20.06.2017 - 05:01
Finances neuroconductuals
Encara que paraules com emocions o expectatives poden semblar conceptes abstractes per als nostres lectors, el fet és que són molt presents en totes les interaccions produïdes en el nostre entorn. A més, les emocions i les expectatives tenen, d’una banda, correlacions neurofisiològiques específiques, i per tant podem localitzar quina àrea del cervell s’activa amb una emoció o pensament específics que impliquen una expectativa (per exemple, el procés de presa de decisions; Bechara, Damasio i Damasio, 2000). De l’altra, tenen un impacte concret i mesurable en la vida d’una persona; és a dir, poden influir en els comportaments dels individus.
El nostre exemple anterior mostra clarament la importància de les expectatives des d’una perspectiva econòmica. Per exemple, individus racionals tractaran de prendre la millor decisió en esdeveniments vitals crucials (per exemple, la compra d’un apartament), ja que cada decisió en un moment així comportarà un profund impacte emocional en molts aspectes de la seua vida futura. Si prendre les decisions correctes ja ens pot semblar fonamental des d’un punt de vista particular, imaginem la potencial importància de les decisions preses pels operadors en el mercat de valors, o fins i tot pels polítics que dirigeixen el destí d’un país o nació. Per tant, un dels objectius clars de les finances neuroconductuals és entendre millor quins són els determinants neuropsicològics de les expectatives econòmiques i les seues correlacions emocionals.
Un dels mètodes de recerca de les finances neuroconductuals se centra en les variables a nivell micro i macro que expliquen la relació del comportament humà pel que fa als mercats financers. Per exemple, encara que s’han invertit molts recursos i esforços per descobrir les variables econòmiques que causen les fluctuacions del mercat, han fracassat tots els intents d’aturar tant el sorgiment cíclic de bombolles financeres com l’inevitable esclat. En altres paraules: controlar aquestes fluctuacions –anticipar-les i evitar-les– ha estat un dels principals objectius de la recerca financera tradicional (Blanchard i Watson, 1982). No obstant això, tot tractant d’anar més enllà, alguns autors suggereixen que, encara que s’ha parlat molt sobre les expectatives, s’ha ignorat el paper que fan les emocions en els sistemes financers. De fet, si prenem les emocions com a contrapartida afectiva de les expectatives racionals, no hauríem de menystenir-ne la importància en la creació de bombolles financeres especulatives, ni tampoc en altres processos del mercat (Tseng, 2006). Per tant, si els economistes uneixen esforços amb psicòlegs i neurocientífics, la seua saviesa col·lectiva podria potenciar la nostra comprensió dels motius ulteriors que hi ha al darrere del comportament dels agents financers, potser no del tot explicats pels models racionals. És més: aquesta unió de professionals podria ajudar a prevenir l’aparició de bombolles financeres.
El cervell emocional
El famós cas de Phineas Gage –publicat per Damasio, Grabowski, Frank, Galaburda i Damasio (1994)– està considerat una fita de la neurociència. A partir de la publicació d’aquest article en la revista Science, la noció per la qual certes àrees i vies neuronals són responsables de la presa de decisions, la cognició social i l’adaptabilitat a l’entorn va ser acceptada com un fet científic. El 1848, Phineas Gage va patir un tràgic accident mentre treballava en la indústria del ferrocarril de Nova Anglaterra i va sofrir greus danys en el lòbul frontal. Abans d’aquest accident, era un ciutadà corrent, intel·ligent i ben adaptat en termes socials. Després de l’accident, però, la seua personalitat va canviar radicalment. Es comportava de manera irrespectuosa, mostrava conductes infantils o fins i tot d’exhibicionisme sexual que ofenien el seu cercle social. Tot i que el seu comportament va canviar després de l’accident, el més sorprenent és que va mantenir el seu nivell d’intel·ligència. Dècades després, els estudis en neurociència van vincular els danys en diverses àrees i connexions neuronals del cervell de Phineas Gage amb funcions cognitives relacionades amb la planificació, l’execució, la personalitat, la presa de decisions i el que habitualment entenem per «racionalitat». Totes aquestes zones presenten connexions inseparables amb àrees del cervell relacionades amb la regulació emocional; per tant, en patir algun tipus de dany cerebral, s’hi donen casos de decisions (i conductes) erràtiques.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Guillermo Mateu, Lucas Monzani i Roger Muñoz.
