El paràgraf que a Alemanya deixa Borrell en evidència per la decisió sobre Puigdemont

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha criticat la decisió de la justícia alemanya de no acceptar l’extradició del president Carles Puigdemont per rebel·lió. I ho ha fet en un mitjà alemany, el diari Handelsblatt. Borrell insinua que el tribunal alemany no hauria pres la mateixa decisió si els fets haguessin passat a Alemanya i no a l’estat espanyol. Diu: ‘No ho vull valorar com a ministre d’Afers Estrangers, perquè és un afer de la justícia, però em demano què hauria decidit el tribunal si això mateix hagués passat a Alemanya.’

L’advocat Gonzalo Boye ha recordat que justament això va fer el tribunal alemany a l’hora de prendre la decisió: imaginar que el cas s’esdevenia a Alemanya, i que era un land alemany que pretenia independitzar-se mitjançant un referèndum. El tribunal superior de Slesvig-Holstein exposava en la resolució del 5 d’abril proppassat, quan va deixar en llibertat condicional Puigdemont, que ‘el comportament que se li atribueix no és punible segons la legislació vigent a la República Federal Alemanya’. ‘En primer lloc, si s’aplica directament la legislació penal vigent a Alemanya, el reclamat no hauria comès actes delictius perquè no existeix cap llei alemanya que penalitzi la participació en una “rebel·lió” a Espanya.’

Per això, per a poder analitzar si els fets de què la justícia espanyola acusava Puigdemont eren punibles a Alemanya, el tribunal deia que calia ‘imaginar el cas en el seu conjunt com si s’hagués esdevingut a Alemanya, com si l’autor fos un ciutadà alemany i com si en l’afer hi haguessin estat implicades les institucions alemanyes’.

I els jutges alemanys afegien això que justament Borrell demanava que fes la justícia alemanya en aquest paràgraf: ‘Per tant, en aquest cas caldria imaginar-se que el president d’un land alemany tingués el propòsit de portar el seu a la independència i amb aquesta intenció hagués convocat, en cooperació amb més membres del govern, un referèndum en què els ciutadans del land haguessin de pronunciar-se sobre la independència.’ I conclou, efectivament, que ‘aquest comportament no seria punible segons la llei alemanya, i especialment no es podria contemplar com a alta traïció a la federació’.

El delicte d’alta traïció alemany el comet ‘qui pretengui posar en perill amb violència o amenaça de violència l’existència de la República Federal Alemanya’, que ‘serà castigat amb una pena de presó perpètua o no inferior de deu anys’.