El País Valencià celebra un Vint-i-cinc d’Abril de poca intensitat política, amb la mirada posada en les urnes

“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”, és la dita popular que deixà, gravada a foc en els valencians, la derrota de les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria a mans del rei Borbó, Felip V. Era el 25 d’abril del 1707, avui fa 316 anys. Al Tall ho canta i ho descriu magníficament i crua.

Aquella derrota va obrir la porta a l’ocupació del Regne de València per part de les tropes borbòniques. Les ciutats que s’hi resistien foren assetjades, socarrades i arrasades. Com Xàtiva, que va caure a començament de juny d’aquell mateix. El retrat de Felip V cap per avall al museu de la ciutat n’és record permanent.

La imposició sobre la terra cremada de l’anomenat decret de Nova Planta fou l’origen de la pèrdua dels furs, de la catalanitat, dels usos i costums. S’esborraven cinc segles, d’ençà del 1238, amb un territori que tenia unes lleis, una llengua i allò que es podria anomenar un autogovern.

Un dia feiner

Tot i ser una data que s’ha mantingut molt viva en l’imaginari popular, que ha estat present en el món de l’art, de la música, de la literatura, el 25 d’abril no és un dia festiu, al País Valencià. És una derrota que es commemora, que es recorda i que s’explica, però no se celebra amb la mateixa intensitat i força institucional que el Nou d’Octubre, el dia de l’entrada de Jaume I.

És per això que Acció Cultural del País Valencià, l’entitat que històricament ha encapçalat la reivindicació i la memòria d’aquesta data, va convocar dissabte passat la manifestació per a reivindicar “un país transformador que s’avinga amb la nostra història, la nostra cultura, la nostra trajectòria”, en paraules d’Anna Oliver, presidenta de l’entitat.

La data del 25 d’abril l’aprofitaran avui Juristes Valencians per a reclamar, una vegada més, la recuperació del dret civil valencià. És la mateixa demanda que van fer l’any passat i l’any anterior i encara l’anterior. Fins a 2016 cal remuntar-se per a trobar la declaració d’inconstitucionalitat d’una part de la reforma de l’estatut d’autonomia pactat entre el PP i el PSPV: Francisco Camps i Joan Ignasi Pla. L’estatut proclamava el dret foral com a eix de la nacionalitat històrica valenciana. Fou vigent entre el 2008 i el 2016 i 300.000 valencians van establir pactes i relacions jurídiques emparats en aquesta llei derogada pel Tribunal Constitucional espanyol.

Les Corts Valencianes han aprovat iniciatives legislatives, la societat civil també s’hi ha involucrat, però el congrés espanyol és un mur infranquejable a l’hora de canviar la redacció d’un article de la constitució.

El Dia de les Corts Valencianes

El Vint-i-cinc d’Abril és, oficialment, el Dia de les Corts Valencianes. Hi ha un acte institucional amb discursos a les onze del matí al Palau dels Borja i s’atorguen les distincions anuals. Com que enguany les Corts ja són dissoltes i som en període pre-electoral, no s’han concedit ni l’Alta Distinció Francesc de Vinatea ni els Premis Guillem Agulló. Els únics reconeguts seran els funcionaris de les Corts que s’han jubilat aquesta legislatura. Tanmateix, sí que es repassarà l’activitat parlamentària de la desena legislatura.

El lliurament de les claus del Palau de la Generalitat

Enguany la diada tindrà encara un acte simbòlic. En acabar la celebració a les Corts, al Palau de la Generalitat es farà l’acte solemne de recepció de claus de l’edifici. Les lliurarà l’actual propietari, la Diputació de València. Aquest edifici, amb més de cinc segles d’història, consta com a bé inventariat número 320 de la diputació. En una cerimònia que s’ha volgut revestir de molt de simbolisme, Toni Gaspar, president de la institució, lliurarà simbòlicament i físicament les claus de l’edifici al president de la Generalitat, Ximo Puig.

L’any 1982, després de l’aprovació de l’estatut, se’n va cedir l’ús a l’administració autonòmica, però no se’n va canviar mai la titularitat. La tasca burocràtica que avui conclourà amb aquesta cessió ha durat anys, i ha estat tan complicat que no va ser possible, com era previst, de tancar-lo l’any passat durant la celebració del quarantè aniversari de l’estatut.

Aquest acte de cessió es pot interpretar com un missatge polític: encara hi ha competències pròpies de l’autogovern en mans de les diputacions. En són els exemples més habituals els dels centres hospitalaris, com ara el General de València, el General de Castelló i el Psiquiàtric de Bétera.