‘Jo he ballat a la caserna de la Guàrdia Civil’: Sant Andreu de la Barca clama tornar a la normalitat

Va ser un acte breu, de deu minuts, el temps que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van tardar a llegir un comunicat en català i castellà. Eren una trentena, tots dalt la tarima en senyal d’unitat. Després de les paraules –ja havien anunciat que no hi havia torn de preguntes per als periodistes–, la sala va esclatar en un fort aplaudiment que a molts els va fer somriure, alliberats de la pressió viscuda. Va ser un cop de puny sobre la taula per a fer-se veure, per a fer-se sentir, i per a dir que ells també pateixen i que donen suport a tots els docents investigats.

En el comunicat van deixar clar que volen que el Palau recuperi la normalitat i deixi de ser el centre d’atenció mediàtica; que donen suport a tots els professors del centre i que s’oposen a la persecució mediàtica a què els han sotmès; que a les aules s’hi pot parlar de tot, perquè els joves han de poder créixer amb esperit crític; que si hi havia cap problema, s’havia d’haver resolt al centre, i no amb policies i jutges entremig. I la següent frase en majúscules: ‘Des de la nostra experiència com a famílies, podem afirmar que en cap escola ni institut de Sant Andreu de la Barca no s’adoctrina, i confiem plenament que no es tracta diferentment l’alumnat per raons d’origen, sexe, ètnia, cultura ni creença.’

Acabat l’acte, tot són felicitacions, abraçades i rialles, moltes rialles. També hi ha alguns ulls humits. A fora les Escoles Velles tothom la fa petar. De cop, comença a córrer el rumor, la pre-notícia, que han arxivat cinc de les nous denuncies contra els professors. Alegria continguda. Els periodistes provem de demanar alguna cosa, però rebem un no per resposta. Deu ser una consigna amb l’acord de tots els familiars d’alumnes.

Els professors, en canvi, tenen més ganes de parlar. Cinc dels nou investigats –ara ja només tres– han hagut d’agafar la baixa: ‘Els han assenyalat i els han sotmès a molta pressió. Suposo que hi ha un dia que petes’, m’expliquen dos docents. Recorden quan va començar el malson: el 4 d’octubre. Una informació apareguda el dia abans a l’ABC, i més tard ampliada per la Cope i El País, assenyalava que uns quants professors d’aquest institut de Sant Andreu de la Barca havien segregat els alumnes que no van condemnar les càrregues policíaques del primer d’octubre. ‘Aquell dia vàrem arribar a l’institut i la vorera del davant era plena d’unitats mòbils.’

A partir de llavors la bola es va anar fent gran. La Guàrdia Civil va entrar-hi en joc, després la fiscalia, les declaracions dels professors… I enmig els alumnes, adolescents, completament conscients de la realitat que els envolta i amb facilitat per exterioritzar sentiments. Això va obligar la direcció del centre a demanar que no es portés simbologia al centre per a evitar situacions de tensió.

Els professors m’expliquen que la convivència al col·legi sempre ha estat bona. Per això no és estrany que el Palau sigui un dels centres més reconeguts al Baix Llobregat i on les places sempre s’exhaureixen. Recorden que hi ha entre seixanta i setanta famílies de Guàrdies Civils i que solament han estat ‘sis o set’ les que han fet la denúncia. ‘Jo he ballat a la caserna de la Guàrdia Civil. Fa uns anys els alumnes de segon de batxillerat van convidar els professors a un sopar al bar de la caserna. Vull dir que la convivència sempre ha estat bona’.

Arriba la calma
Durant mesos, el Palau i, de retruc, Sant Andreu de la Barca, han estat utilitzats per determinats mitjans per atiar contra el model d’escola catalana i sembrar el dubte sobre la cohesió de la societat catalana. Però contra els articles, els piulets de Rivera i l’assenyalament del govern espanyol, el poble ha fet costat als docents. També la comunitat educativa i la societat, amb la campanya ‘Jo sóc docent del Palau’, que ha fet forrolla a les xarxes. La normalitat, diuen veus diverses de Sant Andreu de la Barca, comença a instal·lar-se.

Tanmateix, això difícilment acabarà ací. El delegat del govern espanyol, Enric Millo, va dir dimecres que l’alta inspecció de l’estat analitzava uns 134 casos que podrien afectar uns 500 professors per possibles ‘comportaments inacceptables’ als centres educatius catalans. El cas del Palau por ser tan sols l’inici. Sigui com vulgui, la resposta dels pares dels alumnes d’ahir servirà de precedent i d’exemple per a aquells que es trobin en la mateixa situació.