13.02.2019 - 15:30
|
Actualització: 13.02.2019 - 15:38
La Comissió de Drets Humans del parlament basc ha aprovat una proposició no de llei amb el suport de PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem, en la qual es demana que excarceri als vuit condemnats per la suposada agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu fins que s’esgotin les vies judicials. La iniciativa ha comptat amb el rebuig del PSOE i el PP.
El debat sobre la proposició, presentada de manera conjunta per PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem, ha estat seguit, des d’una sala de la cambra basca, per familiars dels condemnats el juny de l’any passat per l’Audiència Nacional a penes d’entre dos i tretze anys de presó, per delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.
El text aprovat insta la cambra a expressar ‘el seu suport a la pau i la convivència a Altsasu’. A més, critica que el cas es jutgés a l’Audiència Nacional i expressa la seva ‘preocupació perquè la instrucció, la vista oral i la mateixa sentència emesa podria haver lesionat el legítim dret a la defensa, tal com han denunciat organismes com Amnistia Internacional’.
Després de mostrar la seva adhesió ‘als drets fonamentals de presumpció d’innocència, seguretat jurídica i legalitat, el dret de defensa, així com als principis del dret d’individualització, determinació i proporcionalitat de la pena’, es denuncia ‘la imatge distorsionada que s’ha traslladat d’Altsasu’.
Finalment, se sol·licita l’excarceració dels condemnats ‘fins a esgotar les vies judicials’, davant la seva ‘ja perllongada estada a la presó i la desproporció de les penes’.
El PSE-EE havia presentat esmena a la totalitat amb una proposta en la qual es demanava manifestar ‘solidaritat amb les persones agredides’ i que, ‘amb independència que sigui lícita la discrepància amb el contingut de la sentència’ de l’AN, mostri el seu ‘respecte a la independència del poder judicial’.
La iniciativa socialista també expressava la seva ‘adhesió als drets fonamentals de presumpció d’innocència, seguretat jurídica i legalitat, el dret de defensa, així com als principis dels drets d’individualització i proporcionalitat de la pena’.
