04.11.2016 - 22:00
Fa dos anys, l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, definia el consens polític com ‘una figura de porcellana fina’, per la seva fragilitat. Després de les eleccions del 27 de setembre, Mas va fer ‘un pas al costat’ per facilitar un govern de Carles Puigdemont amb el suport dels anticapitalistes, i evitar anar a noves eleccions. La unitat de l’independentisme semblava sortir-ne reforçada, fins que la CUP i Junts pel Sí van escenificar de nou les seves diferències per no ser capaços d’aprovar el pressupost. Amb la qüestió de confiança del setembre, un fràgil consens tornava a emergir per encarar el tram final del procés. Després de la detenció ahir de la batllessa de Berga, Montse Venturós, les discrepàncies entre les dues formacions independentistes s’han tornat a fer evidents; aquest cop, sobre el paper dels Mossos d’Esquadra i l’exercici de la desobediència.
La notícia es donava a conèixer a primera hora del matí. Els Mossos d’Esquadra detenien Venturós per ordre del jutjat de Berga, obeint així la legalitat espanyola. Diversos membres de la CUP se’n feien difusió i la batllessa de Berga rebia el suport del president de la Generalitat i d’altres membres destacats del govern, així com d’altres líders polítics.
Abans de declarar, l’advocat de Venturós i diputat de la CUP, Benet Salellas, ja criticava l’actuació del govern: ‘un govern independentista hauria d’actuar d’una altra manera’. En el mateix sentit, la diputada cupaire Eulàlia Reguant assenyalava també la policia catalana com a còmplices de la justícia espanyola. La regidora de Barcelona Maria Rovira també criticava la presència de Turull als jutjats de Berga. De fet, el portaveu de Junts pel Sí al parlament va ser escridassat per algunes persones que donaven suport a Venturós.
La @venturosm ha demostrat força, determinació i coherència. A uns senyors no els agrada: els q ordenen detenir-la i els qui la detenen.
— Eulàlia Reguant Cura (@aramateix) November 4, 2016
Crits de botifler a @jorditurull sortint del jutgat pic.twitter.com/cZn9Cwj4rB
— Toni Barrios (@antoni_barrios) November 4, 2016
Després de la declaració de la batllessa, Salellas compareixia davant dels mitjans amb un missatge clar dirigit a l’executiu de Puigdemont: ‘volem saber què farà el govern amb les futures detencions que vindran, volem saber si el govern està amb la justícia espanyola o amb els càrrecs electes del país’.
Benet Salellas “Demanem al @govern que ens expliqui quina estratègia té davant de les detencions que vindran en el futur” #SomMontseVenturós pic.twitter.com/kvSTDFPB74
— CUP Països Catalans (@cupnacional) November 4, 2016
Per part del govern, la portaveu, Neus Munté, feia una crida a ‘no caure en la trampa de l’estat’. El problema no són els mossos ni l’exercici de les seves funcions, deia Munté, ‘el problema és l’estat, el govern del PP i la judicialització constant de la vida política de Catalunya’. I feia una defensa de la policia: ‘s’ha limitat a complir les funcions que li marca la llei’. També en aquest sentit es manifestava el conseller de l’Interior, Jordi Jané: ‘hem de deixar els mossos al marge del debat’. I explicava que quan els mossos actuen com a policia judicial qui mana és el jutge i l’ordre no passa pel govern.
El debat sobre el paper dels mossos i la desobediència arriba durant les negociacions pels comptes de l’any vinent. Una negociació complicada per les diferències entre les dues formacions en matèria econòmica i pressupostària. Així mateix, el govern encapçalat per Puigdemont es va comprometre a celebrar un referèndum al setembre vinent. En aquesta nova cita amb les urnes el paper dels funcionaris i la seva desobediència a la llei espanyola (o obediència a la llei catalana) serà clau per determinar-ne l’èxit.
