El parlament al·lega al TC que la reprovació de Felip VI no té efectes jurídics

La resolució del Parlament de Catalunya de reprovació de Felip VI no té efectes jurídics i no hi ha base perquè sigui impugnada. Aquest és el principal argument amb què els lletrats de la cambra catalana han defensat davant del Tribunal Constitucional la resolució que condemnava l’actuació del monarca durant el conflicte, per haver avalat la violència exercida pels agents de la policia espanyola l’1-O, i que també apostava per ‘l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia’. En l’escrit d’al·legacions, els lletrats raonen que la resolució és un vehicle per a manifestar una opinió o valoració sobre una actuació del cap de l’estat espanyol que el parlament té dret a fer. La constitució espanyola, subratlla l’escrit, no limita el debat polític i, en canvi, empara el dret de promoure i defensar qualsevol projecte polític, fins i tot aquells que no encaixin amb els postulats constitucionals vigents.

El govern de Pedro Sánchez va portar al TC la resolució del parlament encara que el Consell d’Estat havia dictaminat que no hi havia base legal per a fer-ho. Després, l’alt tribunal va admetre el recurs per unanimitat. Sánchez actuava aleshores com ho havia fet Mariano Rajoy davant de qualsevol pronunciament parlamentari que tingués a veure amb el procés. No obstant això, la reprovació del rei es va aprovar en un altre context. De fet, el lletrat major de la cambra, Joan Ridao, argumenta en l’escrit d’al·legacions que la iniciativa ni tan sols va ser una moció de reprovació ni de control, sinó una via d’expressió política. També recorda que el Consell d’Estat va justificar que es tractava d’un judici de valor i cita pronunciaments del propi TC que coincideixen amb aquesta tesi.

És més, el parlament defensa que la doctrina prèvia del TC sobre resolucions independentistes que considerava que sí que podien produir efectes jurídics ha de ser revisada. Si no és així, diu, s’exerciria un control sobre l’exercici de la lliure funció parlamentària d’impuls polític i s’estendria la jurisdicció del TC a un àmbit que li hauria de ‘quedar vetat’ d’acord amb el ‘principi democràtic i el dret a promoure i defensar projectes polítics en seu parlamentària’. La resolució impugnada fou presentada pels comuns i aprovada a més amb els vots de JxCat i ERC. La CUP s’hi va abstenir. Dos dies abans no va prosperar una iniciativa similar de JxCat perquè els comuns s’hi van abstenir, amb l’argument que la redacció feia referència a la culminar democràticament la independència, i el fet que no votaven els diputats de JxCat afectats per la suspensió de Pablo Llarena. Tampoc ho feia Toni Comín. El parlament va esdevenir així la primera cambra en reprovar el monarca a l’estat espanyol.