09.04.2018 - 11:23
|
Actualització: 09.04.2018 - 16:12
L’entrevista de Jordi Évole a Felipe González d’ahir al vespre a ‘Salvados‘ havia generat una gran expectació. És força habitual en el programa estrella de La Sexta, perquè s’ha guanyat un prestigi, perquè compta amb testimonis i entrevistats de primer nivell i perquè Évole i el seu equip tenen una gran habilitat per a generar aquesta expectativa, fent avançaments en forma de píndola, de petits tasts a les xarxes que et deixen la mel als llavis. I ho fan difonent i explicant també en altres mitjans què podrà trobar l’espectador del programa el diumenge al vespre.
I és això que van fer amb Felipe González. Évole piulava una estona abans de començar el programa: ‘Felipe es desmarcarà avui fins i tot del discurs del seu partit: no he sentit gaires polítics del PSOE dir que preferirien que els dirigents polítics presos fossin fora de la presó o que no hi veiessin un delicte de rebel·lió.’
Unes hores abans ja havien fet córrer una declaració de González que és, sens dubte, notícia, dient que pensa que els dirigents independentistes haurien de ser fora de la presó fins que no hi hagi cap sentència ferma. L’ex-president espanyol era presentat en la campanya de màrqueting del programa durant les hores prèvies com una veu valenta, lliure i singular dins del PSOE i de la política espanyola d’aquests dies, capaç de sortir de la posició pètria, acrítica, sobre l’actuació repressiva del jutge Llarena. Però a mesura que avançava l’entrevista tot anava prenent un altre caire.
El pròleg de l’entrevista era una introducció amb imatges del parlament, del congrés espanyol, el Palau de la Generalitat, etc., amb sons i declaracions de fons de diversos episodis del procés independentista dels últims mesos. I acabava amb un frase, un títol (‘Ho capgirem?’) que contenia la tesi de l’entrevista, un missatge polític que a mesura que avançava el programa s’anava revelant i acabava aflorant plenament just al final, amb la lectura per part d’Évole del missatge que Oriol Junqueras havia escrit a González des de la presó, defensant el diàleg, i que l’ex-president espanyol acabava compartint, bo i precisant que s’havia de fer prescindint de Puigdemont, i de Jordi Sànchez, i investint un president ‘net’ per a fer ‘un govern efectiu’.
Aquest era l’eix sobre el qual es va anar movent l’entrevista al llarg d’una hora, durant la qual els matisos sobre el titular ganxo eren tan grans que gairebé en capgiraven el sentit. Perquè sí que és cert que González pensa que els polítics independentistes haurien de ser fora de la presó fins que no siguin condemnats, però no critica pas l’actuació de Llarena: en culpa Puigdemont. ‘Quan es diu que hi ha un risc de reiteració delictiva i sentim Puigdemont proposant Sànchez i endavant amb el procés, doncs sembla que el jutge té raó.’
I és aquí quan passem, de sobte, d’una cosa (l’ex-president que té el valor de dir que no els vol a la presó) a una altra (que Junqueras i ERC diguin que es desmarquen de Puigdemont i que se cenyiran a la constitució):
—Felipe González: Diuen que hi ha un risc de reiteració delictiva i sentim Puigdemont dient ‘Sànchez i endavant amb el procés’, doncs fa la impressió que digui al jutge ‘que sí, que sí, vostè té raó’.
—Jordi Évole: Però potser Junqueras no.
—F.G: Que ho digui. Que digui què s’ha de fer. El respecto, no coincideixo amb les seves idees. Que digui que el que s’ha de fer és recuperar la institucionalitat per sortir del 155. La institucionalitat és l’estatut d’autonomia en el marc de la constitució.
Junqueras és la peça clau, oposant-lo en tot moment a Puigdemont. Divideix i venceràs. Évole, sempre incisiu, amb una gran habilitat per a qüestionar i posar contra les cordes l’entrevistat, no li qüestiona que Puigdemont i Sànchez siguin apartats per abominables, o que no tinguin el dret polític de ser investits, perquè es van presentar a unes eleccions, van ser elegits diputats i poden tenir una majoria parlamentària que els voti. I en el cas de Sànchez, a més, amb una resolució de l’ONU que insta Espanya que li respectin aquest dret amb mesures cautelars.
El final de l’entrevista és més clar, en aquest sentit. González subscriu totes les paraules del missatge de Junqueras, en què fa una crida a ‘viure i conviure’ i per a ‘fer el bé i construir un futur millor per als nostres conciutadans i treballar per a millorar la nostra societat.’ Però després fa un pas més, i diu González: ‘M’agradaria convèncer-lo que ell té la responsabilitat de procurar que hi hagi govern, fins i tot en la seva situació personal, un govern efectiu a Catalunya d’acord amb l’estat i la constitució. Ara. Perquè comenci un procés clar de diàleg.’ Les condicions les posa ell.
Mentrestant, al llarg de l’hora que dura l’entrevista, González diu que els presos i exiliats van cometre sedició, que l’1-O no hi va haver tants ferits i culpa més els Mossos que no la policia espanyola i la Guàrdia Civil de la brutalitat contra els votants d’aquell dia.
González, un dels grans polítics nacionalistes espanyols, critica també el nacionalisme, perquè diu que ‘crea l’irredemptisme, una temptació supremacista, que és que el qui no pensi com jo és que no és català.’ L’independentisme català sempre s’ha volgut allunyar d’això, però Évole no li ho rebat. I això que González pren aquesta actitud mateixa que denuncia una mica més endavant en l’entrevista, quan menysprea amb somriure burleta inclòs els catalans que se senten desconnectats mentalment i emocional d’Espanya, els qui no pensen com ell. I aquí hi entra el menyspreu a tots els qui van votar Puigdemont a les eleccions imposades del 21-D.
Felipe González, el sinistre. Perquè el Felipe González, el valent no va durar ni un minut. I ni tan sols el fet que no hi vegi rebel·lió perdia valor quan quedava palès que l’entrevista s’havia enregistrat abans de la decisió impactant de la justícia alemanya tombant la rebel·lió inventada de Llarena. Quan en tres dies constates que mig Europa al·lucina amb l’acusació de rebel·lió, ja no té importància que González ho digui amb la boca petita i amb aire conspiratiu.
