14.06.2017 - 13:54
L’oposició la recolza però critica la urgència amb la qual ha volgut tramitar-la el Govern
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres un projecte de llei sobre les voluntats digitals per regular la vida digital de les persones mortes i reconèixer el valor patrimonial de la petjada digital.
La iniciativa, que estimula la designació d’un hereu digital en el testament, ha estat tramitada per la via d’urgència i defensada pel conseller de Justícia, Carles Mundó, i ha comptat amb el suport unànime dels grups menys en tres articles en els quals Cs s’ha abstingut.
Mundó ha destacat que, actualment, “quan es mor físicament no es mor digitalment”, un fenomen nou associat a l’era digital que no està regulat: amb l’aprovació d’aquest projecte de llei, Catalunya es converteix en un dels primers territoris del món a fer-ho.
Jordi Orobitg (JxSí) ha destacat la importància de la iniciativa tant per als drets dels adults com dels menors i tutelats, ja que també permet “la suspensió de comptes a petició dels pares”.
A més, ha explicat que la transcendència de la norma justificava la seva tramitació per la via d’urgència i ha agraït el suport majoritari dels grups: “No s’ha fet per tenir medalles, sinó per treure endavant una mesura valenta”.
ATRIBUIR-SE EL MÈRIT
La diputada de Cs Lorena Roldán ha criticat que el Govern hagi volgut tramitar la proposta per la via d’urgència –“m’agradaria veure aquesta celeritat en la resta de lleis, com la de la Renda de Ciutadania” –, i ho ha atribuït a la necessitat de Mundó d’atribuir-se el mèrit.
Cs ha presentat diverses esmenes al text que han estat rebutjades pel ple, relacionades amb els drets personals, “que són competència de l’Estat i han de regular-se bé”.
El ple també ha rebutjat una esmena de SíQueEsPot defensada per Joan Coscubiela, que també ha lamentat la rapidesa amb la qual s’ha volgut tramitar el text, tenint en compte que es tracta d’un instrument d’Estat” molt important i pioner.
Al seu judici, la llei que s’ha aprovat ofereix una resposta parcial a la realitat digital, ja que “no compta amb l’actitud col·laboradora dels prestadors del servei, que ja estan posant problemes”.
Benet Salellas (CUP) ha coincidit que es tracta d’una iniciativa incompleta a causa de la “tensió entre el dret privat i el públic”, i ha lamentat que existeixin multitud de desigualtats en l’àmbit digital que hagin quedat al marge de la regulació.
Als ‘cupaires’ els hagués agradat que la normativa fos més ambiciosa en àmbits com el ciberassetjament perquè la Generalitat pogués “clausurar comptes” que vulnerin els drets bàsics.
Des de les files del PSC, Rosa Maria Ibarra també ha qüestionat la urgència amb la qual s’ha tramitat la llei, i ha defensat que l’actual regulació ja permet “donar sortida als canvis que han comportat les noves tecnologies en el patrimoni”.
“Hauríem d’haver fet les coses bé, amb temps”, ha apuntat, encara que ha afegit que els socialistes recolzen la iniciativa a causa de la seva transcendència i innovació.
UNA LLEI CONSTITUCIONAL
La diputada del PP Esperanza García també ha criticat la celeritat, però ha celebrat irònicament “que aquest Govern aprovi per segona vegada una llei que no és inconstitucional”, després de la del registre de parelles de fet.
“Però no caiguem en el parany de felicitar-nos perquè és poc humil i atrevit” al no conèixer-se encara el resultat que tindrà l’aplicació de la nova regulació i si serà efectiva, ha afegit.
