07.03.2023 - 02:39
|
Actualització: 07.03.2023 - 07:46
El parlament de Moldàvia ha aprovat en primera lectura que la llengua rebI oficialment el nom de “llengua romanesa” en totes les lleis del país, inclosa la constitució. La votació ha estat molt ajustada perquè l’oposició pro-russa s’ha negat a votar el canvi de nom i ha maldat perquè es continués parlant de la “llengua moldava” com fins ara. El resultat final ha estat de 56 vots a favor en un parlament de 101 membres.
La llei es basa en una resolució del Tribunal Constitucional del 2013 que indicava que, encara que la constitució parlés de “llengua moldava”, el fet que la declaració d’independència del 1991 fes referència a la “llengua romanesa” com a oficial del país implicava que no es podien separar.
Moldàvia és, de fet, una regió romanesa actualment partida en dos estats: la Moldàvia independent, que va ser part de l’URSS, i Romania. En el moment de la independència, l’aspiració de bona part de la població era la reunificació amb Romania, però les tensions amb els partidaris de mantenir una relació important amb Rússia van fer que s’assumís el concepte de “llengua moldava” com a solució de compromís, tot i que a banda i banda de la frontera la llengua és la mateixa.
En l’època soviètica, de fet, s’havia imposat la russificació del moldau, que es va passar a escriure amb caràcters ciríl·lics i s’omplí de calcs lingüístics del rus, en un intent de separar Moldàvia de la resta de Romania.
La invasió russa d’Ucraïna ha fet pujar la tensió a Moldàvia, que s’ha acostat a Romania i a la Unió Europea, i aquesta restitució del nom de la llengua s’ha interpretat com un pas més d’aquest acostament.
