13.01.2018 - 09:05
|
Actualització: 13.01.2018 - 10:27
Dimecres el jutjat de primera instància número 20 de Barcelona va condemnar el diari El País a publicar una rectificació per un article en què afirmava que la televisió pública adoctrina. TV3 va denunciar el diari per difamació després de negar-se a publicar una rectificació i el jutge va donar raó a TV3, però El País ha atacat amb un article signat des de Madrid en què defensa l’article en qüestió i acusa TV3 d’haver ‘llançat una campanya contra el diari acusant-lo de difondre dades falses’.
Segons el rotatiu, la sentència no posa en dubte la veracitat de l’article pel qual ha hagut de publicar una rectificació perquè no entra a valorar la veracitat de la informació. A continuació acusa la cadena d’informar de l’aturada general de país del 8 de novembre –van dedicar més d’una hora al tema– i d’haver transmès la impressió que era una vaga massiva. ‘Amb les dades disponibles es podia qualificar amb tota seguretat d”escàs’ el seguiment de la vaga, com va fer la majoria de la premsa catalana, i no de ‘desigual’, com va fer TV3 un terme deliberadament imprecís.
L’atac a l”Info K’
En el primer article, El País deia que el programa infantil ‘Info K’ havia fet servir les imatges de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per explicar què és un pres polític. Era una afirmació falsa, perquè al vídeo només hi apareixien els periodistes del programa. Ho defensen així: ‘Es vol dissociar, com si no fos un discurs homogeni, la barreja de conceptes, textos i imatges, només per justificar que, com que no coincidia en el moment exacte, no tenen en conjunt de la connotació que es dedueix.’
Continuant amb l”Info K’, defensa ‘la impressió’ del seu cronista, que acusava el programa de dividir la policia entre ‘catalana, bona, espanyola, dolentíssima’. Diu que és un ‘punt de vista’, que el programa no feia referència a la il·legalitat del referèndum i es reafirma en què la ‘greu’ qüestió de fons és que el vídeo va dirigit a nens.
El País també acusa TV3 de no informar com és degut sobre la informació dels vuit professors de La Seu d’Urgell citats a declarar per haver debatut de l’1-O a classe ni tampoc, de ‘la fuga de les empreses’.
Una altra de les afirmacions que feia El País en l’article que ha portat cua deia que Espanya ‘no existeix en els informatius de TV3’. ‘Entre el bloc català i el d’informació internacional tot just posen una notícia sobre actualitat espanyola, i aquesta setmana gairebé cada dia ha estat sobre el mateix tema: Gürtel. Espanya és Gürtel, a això s’ha reduït aquesta setmana’. Doncs bé, El País diu que és una dada indiscutible segons les dades que va analitzar aquella setmana. ‘Espanya es Gürtel’ és una metàfora per expressar el símbol de l’Espanya que es vol representar’.
També acusa la cadena de donar poca cobertura als partits unionistes. Diu que es ‘perjudica’ Ciutadans a només aparèixer tres vegades en cinc informatius o de relegar el PSC a informacions a partir del minut vint. ‘Pedro Sánchez, líder del PSOE, no apareix mai, no existeix. Pablo Iglesias, líder d’Units Podem, tampoc, no existeix.’
‘Atac a la llibertat d’informació’
L’edició del diari d’avui va acompanyada d’una editorial que es titula així: ‘Atac a la llibertat d’informació’. Creu que invocar al dret de rectificació cada vegada que algú no li agrada una informació, pot suposar un atac a aquest dret fonamental. Però defensa que es tracta ‘d’una sentència desproporcionada’ que recorrerà immediatament perquè no posa en dubte la veracitat de la informació. I que el fons de l’assumpte és més greu encara perquè TV3 pot donar la seva versió dels fets i ‘no accepta una anàlisi crítica dels seus continguts’.
L’editorial es reafirma en la tesi de l’article anterior: que hi ha una campanya contra El País. Concretament parla de l”acarnissament amb què TV3 i alguns mitjans afins a l’independentisme han aprofitat per atacar’ el diari. Creu que el motiu és que el rotatiu ha denunciat la il·legalitat del procés i el dany que ha causat en la societat catalana. ‘Estem orgullosos que, en la mesura modesta en la qual un mitjà de comunicació pugui fer-ho, les nostres informacions hagin contribuït al fet que la veritat prevalgui, i entenem que això hagi generat un desig de venjança en els impulsors de l’independentisme.’
