26.01.2020 - 18:00
|
Actualització: 27.01.2020 - 07:26
Nova jornada decisiva al Parlament de Catalunya. La mesa, que es reuneix a migdia, haurà de decidir si retira l’escó de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, o no. Fins que no s’hi pronunciï, es manté la incògnita de si Torra podrà votar amb normalitat al ple de la tarda. Perquè el Tribunal Suprem espanyol va refusar dijous les mesures cautelars que havia presentat contra la decisió d’inhabilitar-lo per part de la Junta Electoral espanyola (JEC) i perquè hi ha un ultimàtum de la Junta Provincial al secretari general del parlament perquè indiqui qui és el diputat substitut de Torra.
Tenint present que JxCat ja ha anunciat que li mantindrà l’escó, els vots d’ERC, que encara no s’hi ha pronunciat de manera clara, seran decisius en la reunió de la mesa del parlament. JxCat i ERC hi tenen dos membres cadascun, mentre que Ciutadans també n’hi té dos i el PSC un.
Tant JxCat com Torra insisteixen que els drets del president es mantenen intactes perquè continua essent diputat, atès que encara no hi ha cap sentència judicial ferma que l’inhabiliti. El vice-president primer del parlament i diputat de JxCat, Josep Costa, va assegurar a TV3 que garantirien que Torra pogués votar com a diputat i va negar que això impliqués cap mena de desobediència, car la Junta Electoral no és competent per a retirar l’escó d’un representant electe, segons el reglament de la cambra. Costa va refusar la possibilitat que continuï essent diputat però que s’abstingui de votar per evitar impugnacions de lleis com la del pressupost: ‘Privar el president de la Generalitat de votar als plens és privar-lo de la seva condició de diputat.’
També va afegir que Torrent comparteix la seva mateixa tesi, com ha manifestat anteriorment en públic i durant les reunions de la mesa, segons ell. Ara, ni ERC ni Torrent mateix han dit públicament què faran. És més: ahir el vice-president del govern, Pere Aragonès, va dir que, si el govern no pot aprovar el pressupost al parlament, Catalunya s’abocarà al ‘col·lapse’, suggerint un eventual problema d’impugnacions de les votacions que incloguessin també el vot del president Torra.
Ara per ara Torrent no ha demanat cap nou informe als lletrats del parlament, com havien sol·licitat el PSC i Ciutadans, que consideren que la nova decisió del Suprem pot haver modificat l’opinió dels serveis jurídics. En el seu últim informe, van defensar la continuïtat de Torra a l’escó perquè consideren que la JEC no és competent per a treure-l’en i la decisió presa és nul·la de ple dret. Arran de la decisió del Suprem de desestimar les cautelars del president i avalar la decisió de la JEC, els lletrats van fer saber que ja no farien cap més informe perquè no els ho havien demanat.
Respecte de la posició del PSC, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, s’ha mostrat contradictori en les seves declaracions. Primer va declarar que el govern espanyol respectaria la decisió del Parlament de Catalunya, però després va afirmar que estava convençut que el parlament respectaria les resolucions judicials. Va evitar de respondre què considera que s’hauria de fer respecte de la inhabilitació de Torra com a diputat. Fins ara, tant el PSC com Catalunya en Comú-Podem han fet costat a les tesis de la defensa del president, com ara al ple del 4 de gener proppassat, que va tancar files i el va blindar.
El PP i Ciutadans, per la seva banda, ja han amenaçat d’emprendre accions legals si Torra acaba votant al ple, tant contra el president mateix com contra el president del parlament, perquè consideren que l’un cometria un delicte d’usurpació de funcions públiques i l’altre de desobediència. Contra aquestes amenaces, divendres Torra va emetre un comunicat denunciant les pressions contra ell i contra Torrent i avisant que també emprendria accions legals.
La CUP, per la seva banda, va declarar dijous que el procés contra Torra acabaria forçant el final de la legislatura i demana una resposta ‘a l’altura de les intromissions’. Ara mateix les posicions dels partits independentistes no van pas alineades sobre aquesta qüestió, i les hores per a acordar una resposta conjunta per a defensar l’escó del president s’acaben.
