22.05.2017 - 02:49
|
Actualització: 22.05.2017 - 12:57
El diari El País ha publicat aquesta matinada un text que afirma que és la llei de transitorietat, pactada al Parlament de Catalunya entre Junts pel Sí i la CUP, i que no ha estat feta pública per evitar una possible acció repressiva del Tribunal Constitucional espanyol. Fonts del govern han explicat a VilaWeb que l’esborrany que publica el diari és una versió antiga i superada. Per tant, el redectat no es correspon al de la llei de transitorietat.
A més, assegura que l’única via que preveu és el referèndum, prioritàriament pactat amb l’estat espanyol. Tanmateix, si Madrid impedeix de fer el referèndum, el govern es dotarà de tots els mecanismes legals necessaris per portar-lo a terme.
Aquesta matinada, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, també ha desmentit la informació d’El País en aquest piulet:
Qui us hagi passat aquest suposat esborrany va molt desfasat, i el desmentim. Quan es faci pública la llei ho comprovareu ràpid. https://t.co/M7hh8YRkwH
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) May 22, 2017
La fiscalia es reunirà per estudiar-ne el contingut
El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha assegurat que la cúpula de la fiscalia es reunirà avui per analitzar el contingut de l’esborrany publicat per El País. Tanmateix, en una entrevista a Els Desayunos de TVE, Maza ha afirmat que no entraran al fons jurídic de l’esborrany, perquè no en poden confirmar l’autenticitat. Tanmateix, ha valorat que el redactat és sorprenent i ‘estrany a l’estat de dret’.
La llei i el CATN
La llei de transitorietat es basa en els treballs del Consell Assessor de la Transició Nacional CATN i gairebé tot allò que explica l’article d’El País es pot deduir d’aquells treballs. Només hi ha unes poques indicacions que semblen provenir de la lectura d’un text articulat, per exemple quan explica la data dient que només hi posa ‘XX de setembre de 2017’, quan explica allò que suposadament és el redactat literal de l’article quart o quan afirma que l’article segon dirà que ‘la sobirania nacional rau en el poble de Catalunya, del qual emanen tots els poders de l’estat’.
En el text hi ha tot d’opinions barrejades amb la informació. N’hi ha una d’especialment cridanera en què el diari afirma que la publicació d’aquesta suposada ‘llei secreta’ demostra que la conferència de Puigdemont i les apel·lacions al diàleg són ‘gests retòrics per carregar-se de raó davant el greu desafiament institucional que s’acosta’.
Constitució provisional de Catalunya
Segons que explica El País, la llei de transitorietat funcionaria com a constitució provisional de Catalunya durant dos mesos i s’aplicaria en cas que l’estat espanyol impedís el referèndum. Curiosament, El País no diu què passaria en cas de victòria del sí al referèndum tot i que hom pot imaginar que la llei també entraria en vigor.
Segons El País, i com ja se sabia, la part de la llei que fa referència al referèndum entrarà en vigor abans que no pas la resta. Ací el diari assegura que la pregunta del referèndum seria ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent d’Espanya?’. El govern ha dit i repetit que la pregunta encara no ha estat decidida.
Segons la filtració, es crearà una Sindicatura Electoral de Catalunya, responsable del procés de referèndum. En el referèndum, hi podran prendre part tots els qui tinguin ciutadania espanyola i veïnatge administratiu a Catalunya majors de divuit anys i els catalans en l’estranger que s’hagin inscrit en el registre.
També eren sabudes, pels informes del CATN, les grans línies en matèria de ciutadania, funcionaris, hisenda, seguretat social i pensions o subrogació de contractes.
En l’àmbit de la justícia, segons El País, per mitjà de la llei de transitorietat es designaria un Tribunal Suprem català, el president del qual seria nomenat pel president de la Generalitat, i s’anul·larien els judicis espanyols per causes relacionades amb el procés d’independència, qüestions també ben sabudes. El País, en canvi, no diu res d’articles que s’ha especulat que podrien entrar en la llei, per a anul·lar els judicis del franquisme, per exemple.
Segons la filtració, l’article quart dirà que ‘el dret de la Unió Europea mantindrà la seva natura i posició respecte del dret intern’, per assumir que Catalunya continuarà formant part de la Unió Europea.
