13.05.2023 - 21:40
La dreta i l’extrema dreta ho diuen sense embuts: la reconquesta comença pel País Valencià. Parlen, és clar, de la reconquesta d’Espanya, de la derrota del sanchisme i d’arribar a la Moncloa. L’esquerra és més moderada en el llenguatge i no empra pas aquests termes tan èpics, però sap la importància que les institucions en què ara governa no se’ls esmunyen com aigua en cistella la nit del 28 de maig. És per això que els uns i els altres han convertit aquest territori en banc de proves, en pis pilot, o en terra d’experiments. Els resultats de les eleccions a les Corts Valencianes es llegiran, tant sí com no, en clau espanyola.
Pedro Sánchez encapçala el moviment per amarrar uns resultats que fins fa poc semblava que no li anaven ni li venien. De la Setmana Santa ençà, el president espanyol ha xafat terres valencianes quatre vegades, i de València estant va fer anuncis tan cridaners i tan electoralistes com aquell d’alliberar 50.000 habitatges de la Sareb.
El primer dia de la campanya electoral, la nit de dijous a divendres, Sánchez tenia aquella reunió aparador amb el president dels EUA, Joe Biden, però va fer que quatre ministres acompanyassen els dirigents valencians. Nadia Calviño va ser amb Ximo Puig i Sandra Gómez a Mislata; Fernando Grande Marlaska va anar a Elx, on per als socialistes retenir la batllia és fonamental per a mantenir el múscul municipal que ara tenen; i la gandienca Diana Morant va anar a Castelló de la Plana a fer l’enganxada de cartells i els primers discursos. Sánchez tornarà a València dissabte vinent per protagonitzar el míting central dels socialistes.
El Partit Popular, que vol emular el Cid, també ha tret l’artilleria pesant per començar la reconquesta. El candidat Carlos Mazón vol oferir en safata de plata el cap de Ximo Puig a Núñez Feijóo i guanyar i governar després de les eleccions del dia 28. Ho ha dit tantes voltes que ha lligat el seu futur polític a això, a desbancar el Botànic del Consell.
Feijóo el vol ajudar i dijous de matí ja va fer un acte, pre-electoral, encara, però amb tota la plana major del partit. Hi eren tots, els dirigents. Inclòs el vice-secretari d’Acció Institucional i eurodiputat, Esteban González Pons, que té una agenda pròpia aquesta campanya electoral. El dirigent del PP tornarà a València diumenge dia 21 en el míting central a la plaça de bous, un lloc que evoca grans victòries a la vella guàrdia del partit. Aquelles vesprades de glòria de Camps, Zaplana, Barberà, Aznar, Rajoy… Temps era temps. Tot i això, la darrera volta que hi van ser, el dirigent del partit era Pablo Casado i pocs dies després els seus el van defenestrar.
Els discursos dels actes electorals tant de Sánchez com de Feijóo dediquen poc més de cinc minuts a lloar els candidats i a dir que són les persones que aquesta terra necessita. Se solen referir a la terra com “Valencia” o “Levante”, fan que el públic lliurat cride “president!, president!”, i a continuació es llancen a parlar de la política espanyola, com si l’acte es fes a qualsevol plaça o carrer de l’altiplà. Cada discurs és una batalla més de la reconquesta.
Al primer míting d’Unides Podem a València hi van participar tres ministres del govern espanyol: Irene Montero, Ione Belarra i Alberto Garzón. Tots tres van agombolar els candidats Héctor Illueca i Pilar Lima. Justament, Unides Podem-Esquerra Unida és la formació política valenciana amb més risc d’acabar sense representació tant a l’ajuntament, on ja no hi són, com a les Corts.
Sánchez i Ximo, amics, ara
Hi ha poques qüestions més sensibles que l’aigua per a regar, especialment a les comarques de més al sud, on és vital mantenir i, si pot ser, augmentar, el cabal d’aigua que arriba del transvasament del Tejo al Segura. Tan sols així, el camp del tram baix del Segura continuarà essent el gran rebost de fruita i de verdura.
El PP va fer d’aquell eslògan “Aigua per a tots” un crit de guerra que li va donar molt de rèdit electoral. Van saber mobilitzar milers i milers de ciutadans en manifestacions tant a València com a Madrid. En aquells anys era un partit hegemònic que empetitia els socialistes.
