12.12.2016 - 12:38
|
Actualització: 12.12.2016 - 21:55
ROMA, 12 (EUROPA PRESS)
El papa Francesc ha proposat per a l’any 2017 fer de la “no violència activa” un estil de vida i aplicar-la tant en en la vida quotidiana com en la política, des de l’àmbit local fins al mundial. Així ho desitja en el seu Missatge per a la 50ena Jornada Mundial de la Pau.
“Que la no-violència es transformi, des del nivell local i quotidià fins a l’ordre mundial, en l’estil característic de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política a totes les seves formes”, reclama en el document, publicat aquest dilluns 12 de desembre per la Santa Seu.
El papa Francesc posa com a exemple d’aquest estil de no violència activa Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffar Khan, pel seu èxit en l’alliberament de l’Índia, i Martin Luther King Jr. per la seva lluita contra la discriminació racial.
També indica que, en especial, les dones són freqüentment líders de la no-violència, com, per exemple, la Mare Teresa, o Leymah Gbowee i milers de dones liberianes que han organitzat trobades d’oració i protesta no violenta en obtenir negociacions d’alt nivell per a la conclusió de la segona guerra civil a Libèria.
Francesc recorda el primer missatge per a la pau enviat fa 50 anys pel papa Pau VI en què assenyalava que “la pau és la línia única i veritable del progrés humà, no les tensions de nacionalismes ambiciosos, ni les conquestes violentes, ni les repressions portadores d’un fals ordre civil” i es mostra “impressionat” per l'”actualitat” d’aquestes paraules “que avui són igualment importants i urgents”.
En aquest moment, segons precisa el Pontífex, el món pateix “guerres a diferents països i continents; terrorisme, criminalitat i atacs armats impredictibles; abusos contra els emigrants i les víctimes de la tracta; devastació del medi ambient”, cosa que ja ha definit d’altres vegades com una “guerra mundial per parts”.
Tot i això, es pregunta si la violència permet arribar a objectius de valor durador o, per contra, tot el que obté es redueix a “desencadenar represàlies i espirals de conflicte letals que beneficien només alguns senyors de la guerra”.
Francesc respon que la violència “no és la solució” i adverteix que respondre-hi amb més violència només genera, en el millor dels casos, emigració forçada, “ja que les grans quantitats de recursos que es destinen a finalitats militars són sostretes de les necessitats quotidianes”; i en el pitjor dels casos, la mort.
Per aquesta raó, suggereix acceptar la proposta de Jesucrist de la no-violència i cita el papa emèrit, Benet XVI, en apuntar que aquesta violència només es pot contrarestar amb “un plus d’amor i bondat”.
Alhora, defensa que tant l’Església catòlica com més tradicions religioses s’han compromès en el desenvolupament d’estratègies no violentes per a la promoció de la pau a molts països i insisteix que “cap religió no és terrorista” i que “la violència és una profanació del nom de Déu”.
ERRADICAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
En qualsevol cas, puntualitza que el camí de la no-violència ha de començar a recórrer-se en el si de la família i suplica “amb urgència” que es detingui la violència domèstica i els abusos a dones i infants. També realitza, com en ocasions anteriors, una crida a favor del desarmament i la prohibició i abolició de les armes nuclears.
Com a programa per a la pau, Francesc proposa als líders polítics i religiosos, responsables d’institucions internacionals, dirigents d’empreses, mitjans de comunicació i, en general, a tothom, el “manual” de les vuit benaurances –benaurats els pobres d’esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els que busquen la pau, els perseguits–.
Finalment, el papa assegura que l’Església catòlica acompanyarà qualsevol intent de construcció de la pau amb la no-violència activa i creativa. En aquesta línia, l’1 de gener del 2017 començarà a funcionar el nou Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, que s’ocuparà de les qüestions que es refereixen a les migracions, els necessitats, els malalts i els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els presos, els desocupats i les víctimes de qualsevol forma d’esclavitud i tortura.
