El País titlla el president Mas d’incongruent i sectari en el seu editorial

El diari espanyol El País publica avui la carta que els principals candidats de Junts pel Sí han adreçat a Felipe González en resposta a la que l’ex-president del govern espanyol va adreçar als catalans aquesta setmana. El diari acompanya la carta de Junts pel Sí d’un editorial titulat ‘Als espanyols’, que critica amb duresa la carta de Junts pel Sí i, especialment, el president Artur Mas. L’editorial comença dient que la carta no compleix dos dels requisits que posen als articles que publiquen: qualitat argumental i absència d’insults. El País considera que dir que la carta de González era un ‘libel incendiari’ no és correcte —perquè ‘el nostre diari no publica en cap cas libels’. També considera que ‘la seva argumentació resisteix la més lleugera anàlisi raonada o una crítica literària encara que sigui benèvola’.

I afegeix: ‘I ho diem amb sorpresa i pesar perquè entre els signants hi ha professors d’universitat, polítics d’estirp important i, fins i tot, un poeta i cantautor reconegut.’ Tanmateix, diu que publiquen la carta ‘per rendir tribut a la pluralitat que sempre hem practicat i per l’indubtable interès polític que la missiva conté’.

L’editorial considera que ‘cal posar en relleu l’abús considerable que constitueix el fet que els signants de l’article es permetin parlar en nom de Catalunya, com si només ells la representessin, la identifiquessin i la defensessin’. I afegeix: ‘També s’apropien, contra el que critiquen, del paper de posseïdors de la veritat democràtica, oblidant-ne una regla d’or, el respecte a la llei, i negant una realitat inqüestionable: la Generalitat forma part de l’estat espanyol i el seu president n’és el primer representant en aquesta comunitat autònoma.’

A continuació diu que ‘les eleccions del proper dia 27 les ha convocat el senyor Mas d’acord amb un estatut i una constitució a la qual ha jurat fidelitat i que està obligat a complir i a fer complir’. I denuncia incongruència, sectarisme i manca de decència del president: ‘Per això és incongruent que el president català acusi l’Estat que ell mateix representa de tractar els catalans com a súbdits, i es presenti a aquestes eleccions, participi en la campanya, i signi manifestos sense tenir la decència de presentar prèviament la seva dimissió, i posant els mitjans i els diners públics a la disposició de la seva particular i sectària posició política.’

I conclou: ‘Com a ciutadà i com a polític és lliure de pensar, proposar i promoure el que vulgui. Com a cap del govern constitucional de la Generalitat de Catalunya, i de tots els catalans, independentistes o no, està obligat a respectar la norma.’ I acaba: ‘Per molt gran que sigui el seu amor cap a Catalunya, cap a Espanya i cap a Europa.’