30.05.2023 - 21:40
Les eleccions municipals de diumenge s’han distingit per una reculada dels partits independentistes en gran part de les poblacions catalanes a causa d’un augment de l’abstenció, que ha fet passar la participació d’un 64,8% l’any 2019 a un 55,6% enguany. Però, què passaria si traslladéssim aquests resultats a unes eleccions al Parlament de Catalunya?
Tot i l’existència de llistes locals i que les formacions d’àmbit nacional no es presenten a tot arreu, es pot fer l’exercici d’extrapolar els resultats de les eleccions municipals a un nou parlament, que permet de mesurar l’estat de forma dels partits.
Les principals novetats serien la victòria del PSC, amb un total de 36 escons, la desaparició de Ciutadans, que en aquestes eleccions solament ha obtingut un 1,22% dels vots, i l’entrada de dos nous partits: el PDECat, que va ser a prop d’accedir-hi ara fa dos anys, i Tots per l’Empordà, malgrat que només es presentava en dues comarques.
Dins l’independentisme hi hauria canvis importants. Junts repetiria el resultat del 2021, però passaria a ser la força independentista amb més escons, 32, arran de la caiguda d’ERC, que en perdria 3 i quedaria amb 30. La CUP en perdria 3, tot i ser un partit que posa l’accent en el seu caràcter municipalista, i obtindria 6 escons. En total 68 escons, amb l’afegit dels 2 del PDECat.
En aquesta situació, si Junts i ERC volguessin governar plegats necessitarien el suport d’algun altre partit i no en tindrien prou amb l’abstenció de la CUP com ara fa dos anys. Sí que tindrien majoria absoluta els partits que van aprovar el pressupost d’enguany, és a dir, ERC, el PSC i els comuns, amb 3 escons més, gràcies a la millora dels dos darrers.
Barcelona reforça els comuns i els socialistes
Ara fa dos anys, el guanyador de les eleccions al parlament a la demarcació de Barcelona va ser el PSC, amb 23 escons dels 85 en joc. Amb el resultat de les municipals hi obtindrien fins i tot 2 escons més.
La segona força seria Junts, que, gràcies al resultat de Xavier Trias a la capital, ha millorat el resultat respecte de les municipals anteriors. El partit aconseguiria 16 parlamentaris, és a dir, tants com a les eleccions al parlament del 2021. En canvi, ERC perdria 4 escons i la CUP 1. L’independentisme, doncs, es deixaria 5 diputats a la circumscripció barcelonina i d’un 44,62% dels vots baixaria al 39,93%.
Els principals beneficiats serien el PP, que triplicaria resultats, de 3 diputats a 9, aprofitant en gran part l’enfonsament de Ciutadans, que perdria els 5 actuals i desapareixeria de la cambra. També els comuns sortirien beneficiats del resultat d’Ada Colau a Barcelona i aconseguirien 4 escons més, 11 en total. De fet, aquests parlamentaris són els únics que tindrien els comuns a Catalunya, perquè en cap de les altres demarcacions no podrien entrar.
Vox perdria 2 escons. Malgrat que l’extrema dreta ha avançat molt en aquestes eleccions, a la demarcació de Barcelona ha aconseguit un total de 120.213 vots (5,40%), però el 2021 en va obtenir 166.056 (7,83%).
Girona: una entrada sorprenent
A Girona hi hauria un resultat força semblant al de les eleccions reals al parlament. Solament hi trobaríem dos canvis. El PSC i la CUP mantindrien els 3 escons i 2, respectivament, i Junts seria la força més votada, amb 6 parlamentaris, tot i que perdria un escó en benefici d’ERC, que en tindria 5.
La gran novetat seria l’entrada de Tots per l’Empordà, que aplega formacions polítiques independents de l’Empordà. El grup ha aconseguit 79 regidors, amb un 8,2% dels vots a l’Alt Empordà, on ha estat quarta força, i un 17,6% al Baix Empordà, on és tercera força i passa davant del PSC i la CUP. Amb un 4,49% del vot a la demarcació de Girona, prendria a Vox el diputat que té ara.
Lleida: frec a frec per un escó
En el cas de la demarcació de Lleida, hi ha el mateix repartiment entre els tres partits amb més representació. ERC i Junts mantenen els 5 escons que tenen cada un i els socialistes els seus 3. Tanmateix, la novetat és que ERC passaria a ser la força més votada, amb 48.220 vots contra els 47.775 de Junts.
Els partits que solament van aconseguir un escó sí que canviarien. En les eleccions al parlament van entrar la CUP i Vox, però, amb el suport de les municipals, els que obtindrien un diputat serien el PP i el PDECat.
El PP hi entraria gràcies al bon resultat a la ciutat de Lleida, on és segona força. Dels 10.444 vots que aconsegueix a la demarcació, n’ha obtinguts 7.348 a la capital. En canvi, en les eleccions al parlament solament en va aconseguir 5.660 a tota la demarcació. Per una altra banda, el PDECat obté un miler de vots més que en les eleccions al parlament, 8.465 (+1.120), i superaria els que ara tenen un escó, és a dir, la CUP (6.320 vots) i Vox (5.039).
Tarragona: PSC i Junts atrapen ERC
A la demarcació de Tarragona hi ha una concentració del vot en els grans partits, i això fa que tant els socialistes com Junts guanyin un escó i empatin a 5 amb ERC, que es manté com la força més votada.
Entre els partits amb menys escons hi ha més enrenou. Els comuns, la CUP i Ciutadans perdrien el diputat que tenen i a Vox se li n’escaparia un dels dos que té ara. En canvi, entren el PP i el PDECat, els dos partits que també accedirien a la demarcació de Lleida.
La diferència seria molt ajustada. L’any 2021, el PP va quedar fora a la demarcació de Tarragona per menys de 2.000 vots: en va aconseguir 11.970 (4,32%) contra 13.615 (4,91%) dels comuns, que va ser l’últim partit a aconseguir representació. Ara, en canvi, el PDECat seria l’últim que entraria, amb 13.057 vots, i en quedarien fora els comuns, amb 12.465 vots –és a dir, per tan sols 592 vots– i la CUP, amb 10.183, que serien insuficients.
