El parlament apuntala l’estabilitat d’Illa tot esperant el pressupost

Salvador Illa ha superat el primer debat de política general al parlament sense trasbalsos i consolidant ERC i els Comuns com a socis prioritaris tot esperant el pressupost. Els socialistes han esquivat o normalitzat els potencials temes de desacord –com l’ampliació de l’aeroport del Prat o la sisena hora– i les propostes de resolució que han aprovat plegats aquesta tarda s’han ajustat als elements d’acord majoritari que ja eren als pactes d’investidura, amb el finançament singular i l’habitatge com a propostes estrella. A Illa no li ha calgut anar més enllà d’allò que ja va pactar amb Esquerra i els Comuns abans de ser elegit president per a sortir airós d’un primer examen parlamentari que ha deixat enrere definitivament les qüestions centrals dels anys culminants del procés, com la defensa del referèndum, que s’ha embarrancat a la cambra per la pèrdua de la majoria independentista.

Junts i ERC han discrepat sobre la conveniència de sotmetre a votació una proposta d’Esquerra que defensava el referèndum com a millor eina per a resoldre el conflicte. No tenien majoria perquè s’aprovés, però ni tan sols han votat plegats. Amb la previsió que l’hemicicle la tombaria, Junts ha demanat sense èxit a ERC que la retirés i s’ha abstingut en la votació, i la CUP s’hi ha pronunciat a favor. El parlament tampoc no ha pres posició a favor de l’aplicació de la llei d’amnistia amb una crítica als jutges, malgrat que ha demanat que s’apliqui sense dilacions. Tot i que Junts, ERC i la CUP havien arribat a la votació amb una resolució pactada que denunciava la “rebel·lia” de la cúpula judicial amb l’aplicació de la llei d’amnistia, i els Comuns hi han votat a favor i el PSC en contra, i el resultat final ha estat de refús.

El parlament actual no avala el referèndum, ni tan sols una defensa de l’amnistia que critiqui els moviments dels jutges, però tampoc no hi ha cap proposta alternativa per a avançar en la resolució del conflicte polític que aconsegueixi prou consens. Els socialistes han evitat de perdre una votació important en aquest àmbit: han retirat el punt perquè el parlament instés el govern “a establir un diàleg amb els actors polítics i socials catalans” per trobar una solució al conflicte “basada en un consens ampli de la societat catalana” abordant les qüestions que n’expliquen l’origen. ERC no volia rebaixar el llistó del referèndum per negociar una transacció amb els socialistes, segons fonts d’Esquerra, i l’opció pel diàleg ha acabat aparcada.

No obstant això, totes les propostes de resolució que ha presentat el PSC han reeixit. Les iniciatives dels socialistes han estat, al capdavall, un reflex de l’esforç que Illa ja va fer durant el debat parlamentari per greixar les relacions amb ERC i els Comuns, garantint el compliment dels acords i aparcant els potencials desacords. El PSC no s’ha arriscat en les propostes, hi ha recollit punts que comptava que s’aprovarien i ha tancat el debat amb el balanç de no haver perdut cap votació. De fet, els socialistes han arribat a l’hora de la votació amb una dotzena de transaccions de propostes: set amb els Comuns, dues amb Junts, una amb Esquerra, una amb el PP, i una altra amb la CUP. D’aquesta manera s’esforçava a exhibir una imatge de capacitat de pacte amb tots els partits tret de l’extrema dreta i disposava d’un coixí de garantia per a elevar el nombre de resolucions aprovades.

Els acords d’investidura quant a finançament i a habitatge s’han ratificat en unes quantes resolucions aprovades. Tot i que el president de la Generalitat va donar per fet que els comptes concretarien el pacte sobre el finançament singular, com li ha demanat ERC, no ho han materialitzat encara. El parlament ha ratificat allò que ja havien acordat en canvi d’investir Illa, amb els vots dels socialistes, ERC i els Comuns. La cambra ha avalat, doncs, que cal un sistema que permeti que la Generalitat gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els imposts i “es calculi l’aportació a l’estat d’acord amb els serveis que l’estat presti a Catalunya” i a una quota de solidaritat “mesurable, transparent i avaluable”. Això haurà d’implicar que l’Agència Tributària de Catalunya disposi dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics necessaris per a recaptar l’IRPF de l’any vinent durant el 2026, i parteix del principi d’una negociació bilateral amb l’estat espanyol. Mentre no s’aprovi el nou sistema, el parlament creu que el govern haurà de vetllar perquè es garanteixi el principi d’ordinalitat, i la Generalitat no perdi posicions en la llista de territoris després de la contribució a l’anivellament.

Junts ha votat en contra de les propostes que definien el finançament singular, malgrat la insistència d’Esquerra. El partit de Carles Puigdemont defensava en una proposta pròpia un concert econòmic i que fos la Generalitat que decidís l’aportació a la solidaritat, proposta que tampoc no ha anat endavant.

Quant a l’habitatge, el parlament ha avalat el propòsit del govern de promoure la construcció de 50.000 habitatges accessibles fins el 2030 i que l’Incasòl en promogui 15.000 els quatre anys vinents. El parlament també considera “imprescindible” que abans d’acabar l’any es tramiti una reforma de la llei d’arrendaments urbans per a regular els contractes de temporada i per a habitacions.

El PSC, a més, ha votat a favor de “no facilitar projectes com el macrocasino del Hard Rock”. Era una frase que acompanyava una proposta dels Comuns que s’ha aprovat també gràcies al suport d’ERC i la CUP i que compromet el govern a eliminar la reducció de la fiscalitat del joc prevista a la llei 6/24 en els comptes de l’any vinent. A més, el PSC s’ha abstingut en una altra proposta del PP que advocava per aprovar abans d’acabar l’any el pla director urbanístic i l’informe ambiental del mateix macrocomplex turístic.