El parany dels nous pactes de la Moncloa

TEMA DEL DIA
Relax. Ara que la xifra de morts comença a estancar-se, però la pandèmia continua lluny de superar-se, es comencen a dibuixar opcions polítiques de futur. Seria una imprudència de relaxar-se abans d’hora, com proposa el govern espanyol, liquidant el confinament total el dilluns de Pasqua, tot i que sembla que ja és irreversible. La por de la crisi econòmica que ja ha començat fa que el govern espanyol vulgui salvar-se després d’haver aconseguit ser l’estat del món amb més morts per la pandèmia. El final de qualsevol crisi requereix exigir responsabilitats per la gestió d’un govern, sigui l’espanyol o el català, però la millor manera d’evitar-ho és fer un pacte de silenci. Per això Sánchez s’ha tret de la butxaca la resurrecció dels pactes de la Moncloa i ha convidat l’independentisme a afegir-s’hi.

Els pactes signats a la Moncloa el 1977 van servir per a evitar la ruptura amb el franquisme i perpetuar la continuïtat dels poders polítics, econòmics, socials de la dictadura amb la monarquia com a garant del règim. Els pactes de la Moncloa van evitar que el franquisme fos jutjat i van fer que sobrevisqués a la transició, en canvi de tímides millores socioeconòmiques per als treballadors i la recuperació limitada d’alguns drets bàsics. Aldolfo Suárez va comprar el PCE de Santiago Carrillo amb la legalització, el va convertir en un xaiet socialdemòcrata amb estètica estalinista i es va garantir la pau social posant al mateix corral CCOO i UGT. El bipartidisme sindical que ha arribat fins als nostres dies i ha estat clau per a mantenir el règim, empassant-se totes les reconversions industrials i les crisis que ha calgut. Desactivada la revolta social, també es va encarregar que no hi hagués cap crisi territorial. Tant Miquel Roca, com a representant de CDC, com els socialistes Joan Raventós, de Convergència Socialista, i Josep Maria Triginer, de la federació catalana del PSOE, van signar els pactes sense fer escarafalls. De la mateixa manera que ho va fer el PNB amb la signatura de Juan Ajuriaguerra. ERC no els va poder signar perquè en aquells moments era un partit il·legal. Espanya va legalitzar abans el comunisme que un partit republicà independentista, tot i que aleshores no es definia així, oficialment. La signatura dels pactes, amanida amb soroll de sabres, va fructificar en la constitució espanyola de 1978, encara vigent.

Ara el soroll de sabres és la por de la pandèmia i de la crisi econòmica que la seguirà. Qualsevol pacte servirà per a blindar el règim del 78, probablement en clau involucionista, tant pel que fa a drets econòmics, com socials o nacionals, com ja s’ha vist durant la gestió de la pandèmia. La recentralització de les competències, la retallada de llibertats individuals en nom de la seguretat i la destrucció de llocs de feina per a salvar les empreses seran els nous ingredients dels pactes de la Moncloa, si és que s’arriben a fer. El paper de Suárez el farà Sánchez, Carrillo serà Pablo Iglesias i falta Pablo Casado que, com Manuel Fraga, es va resistir a signar-los però finalment també hi va ser. I CCOO i la UGT sempre hi seran per a apuntalar el règim.

Amb aquest panorama, que Sánchez demani a l’independentisme d’afegir-se a uns nous pactes de la Moncloa és un exercici de cinisme sense precedents, o d’ignorància històrica. L’objectiu dels nous pactes de la Moncloa torna a ser evitar la ruptura, que en el cas català inclou l’autodeterminació, per tornar a la reforma, és a dir l’autonomisme. Demanar a formacions polítiques que tenen els dirigents a l’exili o a la presó que s’afegeixin a aquests pactes és un menyspreu absolut, quan ni tan sols aquests dirigents poden passar el confinament pel coronavirus a casa. I és tornar a ignorar intencionadament les reivindicacions polítiques majoritàries del parlament.

