14.06.2017 - 13:41
|
Actualització: 14.06.2017 - 17:51
El Parlament de Catalunya ha aprovat amb el vot favorable de tots grups la llei sobre voluntats digitals que permet de designar un hereu digital, és a dir, l’encarregat d’administrar tots els comptes i continguts del difunt a la xarxa, d’acord amb la seva voluntat, així com en el cas d’incapacitats. A més, la norma estableix que els pares tenen el dret i l’obligació de protegir els menors d’un ús inapropiat d’Internet. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha destacat que Catalunya ha estat pionera en legislar aquest aspecte, que ha assegurat que és necessari perquè quan una persona mor físicament no ho fa digitalment.
La llei distingeix com a actius d’una herència digital les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius al núvol o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada. L’hereu digital també es farà càrrec de la titularitat dels comptes i dels continguts a Internet si el seu titular és declarat incapaç.
D’una altra banda, la llei reconeix el dret dels pares i l’obligació d’actuar per evitar l’ús inapropiat o que pugui posar en risc els menors. El text preveu que es pugui suspendre l’accés a aquestes xarxes si hi ha risc per a las seva salut física o mental. La llei crea també un registre de voluntats digitals, adreçat especialment a les persones joves que no han fet testament perquè no tenen patrimoni físic però sí digital. El registre dependrà del Departament de Justícia i permetrà la designació telemàtica de l’hereu digital des de qualsevol ordinador, si es disposa de signatura electrònica. La inscripció a aquest registre tindrà el mateix valor que el testament i en cas que incloguin voluntats diferents, sempre prevaldrà el testament.
Aquesta norma adapta les normes sobre successions del dret civil català a l’expansió de les noves tecnologies i a l’aparició de noves formes de patrimoni que, fins ara, no estaven previstes. Per això, l’aprovació ha comportat també la modificació dels llibres segons i quart del Codi Civil de Catalunya.
Crítiques de l’oposició
Des de C’s, la diputada Lorena Roldán ha afirmat que la gran urgència amb que s’ha tramitat només respon a l’interès personal del conseller per poder dir que Catalunya és pionera i li ha retret que el que hauria de fer és treballar per aconseguir una norma de qualitat encara que es trigui més temps, cosa que ha dit que no passa perquè el text presenta molts dubtes.
En el mateix sentit s’ha expressat el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, que ha dit que els dubtes raonables que veuen s’haurien pogut esclarir si haguessin tingut més temps per fer compareixences, debatre el text i aconseguir la implicació de tots els agents.
‘Volem fer una cos ràpida que no compti amb la col•laboració o fer una cosa més lenta i intentar d’aconseguir la col•laboració de les empreses prestadores?’, s’ha preguntat. En el cas de la CUP, que havia presentat el seu projecte alternatiu, el diputat Benet Salellas ha lamentat que no s’hagin acceptat esmenes del seu grup que proposaven aprofitar aquesta legislació per incloure altres problemes presents en l’entorn digital com el ciberassetjament i les desigualtats. Així, ha denunciat que l’executiu no hagi volgut incloure la possibilitat que la Generalitat tingui dret a demanar la clausura de comptes on s’exerceixin actituds d’assetjament.
Vegeu l‘entrevista que va fer Vicent Partal a Carlos Jiménez, CEO de Tellmebye, una empresa que ens ofereix la possibilitat de gestionar el nostre llegat i les últimes voluntats, tot establint hereus per aquest contingut. Vegeu l’entrevista que li va fer Vicent Partal.
