El PSPV es destaca en les enquestes i competeix amb Compromís

Dimarts, es commemora el Nou d’Octubre, data simbòlica del naixement del poble valencià amb l’entrada de les tropes catalanoaragoneses a la capital. La Diada estarà marcada per les agressions que hi va haver l’any passat i pel compte enrere cap a unes eleccions en què es decidirà entre la continuïtat del govern del Botànic o el retorn del PP al Palau de la Generalitat. La manifestació sortirà, com sempre, de la plaça de Sant Agustí, a les 18.30, enguany amb el lema ‘Guanyem llibertats, fem País’.

En l’última manifestació en favor del català, convocada pels partits, sindicats i entitats valencianistes, mig centenar de militants d’extrema dreta, sense permís per a concentrar-se i amb la passivitat de la policia, va agredir més de vint manifestants. Després de l’escàndol, finalment la policia va detenir dinou ultres.

En aquesta ocasió, hi ha convocats i autoritzats actes de l’extrema dreta, malgrat les amenaces i agressions recents, com a l’Aplec del Camp de Túria, cosa que pot fer que es repeteixin les imatges de l’any passat.

Les mirades estaran posades en Juan Carlos Fulgencio, nou delegat del govern espanyol, responsable d’autoritzar les marxes i de garantir-ne la seguretat. Organitzacions com Acció Cultural del País Valencià ja han denunciat una planificació irresponsable i han dit que exigiran responsabilitats si es cometen agressions.

Una nova situació política i electoral
Falta poc més de mig any perquè es facin comicis a les Corts, unes eleccions clau i amb unes hipòtesis que s’han capgirat arran de la moció de censura al president del govern espanyol. Fins ara, la campanya era força clara, amb un govern del PP que menystenia els valencians, feia cas omís de les demandes d’un finançament just i de la normalització de la llengua i amb un estatut blocat.

Però l’arribada de Pedro Sánchez ha canviat la dinàmica, perquè ara són els socialistes els responsables de les polítiques que es fan des del govern espanyol. Només arribar al poder, Sánchez ja va descartar de reformar el sistema de finançament, la principal reivindicació de Ximo Puig i de la societat (van sortir 60.000 manifestants al carrer).

La decisió va ser un daltabaix. Poques setmanes abans, s’exigia un nou model de finançament per al mateix 2018 i, en canvi, arribats al govern espanyol, la reforma es va ajornar fins passades les eleccions estatals, tot i que encara falta mitja legislatura.

La resta de socis del Botànic (Compromís i Podem) han vist amb preocupació el canvi de posicionament. Les demandes s’han capgirat en bona part, i a la primera reunió de la Comissió Valenciana per un Finançament Just, en què participava Ciutadans, Toni Cantó va trencar el consens equiparant el posicionament del PSOE amb el del PP.

El president valencià s’ha compromès a exigir els mateixos compliments que exigia a Rajoy. De moment, ha aconseguit un acord perquè la inversió del pressupost estatal al País Valencià sigui equivalent al pes poblacional (11% del total). Per la seva banda, Pedro Sánchez ha mirat de matisar les seves paraules sobre el finançament.

La nova situació, amb els socialistes al govern espanyol, ha portat a les desavinences més importants entre els dos partits de govern, el PSPV i Compromís. La primera, va sorgir quan el conseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler, va votar a favor del nou sostre de dèficit, a canvi de partides valorades en 850 milions d’euros i de refinançar part del deute, una decisió no pactada que Compromís va considerar una deslleialtat.

La segona, va ser quan la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va anunciar que obririen una comissaria especialitzada en violència de gènere a la Ciutat de la Justícia, sense haver-ne avisat Mònica Oltra, consellera d’Igualtat i Polítiques inclusives, qui ho va considerar una invasió de competències. També en va criticar la idoneïtat i que no s’obrís al Centre Dona 24H, que té accés a més víctimes.

L’horitzó electoral
Les eleccions a les Corts són previstes el 26 de maig, tot i que s’havia insinuat la possibilitat d’avançar-les. Va ser arran de la dilatació de la reforma del sistema de finançament, caducat des del 2014, i la baixa inversió, fets que podien reforçar el Botànic i castigar el PP.

Posteriorment, també es va considerar de fer un avançament electoral arran de la crisi entre Compromís i el PSPV, però la situació va ser reconduïda, en bona part perquè ningú no volia ser el responsable de trencar un acord que deixava com a única alternativa Ciutadans o un PP amb tres dels quatre ex-presidents valencians encausats (i un en presó preventiva). El dirigent de Podem, Antonio Estañ, ha dit que les eleccions avançades no eren sobre la taula i que, fos com fos, haurien de convocar-se de manera acordada.

La convocatòria permet un calendari propi, com tenen Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. I el referèndum que s’hauria de fer per validar l’estatut, aturat al congrés espanyol des del 2011 i que acumula vora cinquanta ajornaments, es podia fer coincidir amb les eleccions.

De moment, cap enquesta no presenta cap possibilitat en què el pacte del Botànic (PSPV, Compromís, Podem) pogués perdre la majoria absoluta: L’última enquesta, la primera després de la moció de censura al president espanyol, ha mostrat un resultat excepcional per al PSPV. Caldrà veure si es consolida en els següents sondatges.