Arran d’això, Ximo Puig ha encunyat la frase “Aigua per sempre” i ha engegat diversos plans de sanejament i d’aprofitament de l’aigua, que cada dia és un bé més escàs. Amb tot, continuava comptant amb les aportacions d’aigua del Tejo. Sense encomanar-se a ningú, el consell de ministres espanyol va etzibar una tisorada inesperada a aquesta aportació que va obrir una escletxa gegant en les relacions entre Pedro Sánchez i Ximo Puig. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, també del partit socialista, guanyava una batalla política a Ximo Puig. Havia demostrat més força a Madrid.
Era a final de l’any passat, amb la campanya electoral a tocar i semblava que solament Sánchez no veia que això posava en perill la continuïtat del Botànic. A Carlos Mazón, el virrei zaplanista, li va faltar temps per a tornar a traure la pancarta per a continuar erosionant Ximo Puig, a qui dibuixava com un dirigent feble, sense cap ascendència sobre el govern espanyol. La via d’aigua era tan evident que els socis del Botànic van haver de remar tots a una per evitar una catàstrofe. El ple de Consell va interposar recursos i va acordar tot d’instruments legals per evitar la retallada i calmar els ànims dels regants.
El de l’aigua no és l’únic menysteniment que Sánchez ha tingut contra Puig. La reforma del sistema de finançament, la solució del caos de rodalia, la restitució del dret civil valencià, la manca d’inversió en infrastructures en el pressupost de l’estat espanyol també a Alacant, l’eterna lentitud de les obres del corredor mediterrani…, són qüestions que fa anys i panys que cuegen i que Madrid no té cap intenció de resoldre de moment.
Amb tot, sembla que algun lector de demoscòpia de la Moncloa ha fet mig obrir els ulls a Pedro Sánchez i li ha dit, per exemple, allò que sap tothom, que el País Valencià, amb més de cinc milions d’habitants, és el territori més important on governa un baró del PSOE, i que potser no és cap bona idea de menystenir-lo en època electoral. Potser també li ha dit que si continua ofenent els valencians, el mes de desembre no el votaran tant com en les eleccions del 2019, i al congrés hi aniran menys diputats socialistes i més del PP, la majoria pot trontollar.
I és per això que ara sembla que Sánchez, amb la calculadora a la mà, s’ha fet amic de Puig i va a Sagunt a posar una primera pedra o a qualsevol acte més. Fa un discurs sense gaire compromís, una fotografia i se’n torna a anar, ve un fum de vegades o envia els ministres a fer costat als candidats.
Blanca Paloma i els eurofans, una qüestió d’estat
“21.30. El president de la Generalitat, Ximo Puig, segueix l’actuació de Blanca Paloma en el festival d’Eurovisió juntament amb els seguidors i les seguidores de la cantant il·licitana.” Això és un dels apunts de l’agenda del president Puig que el Departament de Comunicació fa arribar cada dia a la premsa. Com que amb la campanya electoral han arribat les pluges, el pla B és fer aquest seguiment en un poliesportiu.
A la conferència de premsa del Consell de divendres, la vice-presidenta Aitana Mas va tornar a reiterar els desitjos de sort a Blanca Paloma.
En el moment d’escriure aquesta entrada al dietari electoral, la cantant d’Elx encara no ha actuat al festival de la cançó que organitza la UER, la Unió Europea de Radiodifusió, de la qual és sòcia Radiotelevisió Espanyola. Per tant, no se sap en quin lloc ha quedat classificada. En tot cas, té tot el suport institucional tant del Consell com dels mitjans públics valencians.
La selecció de la cantant es va fer en aquelles gales del Benidorm Fest emeses per Televisió Espanyola i pagades amb un milió d’euros de diners públics valencians.
Vox també vol reconquerir les èpoques més fosques
L’extrema dreta també ha decidit que el País Valencià és un territori clau per a les eleccions espanyoles de final d’any. El seu dirigent va començar la campanya divendres a la plaça de l’Ajuntament de València i a banda de dir “ETA” i “separatisme catalanista” i “els valencians no són catalans” un milió de vegades, va fer dues propostes que potser travessen alguna línia.
La primera és que va defensar el dret de les persones a prendre’s la llei pel seu compte. El dret del pare d’una jove agredida d’assaltar i colpejar el presumpte agressor, per exemple.
Va travessar una segona línia quan va fer apologia de la delació. Va demanar que tots els alumnes vagen amb un telèfon mòbil a les escoles per enregistrar les classes dels mestres que parlen “de coses de transsexualitat, homosexualitat i coses que no són de xiquets”, per poder-los denunciar.