Si l’independentisme es nega a participar en uns nous pactes de la Moncloa rebrà les crítiques de sempre, per insolidari, per egoista; per part dels de sempre, dels que han negat el dret d’autodeterminació i no han mogut ni un dit per l’amnistia. Els partits unionistes engegaran tota la maquinària propagandística, com han fet aquests dies, per blasmar l’independentisme mentre aplaudeixen la campanya nacionalista espanyola desfermada amb l’excusa de la pandèmia. Els qui diuen que ara no es pot parlar d’autodeterminació són els qui aplaudeixen fervorosament la militarització de la crisi sanitària. L’opció d’entrar en el joc i negociar que els futurs pactes incloguin l’amnistia i l’autodeterminació seria d’una ingenuïtat infinita, sobretot després del fracàs de la taula de diàleg, o de la ‘congelació’ indefinida. La contribució de Catalunya a la democratització i modernització d’Espanya, des de la transició fins ara, no ha estat mai corresposta amb el reconeixement com a nació. Participar en uns nous pactes de la Moncloa seria ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

MÉS QÜESTIONS
Compromís proposa un front valencià per a demanar més recursos a Madrid. La centralització de competències feta pel govern espanyol continua causant retards o directament manca de material sanitari al País Valencià. Per aquest motiu, Compromís proposa un acord dels grups polítics valencians per a reclamar al govern espanyol els recursos necessaris contra l’emergència sanitària de la Covid-19 i les conseqüències econòmiques i socials que implica. Concretament, proposa un front comú entorn de cinc eixos: la suspensió de l’aplicació dels límits de dèficit de les comunitats autònomes per a invertir en sanitat i mesures socials i econòmiques; la creació d’un fons d’emergència amb transferències directes i addicionals a la Generalitat per a Sanitat; la suspensió del pagament dels interessos del deute generat pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA); la transferència immediata dels 283 milions de la liquidació de l’IVA de 2017; i el permís als ajuntaments per a usar els romanents de tresoreria per a aquesta crisi i la injecció de diners en l’economia productiva. El síndic de la coalició a les Corts, Fran Ferri, ha recordat que el País Valencià necessita més recursos per a encarar tant l’emergència sanitària del coronavirus com la previsible crisi econòmica ‘que ens acompanyarà un temps’.

El País Valencià rep el quart avió amb material sanitari. Mentre moltes comunitats pidolen el material sanitari al Ministeri de Sanitat espanyol, el Consell continua rebent-ne directament de la Xina. Avui ha arribat a l’aeroport de Manises l’avió de càrrega rus procedent de la Xina amb 65 tones de material sanitari que necessiten urgentment els sanitaris valencians. La Generalitat ha contractat un Antonov A124 de les línies aèries russes Volga-Dnepr des de Shenzhen i ha arribat a València després de fer escala a Moscou. Com ha avançat la consellera de Sanitat, Ana Barceló, aquesta setmana s’espera que arribin uns quants vols més. L’avió de càrrega rus porta 506.800 mascaretes, 994.450 guants, 216.860 equips de protecció individual i 60.000 ulleres de protecció.

Més per Mallorca proposa d’allargar el període de sessions i reduir el sou dels diputats. Més per Mallorca ha presentat a la junta de portaveus del parlament tot un seguit de mesures per tal de reduir les despeses durant el temps que duri l’estat d’alarma amb la finalitat de destinar aquest estalvi als serveis públics que planten cara a l’impacte sanitari i social derivat de la Covid-19. El portaveu parlamentari, Miquel Ensenyat, ha demanat d’allargar el període de sessions fins a final de juliol per garantir que l’activitat parlamentària posterior a l’estat d’alarma es pugui fer amb el màxim de recursos parlamentaris a l’abast. També ha proposat que mentre duri l’estat d’alarma els diputats que exerceixen un càrrec al parlament renunciïn a les retribucions afegides a la retribució base de diputats amb dedicació exclusiva perquè les quantitats no cobrades i la reducció de despesa corresponent es destinin a pal·liar l’impacte sanitari, social i econòmic de la Covid-19; i que en aquest període no es facin efectives les assignacions econòmiques als grups parlamentaris, per destinar-les també a combatre la pandèmia.

Els funcionaris de la presó de Perpinyà denuncien manca de material. Els vigilants de la presó de Perpinyà s’han queixat perquè no tenen màscares ni guants de protecció i també han alertat que les famílies de detinguts reclamen més protecció per als presos. La secció sindical de presons de la CGT ha denunciat que la direcció de la presó només donarà màscares i guants al personal que tingui contacte amb els presos. El sindicat alerta que el virus pot passar perfectament d’un servei a un altre i que les mesures de protecció s’han d’aplicar a tot el personal.

LA XIFRA
Dues màscares per persona és el màxim que podrà comprar cada ciutadà andorrà quan vagi a la farmàcia. El ministre de Sanitat ha explicat que es farà un registre amb els ciutadans que n’han comprat per evitar que s’exhaureixin.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de març de 1976, després d’haver participat en la fugida de la presó de Segòvia, amb diversos membres d’ETA, l’anarquista Oriol Solé Sugranyes fou assassinat per la Guàrdia Civil als afores d’Auritz (Navarra), quan provava d’arribar a l’estat francès.