El parlament aprova un crèdit de 814 milions per als treballadors públics

Un decret llei retirat i un altre de convalidat. L’oposició ha facilitat que el Parlament de Catalunya aprovi un suplement de crèdit de 814 milions perquè el govern compleixi els compromisos adquirits amb els treballadors públics. L’executiu ha hagut de retirar de l’ordre del dia a primera hora del matí, per falta de suport, un altre decret llei de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge. Però el consens sobre la conveniència d’ampliar les necessitats de despesa del pressupost prorrogat ha fet que s’abstinguessin Cs, el PSC, CatECP, la CUP i el PP perquè la iniciativa tirés endavant amb els vots de JxCat i ERC. Això no ha estalviat als dos socis de govern que l’oposició insistís a qüestionar-ne l’estabilitat. Els grups han tornat a exigir a Quim Torra i Pere Aragonès que presentin el pressupost al parlament, per tornar a fer evident que no tenen la majoria per a aprovar-los. El govern, tanmateix, tanca files i espera el nou panorama polític que obriran les eleccions del 28-A.

La cambra ja va aprovar la setmana passada una moció presentada pel PSC que reclamava al president de la Generalitat, Quim Torra, la convocatòria d’eleccions anticipades o que se sotmetés a una qüestió de confiança. Però l’executiu no va reconèixer la legitimitat de la votació. La raó és que la moció s’havia aprovat perquè quatre diputats de JxCat (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i un d’ERC (Toni Comín) no poden votar a conseqüència de l’aplicació de les suspensions decretades pel jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena i, en el cas de Comín, perquè no es pot delegar el vot des de l’exili.

El vice-president i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha admès la falta de suport després del fracàs de la negociació amb els comuns, a les portes del cicle electoral de les espanyoles, les municipals i les europees. No obstant això, Aragonès ha justificat que el govern volia i vol negociar, tant el pressupost espanyol amb el govern de Pedro Sánchez com els comptes catalans. ‘No ens aixequem de la taula ni aquí ni allà’, ha dit. El pressupost espanyol no es va tramitar al congrés amb el vet d’ERC i el PDECat, entre més, per la falta de voluntat del PSOE d’abordar la demanda d’un referèndum pactat.

I després del 28-A, què?

La situació polític que es derivi de les eleccions espanyoles, europees i municipals condicionarà el futur de la legislatura catalana, tot esperant la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents del procés. Durant la sessió de control, Torra ha demanat als comuns que aclarissin què farien si el pròxim president del govern espanyol no es compromet amb el referèndum. ‘El dret d’autodeterminació es guanya autodeterminant-se’, ha al·legat. Els comuns, però, dubten de la voluntat de JxCat i ERC de negociar amb Madrid i els acusen de no aclarir si aniran al congrés espanyol a blocar la governabilitat. ‘S’ha acabat el temps del nosaltres podem fer-ho tots sols i calen grans acords’, ha dit la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach. El debat parlamentari ha tornat a constatar la llunyania de la CUP amb el govern. La CUP titlla els dos socis de govern de practicar un ‘independentisme del business‘ que només vol l’explotació del ‘negoci autonòmic’, amb el repartiment de cadires i exercint un simbolisme de ‘curta volada’. És, diuen, el ‘neopujolisme del peix al cove’. ‘Governin o pleguin i convoquin eleccions’, ha sentenciat el diputat Carles Riera.

Els compromisos amb els treballadors públics

Amb la pròrroga del pressupost del 2017, el govern preveu tirar aguantar en els pròxims mesos. Però un cop hagi passat el cicle electoral, intentarà un altre cop negociar els comptes. Per ara, amb l’aprovació d’aquest suplement de crèdit, el govern podrà sufragar les millores retributives dels treballadors públics i l’increment de personal necessari per a la prestació de serveis, a més del retorn del 40% de la paga extra del 2013 i 2014, en compliment de l’acord amb els sindicats a què va arribar el govern perquè fos desconvocada la vaga del 12 de desembre. Una part substanciosa dels recursos es destinaran a sufragar l’increment salarial per al 2018 i el 2019 compromès per l’administració de l’estat amb els sindicats. El govern critica, en l’exposició de motius del decret, que aquests compromisos es van tancar ‘sense consultar a la resta d’administracions públiques que tenen un pes més important sobre les despeses de personal’ i sense que la previsió de recursos addicionals perquè els territoris els puguin finançar. I això tenint en compte, a més, que el sistema de finançament vigent s’hauria d’haver revisat el 2014.