dicten mesures cautelars no sol·licitades pel recurrent, ‘no previstes a la Constitució, ni a la LOTC ni en la resta de lleis processals a la que es remet’. Estableix que es podria donar la ‘paradoxa’ que, sense haver acceptat el recurs de l’executiu espanyol contra la candidatura de Puigdemont, s’hauran aconseguit els mateixos efectes que amb la impugnació. És per això que en demana la retirada. Les al·legacions arriben després que el TC obrís un tràmit sobre la possible pèrdua d’objecte de la impugnació de la investidura de Puigdemont.

Més enllà del fet que no s’hagi decidit encara sobre si s’accepta o no la impugnació del govern espanyol sobre la candidatura de Carles Puigdemont al debat del ple d’investidura, les al·legacions signades pel lletrat Joan Ridao defensen que aquesta impugnació està formulada d’acord amb un ‘caràcter hipotètic i preventiu’ a partir de la presumpció d’una ‘eventual incompareixença’ del candidat. ‘La doctrina del mateix tribunal estableix que no procedeix aquest tipus de pronunciaments referits a successos encara no produïts, cosa que hauria d’haver portat a una inadmissió de la impugnació’, explica.

A més, els serveis jurídics apunten a la ‘incomprensible dilació’ sobre la decisió d’admetre o no a tràmit la impugnació. A més, recorden que el tribunal ‘ha arribat a qüestionar-se l’eventual arxiu del procediment per possible pèrdua del seu objecte sense entrar al fons de la qüestió i sense haver acordat la seva admissió’. Els lletrats afirmen que el TC ‘no pot crear una fase de preadmissió’.

Sobre la mesura cautelar concreta d’establir que Puigdemont requeria d’un permís del jutge si volia assistir al ple d’investidura, les al·legacions apunten que aquesta autorització ‘infringia els seus drets de participació política, fent inviable l’expressió representativa de la voluntat popular’.

A les al·legacions, s’insisteix un cop mes que ‘ningú fora del Parlament’ pot ‘interferir’ en el procés d’investidura i que correspon als parlamentaris electes participar d’aquest procés en totes les seves fases. A més, s’afirma que les instruccions dirigides al president de la cambra i als membres de la Mesa estan ‘adoptades fora del procediment, sense sentència, sense motivació i sense aparent connexió amb la protecció dels drets dels parlamentaris’.

Els lletrats defensen que les mesures cautelars dictades han tingut una afectació directa en els drets d’un diputat electe, en el de representació popular al Parlament i, en general, en els drets de participació política de tota la ciutadania catalana, ‘en tant que el TC ha determinat la forma s’ha de portar a terme una sessió d’investidura al Parlament, al marge del resultat del procés constitucional i havent donat instruccions al president i als membres de la Mesa, en una clara extralimitació de les seves funcions jurisdiccionals’.

Per tot això, els serveis jurídics reclamen al TC que es pronunciï sobre la impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont i que ho faci tenint en compte les al·legacions i de les circumstàncies sobrevingudes que han portat a plantejar-se la pèrdua d’objecte del procediment. A la vegada, sol·licita deixar sense efectes les mesures cautelars que va dictar el 27 de gener.