Exhumada a Paterna la fossa comuna més gran fins ara al País Valencià

L’Associació de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 113 del cementiri de Paterna (Horta) és a punt de tancar una important pàgina en la seva lluita. Les tasques a la fossa comuna més gran exhumada fins ara de manera completa al País Valencià i les tasques són a punt d’acabar. S’hi han localitzat quaranta-nou cossos, amuntegats, amb impactes de bala i altres senyals d’haver patit una mort violenta. Els familiars esperen que se n’identifiquin les restes per poder donar als seus avantpassats un enterrament digne i treure’ls d’aquest ‘mapa de l’horror’, tal com el defineix el president de l’associació, Santi Vallès, en declaracions a l’ACN.

Paral·lelament, la via judicial es manté oberta. Han interposat un recurs contra l’arxivament de les diligències. La jutgessa les havia obertes després de les primeres localitzacions però, sis dies més tard, va arxivar-les al·legant que la causa havia prescrit perquè els cossos eren morts des de feia més de vint anys.

Tres mesos després d’haver començat les feines, ara l’equip arqueològic ArqueoAntro és a punt d’acabar la seva tasca a la fossa 113. Ahir en van treure l’últim cos. Ara han de fer una comprovació final del terra de la fossa per a descartar que no hi hagi cap més capa i confirmar que les restes pertanyen a quaranta-nou individus. En buscaven seixanta-dos, que es correspondrien amb els afusellaments del 18 de gener de 1940 i del 19 de setembre de 1941, fets a prop del cementiri. Les tasques han estat guiades per les investigacions de Vallès, el registre del cementiri de Paterna, els llibres que documenten els afusellaments i els testimonis orals dels descendents directes encara vius.

‘És un dia especial, però això acaba de començar’ valora el president de l’associació, que va començar la recerca personal del seu besoncle a l’Arxiu de Salamanca i arxius militars. De les seves investigacions, va poder esbrinar que en aquelles dues dates havien estat afusellades persones d’altres municipis valencians com Rafelbunyol, Ontinyent, la Pobla Llarga, Manises i Carlet.

A l’associació, s’hi han unit desenes de familiars, fins i tot familiars de víctimes que procedien de Burgos, Granada i Madrid. Una de les associades és de Barcelona i cerca una víctima procedent de Palacios de la Sierra (Burgos), afusellada també a Paterna. Les víctimes d’aquestes dues ‘saques’ són majoritàriament batlles, regidors, sindicalistes, jornalers i treballadors republicans.

Santi Vallès explica que la repressió va ser més intensa que a Catalunya perquè, en dividir-se el front republicà, els qui van quedar en aquest costat només tenien la possibilitat de sortir des del port d’Alacant. Segons les estimacions de l’historiador Vicent Gabarda al llibre Els afusellaments al País Valencià, unes 2.237 persones van ser executades a trets entre el 1939 i el 1950 en un mur a prop del cementiri. La xifra de fosses comunes delimitades a Paterna és de cinquanta, però podria superar el centenar, segons que ha explicat Vallès, citant altres estudis.

‘Els crims de lesa humanitat no prescriuen’
‘Nosaltres pensem que són crims de lesa humanitat, que no prescriuen’, assenyala el portaveu dels familiars, que puntualitza que no són víctimes de la guerra del 1936-39 sinó del franquisme ‘perquè la guerra ja havia acabat’. Explica que, cada dia, familiars de víctimes que podrien ser en altres fosses demanen assessorament i començar procediments com el seu. En aquest sentit, remarca que és important que les administracions sàpiguen que hi ha ‘una pressió al darrere de famílies que busquen una sepultura digna, perquè això és un mapa de l’horror, no una sepultura’.

Les exhumacions han tingut amb una subvenció de la Diputació de València, que ha aportat fons per a l’excavació i les feines de l’equip arqueològic. La corporació provincial ha anunciat recentment que dobla la dotació pressupostària, més de 500.000 euros, per a aquesta partida i es preveu que hi hagin desenes de sol·licituds d’obertura de fosses.

Tot i que no és la primera fossa oberta amb finançament de la Diputació de València, sí que és la més gran i la que s’ha exhumat de manera completa, segons els arqueòlegs. L’abril també es va començar l’exhumació de la fossa 82, on es van localitzar dos cossos, dels vint que comptaven trobar-hi.

El ple de les Corts Valencianes va aprovar el 5 de juliol de continuar amb el tràmit del projecte de llei de memòria democràtica i per a la convivència, que també preveu, entre més mesures, finançament públic per a l’exhumació i identificació de víctimes del franquisme.

‘Aquest cementiri s’ha d’aixecar de manera sistemàtica’
‘Aquest cementeri s’ha d’anar aixecant de manera sistemàtica, s’ha de crear un banc d’ADN i agafar les mostres de la gent gran, que es mor, amb iniciativa de les famílies però facilitada per les institucions, habilitant un sistema que no sigui només de subvencions, perquè si no, els arqueòlegs han d’avançar els diners’, ha exigit Santi Vallès en aquesta entrevista.

El president de l’associació de familiars demana coordinació a les institucions, Generalitat Valenciana i Diputació de València, per a garantir tots els processos d’exhumació i que plantegin iniciatives parlamentàries per a anul·lar els judicis sumaríssims, tal com ha fet el Parlament de Catalunya, per a ‘reparar el nom, que no la dignitat, que mai no l’han perduda’.

Així mateix, demana que Paterna esdevingui un Centre d’Interpretació de la Memòria amb la documentació dels expedients sumaríssims, actualment a Madrid, i amb tots els objectes, com ara els projectils que apareixen en les exhumacions, i els enregistraments de ‘testimonis de l’horror’ perquè les fonts escrites ‘estan esbiaixades o adulterades’.

‘Això no es pot quedar en un cas aïllat, perquè el nostre és només la punta de l’ iceberg de tot el que hi ha aquí’, remarca.