Pel que fa als moviments preelectorals, Compromís ha descartat una aliança amb Podem. Hi veien sentit en les eleccions espanyoles (per obtenir un grup parlamentari valencià), però consideren que a les Corts la coalició podria restar-los vots. Tot i això, Mònica Oltra podria provar de forçar la llista única amb Podem i EUPV per mirar de de superar els socialistes i ser presidenta de la Generalitat.

Per la seva banda, Ciutadans s’ha negat a modificar la llei electoral per baixar la barrera electoral (per exigències que obliguen a modificar l’estatut) i tot apunta que el seu candidat serà Toni Cantó. Pel que fa al PP, vol donar un cop d’efecte sense cap mena de renovació. L’ex-president Francisco Camps s’ha ofert paer encapçalar la llista a la ciutat de València, i també han sondejat Esteban Gonzalez Pons, l’ex-consellera María José Catalá i el president de la Gestora de València, Luis Santamaría.

En el cas dels socialistes, el president Ximo Puig continuarà encapçalant el partit, però amb constants tensions dins del PSPV amb José Luis Ábalos, ministre de Foment, secretari d’Organització del PSOE i referent de Pedro Sánchez al territori.

El conflicte ve de lluny, d’ençà que l’actual cap del govern espanyol va impedir que es formés una llista única d’esquerres a les eleccions al senat, a més de participar en actes al País Valencià sense avisar-ne Puig.

Des d’aleshores, Ximo Puig, tot i tenir més sensibilitat valencianista que la majoria de càrrecs del PSPV, va donar suport a Susana Díaz i va ajudar a apartar Pedro Sánchez del càrrec. I Sánchez ha donat suport als intents dels sanchistes d’eliminar el poder de Puig al PSPV, com a les eleccions a secretari del PSPV, en què el batlle de Burjassot, Rafa Garcia, no va poder derrotar a Ximo Puig (57%), o a les primàries a secretari de la ciutat de València, en què va vèncer Sandra Gómez (56%), propera a Puig.

L’últim conflicte ha estat amb el batlle d’Ontinyent i president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, investigat per malversació i prevaricació en l’operació Alqueria, i que semblava que havia de ser el substitut de Ximo Puig de cara al 2023. La direcció espanyola del partit l’ha volgut arraconar del tot totalment, però les seccions locals i el PSPV volien mantenir-ne la candidatura. Finalment, s’ha permès que presentés una candidatura independent, tot i que deixaria de tenir valor si finalment es revela que va tenir actuacions poc ètiques.

Entre les paraules i els fets
El govern espanyol sí que ha posat l’accent en el corredor mediterrani, amb gestos com el nomenament de Josep Vicent Boira com a comissionat del Corredor Mediterrani. I el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va assegurar davant 1.400 empresaris i professionals que el corredor estaria acabat el 2021 –després de les eleccions–, tot i que el doble d’ample internacional no arribaria, com a mínim, fins al 2025.

També sembla immediata la posada en marxa del tren entre Alacant i Villena (22 d’octubre) i Ábalos s’ha compromès a no renovar ni prorrogar la concessió de la AP-7, que acaba el 31 de desembre de 2019. La bona voluntat i els canvis respecte a Mariano Rajoy s’hauran de traduir en fets els mesos vinents.

En el cas del govern valencià, malgrat els grans avenços socials i polítics, també hi ha hagut moltes qüestions endarrerides, especialment de cultura, com ara el compromís de recuperar TV3 o d’establir el català com a requisit per a accedir a la funció pública.

En aquest darrer tram de legislatura també hi ha sobre la taula la transformació de l’Institut Valencià d’Administració Tributària en una agència tributària que recapti els impostos i lluiti contra el frau, sense que calgui pagar a l’agència espanyola perquè ho faci.

Una altra qüestió que ha marcat el debat preelectoral és el buidatge de les diputacions, atesa la duplicitat de competències amb la Generalitat (turisme, cultura, educació, ocupació, seguretat, etc.). A més de ser unes administracions opaques, sense eleccions, aquestes institucions, que són governades pel PP a Castelló i Alacant, han estat utilitzades com a contrapoder.

Podem opta per buidar-les, i Compromís, per eliminar-les. D’aquesta manera, es reforçaria l’autogovern. Per la seva banda, el PSPV les vol limitar a una funció administrativa. El govern ja va intentar aplicar el decret de coordinació amb les diputacions en els caps de turisme i esport, però el TSJ el va tombar en una sentència polèmica. De moment, el canvi ha començat a la Diputació de València –l’única en mans de l’esquerra–, on s’han format comissions bilaterals per al buidatge.

El president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, que ha actuat de contrapoder polític en casos com el decret de plurilingüisme, va considerar que el buidatge de les diputacions era un pas més cap a un ‘procés de catalanització’. ‘Les províncies a Espanya sempre han servit de nexe d’unió de la nació espanyola’, va dir. I la dirigent del PP, Isabel Bonig, ja ha anunciat que retiraria les polítiques del Botànic, com ara el decret de plurilingüisme a les escoles, el requisit del català en la funció pública o la línia editorial d’À Punt.

El Nou d’Octubre s’obre definitivament un període de campanya fins a les eleccions, en què hi haurà en joc la consolidació i el reforç d’un model alternatiu a les dècades de governs populars i en què els socis del Botànic mesuraran les seves forces.