El País Valencià, pendent de la revalidació del pacte del Botànic

El País Valencià demana pas. Fa temps que malda per sortir del pou de les autonomies de règim comú per tenir un reconeixement polític que li asseguri el finançament i les infrastructures que reclama. El sucursalisme dels seus governants i la invisibilitat a Madrid ha impedit que les seves reivindicacions hagin estat mai escoltades. Quan era un territori del PP, era el parc temàtic de la corrupció del partit de José María Aznar i Mariano Rajoy. Quan va arribar el canvi, gràcies a l’acord del Botànic, es va fer net de la corrupció i es va començar a aixecar la veu. El govern de Ximo Puig, falcat pels nacionalistes de Compromís, amb la vice-presidenta Mónica Oltra, va plantar cara al govern de Mariano Rajoy, sense èxit. Quan el dirigent del PP va caure i va ser substituït per Pedro Sánchez, el to de Puig va baixar, perquè confiava que es prendrien decisions per a resoldre problemes, però finalment no ha estat així. Els socialistes diuen que per manca de temps; Compromís i Podem, els altres socis del Botànic, sostenen que és per manca de voluntat política.

Sigui com sigui, diumenge els valencians trien entre renovar el Botànic i tornar a l’època del PP, radicalitzat per la cursa amb Ciutadans i per l’ascens de l’extrema dreta. Seria una involució del camí recorregut aquests darrers quatre anys. Els sondatges preveuen que els partits del Botànic podran revalidar la majoria absoluta, amb un reforçament de Compromís i una baixada d’Unides Podem. Però fins diumenge quan s’obrin les urnes no hi ha res segur. Els socis del Botànic confien a revalidar la majoria, però pateixen pel resultat de Podem, que voreja el 7% i el llindar per a entrar a les Corts Valencianes és del 5%. Una barrera poc democràtica que la legislatura passada van intentar modificar, però finalment Ciutadans, que s’hi havia compromès, es va fer enrere.

Quan Sánchez va convocar eleccions espanyoles, Ximo Puig va decidir d’avançar les valencianes, que s’havien de fer el 26 de maig, amb les municipals. L’excusa del president era donar relleu propi a les eleccions a les Corts i ‘valencianitzar’ el debat, cosa que no ha aconseguit. El soroll causat per les eleccions espanyoles ha contaminat el debat sobre la política valenciana, com era previsible. Puig, com expliquen els seus socis de Compromís i Unides Podem, va enfilar-se al carro de Pedro Sánchez i va aprofitar el corrent de vot útil cap al PSOE. Diumenge sabrem si la jugada li ha sortit bé. Compromís, que no va compartir la decisió, ha fet una campanya molt desacomplexada, pensada per a projectar la imatge de Mónica Oltra com a presidenta. Però això és poc probable si el PSPV continua essent el partit més votat. Aquesta vegada Unides Podem, que estrena candidat amb Rubén Martínez Dalmau, també vol obrir aquesta qüestió i a més entrar al govern. La legislatura passada va optar per donar-hi suport a les Corts.

La dreta, en canvi, ha recuperat l’anticatalanisme més ranci, de l’època del blaverisme, sobretot el PP d’Isabel Bonig, però també Ciutadans, encapçalat per Toni Cantó. Tots dos partits han volgut traslladar el conflicte català a València, però amb poc èxit. Al PP encara li pesa massa la motxilla de la corrupció. I a Ciutadans el candidat Toni Cantó no dóna gaire de si, malgrat el seu passat d’actor. La incògnita és el suport que tindrà Vox, que podria ser important sobretot per la caiguda de PP i Cs. L’extrema dreta arrenca vots de la dreta i, en principi, el fet que entri a les Corts Valencianes no impedirà que es revalidi la majoria absoluta d’esquerres. De tota manera caldrà esperar a diumenge per saber-ho exactament.

Si finalment es revalida la majoria del Botànic, tornarà a obrir-se el debat sobre qui ha de ser el president, però el PSPV no està disposat a cedir en aquesta qüestió, encara que Compromís i Unides Podem ho demanin. Si el president és Puig i a Espanya guanya Sánchez, els seus socis li exigiran més fermesa que en la legislatura anterior davant el govern espanyol, sobretot en matèria de finançament. I la societat civil valenciana també reclama passos endavant en la normalització cultural i lingüística, amb l’aprovació d’una llei d’igualtat lingüística. Per tant, probablement es repetirà l’acord del Botànic, però haurà de ser un govern diferent. Amb les mateixes cares però més exigent amb Madrid.