El recorregut judicial de Torra
Torra va ser condemnat per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Suprem encara no ha resolt el recurs sobre aquesta sentència. Tanmateix, paral·lelament, la JEC va acordar a començament d’any de retirar-li l’escó emparant-se en una reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Tot i que aquesta decisió és impugnada i pendent de resolució, el Suprem ha descartat d’emparar preventivament Torra, contra el criteri de la fiscalia i de l’informe dels lletrats del parlament.
La Junta Electoral de Barcelona va decidir d’inadmetre el recurs del president contra la decisió de donar dos dies al parlament per a emetre certificació de qui el substituirà. Amb aquesta decisió, la Junta Electoral de Barcelona manté aquest termini perquè el secretari del parlament informi de qui és el següent a la llista en substitució de Torra. En cas de no rebre cap resposta, lliurarà d’ofici la credencial de diputat al següent de la candidatura de JxCat.
Els lletrats del parlament sostenen que Torra podria continuar com a president malgrat que fos inhabilitat com a diputat. Seria una situació inèdita. Per tant, podria continuar exercint el càrrec fins que no s’acabés la legislatura i decidís de convocar eleccions anticipades o bé fins que la sala segona del Suprem no el condemnés amb una sentència ferma. Els lletrats de la cambra consideren que la decisió de la JEC és un acte administratiu nul, que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ i que és un organisme incompetent per a resoldre aquest afer. En conseqüència, creuen que cal esperar el pronunciament de la sala segona per a evitar ‘danys irreparables’ i vulneracions dels drets del diputat i president Torra.
Encara que Torra continuï com a president si la mesa decideix d’acatar la JEC i retirar-li l’escó de diputat, un xoc d’aquestes característiques entre JxCat i ERC podria abocar a una crisi de govern i a una convocatòria d’eleccions en un moment especialment transcendent del mandat, en què el pressupost és a punt d’aprovar-se.
No és la primera vegada que ERC i, en especial, Torrent tenen un paper clau a l’hora de decidir sobre la ingerència d’un tribunal espanyol en la legitimitat d’un president elegit pel parlament. El 30 de gener de 2018 Torrent va acabar ajornant el ple d’investidura de Carles Puigdemont arran del vet del Tribunal Constitucional espanyol i sense el suport de JxCat i la CUP. El següent gran xoc entre JxCat i ERC va ser l’octubre d’aquell mateix any, quan van votar en un sentit contrari sobre la suspensió dels diputats a la presó i l’exili. La mesa va aprovar, amb l’aval d’ERC i el PSC, que els quatre diputats de JxCat no poguessin votar per delegació com fins llavors i haguessin de designar un substitut per poder comptabilitzar el seu vot.
Aprovació del pressupost del parlament
El ple, que s’havia de fer la setmana passada però es va ajornar pel temporal Glòria, s’ha convocat a les 15.00. Començarà amb el debat i votació de la modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i del pressupost del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries, del Síndic de Greuges i de la Sindicatura de Comptes. A continuació, és previst el debat monogràfic sobre corrupció demanat per Cs. Així i tot, les resolucions que en sorgeixin no es votaran fins al dia 5 de febrer, segons el calendari pactat per la Junta de Portaveus.
El pressupost del parlament ha generat polèmica aquests últims dies pel vot diferenciat entre JxCat i ERC. La mesa va aprovar la setmana passada un projecte de comptes que eleva el salari dels diputats d’un 1,75%, amb el suport de JxCat, Cs i el PP, les abstencions d’ERC, el PSC i la CUP i el rebuig dels comuns. Aquests últims dies s’han reobert les negociacions per a trobar un acord pels comptes, però encara no s’ha aconseguit.
El ple de demà dóna el tret de sortida a una setmana clau en el parlament, també per la compareixença d’Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn en la comissió d’investigació parlamentària sobre els efectes del 155.
